Ullets

~ 1.988 ~

Un drap petit,

dos ullets s'hi amaguen.

Somia llunes.

(Octubre ~ 2026)  

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Swaddled in love

eyes closed in trustful sleep

babies are a blessing. 

(Mimi) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Pau al bressol,

la vida just comença.

Somni tranquil. 

(MacAbeu) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Un núvol blanc.

Nedant en calidesa.

Un son tranquil. 

(Carme) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Tendresa ben blanca

destacant sobre la cuna

somiant futur. 

(Alfred)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Nana, nena, nina,

fes nones ninet,

tanca els ullets, tanca els ullets,

a dormir, angelet. 

Que només mirar-te

em nodreixes el meu cor. 

(Xavier) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Ruhiges Atmen

Noch nichts wissen von der Welt

So lebt es sich gut. 

(Sean)

DESPERTA'T

Algú va dir que, per conèixer millor la vida dels joves contemporanis, cal entendre què passa dins un món digital on mai no és fàcil saber qui té raó i on la vida es presenta de color de rosa.  Tots vam estar d'acord en que era una frase que resumeix una realitat que canvia fàcilment i que obliga a la societat a despertar-se i a replantejar-se moltes coses. 

*Proposta de Sean Jeating a River.

Paraules: 1. contemporanis  2. fàcilment  3. vida  4. conèixer  5. mai  6. un  7. dir  8. frase  9. qui  10. dins 

Color: Rosa 

LA PÀGINA

Lletres i fils: tardor-2026

Cada capvespre, na Teresa s'asseia al costat del seu padrí davant d'aquella vella màquina d'escriure verda. Ell sempre deia que les paraules tenien memòria, però ella encara no ho entenia. 

—Llegeix-me aquesta —li va demanar aquell dia.

La néta mirava el full que tenia entre les mans. Hi havia paraules escrites feia molts anys, paraules que parlaven de persones, de famílies i de vides que havien estat arrancades de cop.

—Per què ho hem de recordar, si va passar fa tant de temps? —va demanar.

L'avi va mirar la vella màquina d'escriure i després a la seva néta..

—Perquè cada nom que recordam és una persona que no ha desaparegut del tot.

Ella va abaixar els ulls cap al full. Ara les paraules li semblaven diferents. Ja no eren només tinta damunt paper, eren veus. 

—Nosaltres no hi érem —li va dir—,  però podem escoltar i podem contar-ho.

—Això ho vas escriure tu? —va preguntar ella, sorpresa.

—Sí. Però em falta acabar-la.

El padrí va mirar per la finestra. La llum del capvespre entrava dins l'habitació i tenyia les parets de taronja. La Teresa va agafar un full nou, el va col·locar a la màquina d'escriure i començà a teclejar. Perquè recordar no és viure en el passat, és impedir que la història quedi callada.

EL DETECTiU JOVE

En Pau era un detectiu jove però molt fiable. Un vespre rebé una trucada sobre un misteri en una antiga vil·la situada prop de la muntanya. Quan hi arribà, començà a passejar pels voltants buscant alguna pista. A terra trobà unes petjades que conduïen fins a una zona de sorres movedisses, a prop hi havia un tros de filferro retorçat i un caramull de cendres. Dins la casa, descobrí una ampolla de suc de mandarina que s'havia vessat damunt una taula i per la finestra veié una branca que es movia amb el vent. Per aconseguir que el sospitós sortís del seu amagatall, en Pau començà a cantar ben fort i a fer el pallasso i, de sobte, una figura salvatge sortí corrents pel passadís. En Pau la seguí fins a una porta tancada... abans d'obrir-la, trucà a una veïna de confiança que sempre l'ajudava en les seves investigacions. 

—Neus, has de venir tot-d'una! 

Junts descobriren una caixa plena de fotografies antigues que els portaria a un misteri més gran, qui habitava aquella casa?... era una persona o un animal?... per què s'amagava?...

*Proposta de Sean Jeating a River

Paraules: 1. passejar  2. sorres movedisses  3. cendres  4. filferro (cable)  5. salvatge  6. retorçat 7. fer el pallasso  8. vessat  9. vil·la  10. fiable  11. de confiança  12. muntanya.

Color: mandarina