23 d’octubre 2012

Un DIBUIX i Un PAPER

Monet - Esmorzar a l'herba, 1866/ Relats Conjunts
Que ràpids passen els anys! I la veus allà assegudeta al graó, pintant amb llapissos de colors les llàmines que va arreplegant de la seva germana gran. Set anys entre les dues, massa temps perquè hagin pogut jugar juntes. És tan tranquil · laella soleta s'ha muntat el seu món, entre les seves pintures i els seus contes. Quatre anys i ja llegeix tot el que troba. Ni el seu pare ni jo li hem pogut dedicar la nostra atenció, és tan dur aquest negoci!
- Mamaaaa, noooo, Mama ... aaa!
- Què et passa nina? Aixeca't!  I ara, per què plores?
- Noooo, mama ... aaa, noo ... oo, mam ... ...
- Però què és aquest plor, que t'ha picat, a veure, deixa´m veure'tTranquil · la, et trauré el vestit, digues-me on t'has fet mal, què t'ha picatPerò no ploris més, no ploris petita.
Enganxada al meu coll i sense deixar de plorar.
- Va, ja ha passat, no ploris, digues que et passa?
- Mira mama, ho veus ... ?
- Si, clar, el dibuix que anaves a pintar d'aquests senyors i senyores esmorzant al camp, i ho fas molt bé, els colors que hi has posat són molt macos...
- No mama, el dibuix no, el paper que havia al costat del dibuix ... pren-lo, el pots llegir?
- I això d'on ha sortit?
- Estava amb els dibuixos mami ... i saps mama!! aquesta senyora li volia fer mal a una noia, però després l'ha deixat marxar ... oi que no era tan dolenta, mami?
- No petitona, no era dolenta, només és un conte i ja saps que els contes acaben bé.

I mentre l'abraçava amb tot el meu amor, pensava que ja no podia deixar que llegís tot el que havia per casa, el seu coret havia despertat al significat de les paraules escrites.



44 comentaris :

  1. Nooooooo nineta, no t'espantis... aquesta senyora del conte no era dolenta... només que volia escriure una història i no en sabia gaire i com sabia que aquella noia escrivia unes històries molt boniques, se la va endur a casa seva perquè n'hi escrivís una... però després la va deixar anar... i ara, la noia, ja és a casa, tranquil·leta, asseguda al sofà esperant que comenci el partit del Barça...

    La senyora, pobre dona, més que res ens ha de fer llàstima... No t'hi enfadis. Ha de ser trist voler fer una cosa i no saber-ne... Veus? Tu vols dibuixar i en saps molt, molt, molt! Has d'estar contenta!! ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja li explicaré tal com m´ho has dit, segur que ja no plorarà més.
      Gràcies Assumpta, m´has salvat!! jajjaj

      Aferradetes i visca el Barça!!

      Elimina
    2. A disposar ;-))

      Aquesta dona és com la bruixa dels contes... però té un rerefons bo, eh? :-P

      Elimina
    3. N´estic segura, nina!! :)

      Elimina
  2. despertar a l'edat no sempre ha de ser greu, ara començarà a entendre moltes coses i això enfortirà el seu caràcter. Bon relat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no ho tinc tan clar això de que enfortirà el seu caràcter...

      Gràcies, Joan!

      Elimina
  3. Molt bo, lluneta... m'encanten aquests lligams i picades d'ullet! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé per quina estranya relació d'idees, el relat de l'Assumpta em va portar a una vivència personal, és just que surti en el meu relat.

      M´agrada que t´agradi ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  4. Home, és que la pobra nena ha perdut la innocència segur, mira que deixar-li llegir el conte d'aquella dona dolenta que segresta joves perquè li facin el relat! Ara la nena es pensarà que a ella també li pot passar, ja que és tan espavilada. És clar que sempre és millor que la segresti aquella senyora que no pas algú que li pugui trencar les cames...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec a ningú que li agradi trencar cames, i tu?

      Aferradetes innocents!!

      Elimina
    2. Hahahahahahaha :-DDDDD

      Elimina
  5. Molt interessant això de anar lligant unes històries amb les altres. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síiii, a mi també em sembla molt divertit!!

      Bessets, guapo!

      Elimina
  6. Pobreta. Quin despertar a l'enteniment de la lectura!!! Ara, li hauries de parlar de complicitats. :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la història real dels fets, a aquesta nena innocent li va costar entendre - li segueix costant moltíssim - algunes lectures de la vida.

      Bessets, nina!

      Elimina
  7. La ficció és necessària per a prevenir-nos a la vida, la nena ha d'aprendre això, però a les persones sensibles no ens agrada veure que hi ha gent dolenta. A mi em passa exactament el mateix.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a les persones (nens o no tan nens) que som sensibles, no entra la malícia en el nostre món perquè no hi veiem sentit. Per aquesta nina de la no ficció, li va costar moltíssim entendre que hi havia un altre món diferent al seu i encara no ho té clar...

      Gràcies per venir!
      Una aferrada.

      Elimina
  8. És com la cita de l'Ángel González que vaig llegir fa poc en algun bloc (aix, mala memòria que no recordo en quin), que diu més o menys: Per què plores si tot això que has llegit és mentida? Ja ho sé que és mentida però el que jo sento és ben real. Una història molt ben encadenada, sa Lluna. El despertar de la lectura obre molts móns, quina sort que té la nena (encara que ara no en sigui conscient). Bessets, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que va aprofitar el despertar de la lectura, com tu dius. El que no va entendre mai és com li feien tant de mal algunes lectures.
      Molt bona cita, per cert!!

      Aferradeta, guapa!

      Elimina
  9. Uno siente cierta pena cuando comprende que los niños están empezando a comprender lo que es la vida. Da como miedo.

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
  10. Bonic relat, ple de complicitats i innocència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse!

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Li has donat una lectura molt original al quadre. INventar-nos els nostres móns a partir del que escriviu i fer-ne de nous quan escrivim. Tots barrejats som nosaltres.
    Un petó de nit LLuna-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inventar paraules que es tranformin en somnis...els que tots tenim.

      Bessets, Enric!

      Elimina
  12. Caram quina nena més espavilada...Però veus tot té e costat positiu i el negatiu, perquè ara hauran de vigilar que no ho hagi a l'abast de la nena , res que la pugui anguniejar...
    A la seva escola deurien estar molt contents amb una nena tant llegidora( deformació professional)...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Roser, a la seva escola estaven tan contentes (eren monges), que la varen fer repetir curs perquè era massa petita per anar a cursos superiors...coses d´aquells temps!
      En la història real d´aquest "conte" van patir les dues, mare i filla.

      Bessets, guapa!

      Elimina
    2. Espero que ja ho hagin superat(les dues)...

      Elimina
    3. Tot es supera, "amb el temps i una canya", però queda en el record amb cert regust dolç, tendre, malgrat el patiment del moment.

      Elimina
  13. Té molta sensibilitat.
    Cuida-la molt.

    Petons.

    ResponElimina
  14. Vaja, sort que la rapidesa mental no la perdem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I esper que no ens la retallin...

      Aferradeta!

      Elimina
  15. Jo també pateixo sovint amb un llibre gairebé igual com si fos jo la protagonista. He arribat a conèixer la felicitat i el dolor tot llegint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És dels primer records de quan era petita, va quedar gravat per sempre.
      Vaig patir molt amb la tornada a casa del "hijo pródigo" d´un llibre de religió que havia agafat de la meva germana gran, només tenia quatre anys...

      Bessets.

      Elimina
  16. Hola Hola que benissim !!!pensava de fugar-me a Paris però al igual agafo el ferry cap a Palma ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja saps que seràs ben rebut.

      Aferradetes.

      Elimina
  17. libro con el que sufres, buen libro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy de acuerdo contigo, aunque en este caso, la edad influyó mucho en ese sufrimiento.

      Gracias por tu visita, Jordi.
      Un abrazo!

      Elimina
  18. M'agrada això dels relats entrellaçats! Molt bona feina.... I la mirada infantil fantàstica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anna

      Aferradetes!

      Elimina
  19. Molt bon relat, lluneta! M'ha agradat molt la teva perspectiva del quadre.
    La nena és molt petita per entendre certes lectures. M'ha recordat quan a l'escola quan jo tenia 16 anys, ens van fer veure obligadament la pel·lícula 'La taronja mecànica'. Vaig sortir trasbalsada i diria fins i tot, traumada. No vaig ser capaç en aquell moment d'entendre la crueltat humana. Això m'ha marcat i hi ha cert tipus de lectures i films que sóc incapaç de llegir o veure, sobretot si hi ha violència explícita. Penso que això m'ha passat perquè aquesta pel·lícula que esmento l'hauria d'haver vist en una altra edat, potser de més gran.
    M'ha encantat el teu enfocament i imaginació alhora de bastir la història des del quadre proposat.

    Petonassos! :D

    ResponElimina
  20. Hi ha moltes coses que ens marquen per sempre, tot i que no sempre ens adonem.

    Gràcies, nina ... bessets!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!