27 de desembre 2013

Cas típic 1800 : noi li agrada noia, noia li agrada celebrar-ho.

Com ja sabeu, en PONS ens ha convidat a participar en la celebració del seu cas típic 1800, de fet el que vol és que li fem el post i aquí em teniu.

Vegem com podríem fer perquè resulti peculiar i festiu  ...


De vegades triar el regal no és tan fàcil ...


I d'altres, no saps si has triat bé o malament ...


PER MOLTS MÉS PONS!! 

25 de desembre 2013

InVeNtaRi ♪♥♫

sa lluna quan va rebre aquest  BLOG  
(foto feta pel Follet)
Pensareu que no és el moment per fer inventari i us semblarà que podria ser un balanç , però no és així .
Per a aquest blog és just avui que comença un nou any i el que vull és fer inventari d'aquests 2 anys , perquè el que és realment important per començar és saber amb què comences .

En aquest humil racó s'han anat fent AMICS.  Sí, tots els que podeu veure a mà dreta, els incondicionals, i tots els que en algun instant s'han interessat pel que podia explicar.  Guardo piles de capsetes de colors on diposito totes les abraçades, els petons, els suports, les mostres d'afecte, les reflexions, tots els sentiments que m'heu transmès en els vostres comentaris . Aquestes capsetes van molt bé per quan la baixada arriba, per això les guardo amb molta cura,  per tenir-les a mà en el moment que més ho necessiti .

Si encara no sabeu qui sóc, com sóc,  podeu trobar-me aquí:
sóc aquesta
aquesta també
fins i tot aquesta ...
i moltes més
Entre totes fan el que sóc i tot el que em fa bategar.

Quan la Sargantana i el Follet van idear aquest regal potser no podien saber tot el que arribaria a significar per a mi , potser no entenguin encara que ha estat un dels millors regals de la meva vida . Per això ,  vos vull dir que sempre vos estaré agraïda .  Gràcies!

15 de desembre 2013


Pel finestral  (Inca, novembre-2013)



    
      геСОRd

       En l'absència
     
       el record més amable
     
       et fa més intens

                més present

26 de novembre 2013

La Nota

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961 a  Relats Conjunts

Davant l'aparador amb la mirada perduda es repetia, una a una, totes les paraules d'aquella nota que li havia deixat damunt el coixí, enganxada amb una rosa vermella.

Amor meu
Quan llegeixis aquestes paraules seré lluny d'aquí. 
Saps com jo que aquestes darreres setmanes han sigut molt dures, la teva atrafegada agenda per a la promoció de la teva pel·li i l'oferta que em va arribar des de Barcelona m'han fet prendre la decisió que crec que serà la més correcta per als dos. El teu món és aquí en aquests moments i el meu futur a l'altra banda del continent. 
Et desitjo el millor per avui i per tots els dies vinents, estic segur que el públic s'adonarà que ets única com a actriu, com a dona, com a persona.
Saps que el destí és capritxós i que també màgic ... confio que ens torni a ajuntar en el mateix espai i temps.
Gràcies per tots els moments que m'has regalat, per ser com ets.
T'estim.

Des de l'interior de la tenda sonava Vivaldi,  La Tardor,  les llàgrimes rodaren per les galtes, va tancar els ulls i la imatge de la primera vegada que la van compartir va tornar al seu record, una nit d'estiu, asseguts en un banc sota un salze, amb la màgica lluna guardant el seu secret ...
Puc desdejunar fent una passejada fins a casa, l'aire fresc m'asserenarà -va pensar-.

L'endemà, a la portada de "Hello" apareixia la seva foto davant de l'aparador, el titular "Wedding in sight" i com a peu de foto "Desapareguda durant l'estrena de la seva pel·lícula, l'actriu Audrey Hepburn davant  Tiffany's, desdejunava triant els anells".

21 de novembre 2013

Bartolomé Esteban Murillo,
Nens menjant raïm i meló, 1650
a  RELATS CONJUNTS
Hora de sopar, com cada nit es trobaven a l'horta d'en Pere, aquell avi feia els ulls grossos i des que els va enxampar per primera vegada no els hi havia tornat a dir res.

- Joan, com està el meló?
- Al punt, dolç i fort. Aquest any segur que s'ha fet ric, tots han sortit molt bons ... i el raïm, què tal?
- ...
- Jaume t'he fet una pregunta, on ets?
- Aquí, que no em veus! Amb la boca plena no puc contestar-te, mmm ... és dolç, però massa petit. No sé si haurà venut molts melons, però amb el raïm hi perdrà el guany.
- Vols més fruita?
- Per a mi ja està bé, ens podem anar a dormir. Bona nit, Joan.
- Bona nit, Jaume, demà ens veiem!

Qui ho havia de dir, passats 25 anys, encara reien quan recordaven aquelles coses. Ara, amb l'experiència de tantes nits, eren propietaris d'una gran i especialitzada botiga de fruites, situada al centre de la capital, on damunt la porta hi havia un gran rètol que convidava a entrar-hi.
J J   FRUITES
DES DE L'HORTA A LA BOCA

12 de novembre 2013

triadissa de mots


Tinc mots per donar-te
els vaig guardar en un calaix, fins
que arribés el moment d'endreçar-los
Només per a tu faig tria 
... i només tu entendràs ma follia

Més enllà de la distància entre nosaltres
hi ha un racó on el paisatge es dissol,
on puc tocar el somriure de la lluna
xiuxiuejant secrets mentre em fa l'ullet
... i penso en tu

Desconegut i salvatge, esquerp i misteriós
que em commou fins a les llàgrimes
Auster i sobri, imaginatiu i brillant
Mag dels mots, del pas del temps
del somriure franc, de mirada dolça
... que vull i no tinc

Solcant la nit tanco els ulls,
imagino totes les muntanyes
tots els mars, tots els cels
que he creuat per arribar a tu
... i ho faig alhora
(sa lluna, octubre-2013)

05 de novembre 2013

c'est la vie!

Treball al balcó, el fort vent d'ahir va enderrocar les plantes deixant-les gairebé sense terra, seques, algunes branques trencades ... la llei del més fort.

Cinc homes treballen en la restauració de l'empedrat del castell. Un porta una granera, dos un raspall per netejar les juntes i els dos restants, punter i test.  Dels cinc només un, l'home negre, assegut sobre una de les seves cames no aixeca el cap del seu racó, no descansa. El que porta la granera, després de dos moviments - de dreta a esquerra - s'atura, recolzant-se en ella fa un comentari. Els que estan netejant amb els raspalls incorporen els seus cossos, mans a la cintura, responen al comentari. Un segon després s'incorpora l'altre a la conversa ... Aquesta escena es repeteix més de cent cops durant tot el matí, mentre l'home negre s'aixeca només per desplaçar-se del seu camp de treball i pica ... pica ... pica ...

Les plantes, agraïdes, em mostren tota la seva bellesa.

                       Duerme Duerme Negrito by Víctor Jara on Grooveshark

30 d’octubre 2013

Jocs de Déus



M'amago com la lluna quan neix el dia
i no és vergonya, endormiscada a la nit
T'amagues com el sol quan tomba el dia
cor cuirassa vols mostrar

Amaga'm cada cop 
que a la llengua esclati el teu nom
que sóc tendresa i desig
i estic afamada de les teves intencions

Ho tractem com un joc, tu i jo
enginyós, divertit, a cops perillós
tot i que les regles no entengui
els Déus juguen a l'ambigüitat i somriuen

Guarda'm de l'odi i de l'oblit
no t'amaguis de la meva lleialtat
perquè, malgrat tot, sé
que no pots negar-me

Digue'm
per què em demanes que et miri
si no ens hem de mirar 
més enllà dels ulls?

(sa lluna, juliol-2013)

20 d’octubre 2013

batec



    un espai tancat

                fosc,  silenciós

no deixa de ser

                          un espai que batega


28 de setembre 2013

CRIDA !!

Fotos tretes d' AQUÍ


















Inca,  donant suport a la vaga de docents de les Illes Balears.


Tots plegats per una educació millor!!

                                      clica :  ASSEMBLEA DE DOCENTS IB


14 de setembre 2013

REFLEXIONS a mitja veu

"Sóc com una habitació en la que una 
      vegada van passar coses però en la qual ja
 no passa res, excepte el pol·len de les
             herbes que creixen a l'altre costat de la
              finestra, que s'escampa per terra,
                                              com la pols"

Fragment de El cuento de la criada 
de Margaret Atwood (The Handmaid's Tale, 1985) 


Dissabte lluminós, de moment sense cap nigul que trenqui l'harmonia de l'immens cel. Més trànsit que de costum en aquesta ciutat, la gent ha començat a deixar enrere la bogeria de l'estiu per donar pas a la vida monòtona. Adaptar-se als seus treballs, sortir a buscar la supervivència de la setmana, aclarir els seus ulls i airejar les seves robes, aprofitant el seu temps "lliure".

I jo, en aquesta aturada involuntària, també intento tornar a la "normalitat". Començar de nou, com si d'un infant es tractés, aprendre a caminar sense trontollar, anar fent les coses de casa sense haver d'asseure'm cent mil vegades i tantes petites coses que semblen poc importants quan una està bé.
Em costa molt i se'm fa tan costerut que de vegades em rendeixo sense intentar-ho ... El cap és l'únic que no vol descansar, idees i desitjos van i vénen entrellaçats amb l'esperança que tot acabarà per retrobar el sentit d'aquest temps perdut.

BON CAP  DE  SETMANA !!

09 de setembre 2013

SÓC BAULA CAP A LA LLIBERTAT ...

" Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre a ningú "
Ara Mateix (Miquel Marti I Pol/Lluis Llach) by Lluis Llach on Grooveshark

No importa d'on vinguis, 
aquí el que compta és el desig i el dret d'un poble a decidir el seu camí, 
que cadascuna de les persones manifestin d'on i què volen ser

I per això, vinc agafada de la mà de na PILAR 
dono la meva a na GUSPIRA
per anar FENT VIA tots plegats

Em resisteixo a llençar la clau d'un món lliure!!

02 de setembre 2013

L'ESCALA


Una escala empinada, dues opcions

Pujar-la, de front, la mirada endavant
sense perdre de vista els esglaons
El pas ferm, la mà al passador
com per sentir-se més segur
Lentament, pas a pas, peu a peu
saps que els darrers esglaons seran més difícils
Cap amunt, a l'aire lliure, cap a l'Univers

Dansar amb el vent un vals lent
Gosar botar de nigul en nigul entre somriures
Viatjar en el temps sense presses ni rellotges
Sentir-se com a ploma, alleugerida de pes i cadenes
Omplir-se de llum, colors i ombres ... 
o

Baixar-la,  inevitable descens als inferns
                                 (sa lluna/setembre-2013)

27 d’agost 2013

EL BARRET GROC

D'una foto de na CONSOL
als Relats Conjunts
de na CARME

Em feia tanta il·lusió, avui era el gran dia, podrien compensar-se per fi tots els sacrificis fets per pagar-me els cursos de fotografia. Era una gran oportunitat per guanyar-me uns bons calerons i trobar una bona feina, la notícia sortiria en tots els mitjans de comunicació i potser algú s'interessaria pel meu treball. Havia netejat minuciosament la càmera, carregat tots els objectius en la borsa ... una dutxa, roba còmoda i preparada per sortir al punt de trobada. El tema del concurs era lliure, els únics requisits: captar una imatge a la Plaça Major i portar un ridícul barret groc ... el barret groc ... on vaig posar el maleït barret groc? Tro on vas? Vine aquí, me n'he d'anar ara o arribo tard!! Tro, que no és hora de jocs, vine aquí ara mateix!! ... Què portes a la boca? ... Oh nooooo, això no pot ser veritat!! Troooooooooooooooooooooo!!!

16 d’agost 2013

d'OMBRES


Quan la vida es mostra com una línia recta, sense possibilitat de cap imprevisible revolt, ni girs acrobàtics, ni tan sols l'emoció de pujades i baixades, només et queda matar el temps amb la imaginació, jugar a que tot pot ser, buscar formes , dibuixar llums i ombres, canviar la monotonia del estàtic punt perquè no es quedi en un simple 
punt i final
(sa lluna, agost-2013)

14 d’agost 2013

NOTA informativa (3)

PAULIS  POSTATZS - 7

L'AMOR
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
-Miquel Martí i Pol-


PAULIS  POSTAZS - 0



Si ja sé que fa molt poc que et vaig felicitar, però noia això és el que té fer anys el mateix mes que la teva Santa. També sé d'això  (26 i 27 de gener), massa seguit perquè els teus amics i familiars es puguin permetre dues festes ... volia dir, dos regals...

Però com jo ho he patit toooooota la meva vida i ho trobo molt injust, no he volgut deixar passar el dia sense fer-te arribar les meves felicitacions i aquesta capseta plena de bessets.

 PER MOLTS D'ANYS,  ÀNGELS !!

07 d’agost 2013

..... CONFEssABLES

 BLUEs
        CLÀSsICA
  JAzZ
           SOuL
  ROcK
               FUnK
      REGgAE
DAnCE              RaP
       RELAxACIÓ/
               CHILL OuT
      LLATINa
PoP             FOlK
   CeLTA
           ÒPErA
NOVA CANçÓ/
         PRoTESTA ...




Aquest és un dels més cars que he tingut de joveneta.
Ara que les tecnologies han avançat un munt perquè ens surti més econòmic (això no vol dir de millor qualitat), és quan estic sense càmera, bonament acceptable vull dir ... ai Senyor!!








El meu petit jardí, encara que com podeu veure poques plantes d'ornament. No fa gaire que em dedico a ell, però sembla que de moment no m'ho he carregat. Tinc estèvia, herbasana, menta, juevert, alfabaguera, àloe, espígol ... i si tot va bé, n'aniré incorporant de noves, així com vagi aprenent la seva utilitat.











No podien faltar els llibres, que van i vénen amb més o menys intensitat ... quan era  més joveneta els devorava, ara  -treballant deu hores diàries- busquen  un espai entre el meu temps lliure. 
I no puc oblidar-me dels blogs, els que llegeixo, els que llegeixo i comento i els que m'agradaria poder llegir i no puc ...

... i vosaltres, QUINS "VICIS" TENIU??


02 d’agost 2013

TANGOS per a tu ...

Segurament hi ha persones que estan tocades per una vareta màgica i quan s'expressen, cadascuna amb el seu "savoir-fair", ens enamoren per a tota la vida ... què no? mireu, mireu!!


I poden robar-nos el cor només amb una mirada, una paraula, un gest, amb la química d'un frec, fins i tot mitjançant el silenci o amb la llum d'un màgic somriure ... mireu, mireu!


Com en aquesta prova magistral de com atrapar amb les paraules de na  CANTIRETA ...
"Ballo tangos amb els teus dits, pel costum de tocar-te"


I és per tot això que t'estim ninona meva, perquè ets autèntica!!

MOLTES FELICITATS
ÀNGELS!!


29 de juliol 2013

CONFIDèNCIES

Tornar, tornar...
Necessitat avial de tornar als dies
i als camins
que menaven a la casa.
Aquell d'avall ben a vorera del riu,
sota la via, entre conreus i barrancs.
Serpentina de tolles
i secrets de bultra.
I el que ve del poble pel damunt de la segla,
insinuat i primet per enmig de l'herba
i les pomeres
sensible i aromós.
Camins que vaig recórrer amb morral de vent
i pluja o boira,
amb neu.
En un clar dia de neu, ara recordo
la necessitat de tornar,
encara més urgent que l'altra de quedar-me.
Predint futurs naufragis esperant-me
riu avall,
seguint la via. Vida enjús, cap a on ma vida?
Desori empeny un vent
desfermat cap a una mar de peixos.
Tan gran necessitat!
de tornar a les boires
i a les sabatilles,
a la gebrada blanca
escuma de la tundra on l'ànima es conforta
a la vella estufa , panxa de purpurina, que respira fusta.
Tornar a la fusta i tornar a l'ocell
en les nits tan pures.
I endementres perdonar
aquesta vida aspra, viscuda a penes massa lluny de la casa.
del riu i de la via,
de l'arbre i de la boira,
de la neu i del foc...
Necessitat del pa.

Ans la sal. D'ésser que soc;
al lloc on té raó i destí de succeir
tot allò que de mi
s'acabarà algun dia.
I abans, però, aquesta fal·lera
per tornar a l'home que espera,
a la conversa plàcida amb el vell frare
d'hàbit gruixut del temps i ... la pana
dels pantalons del Silvestre.
Tornar a fer-me companyia,
que estic sol, xop de bellesa
que he buscat encegant-me
amb vida i vides distintes
com espectres de sales de miralls
que trenco a bastonades per trobar-me.
Tornar ran meu
agafat a la ma del meu petit, tornar, tornar...
A fitar-me les edats
per establir
la que és final i per això perfecta.
Miquel Àngel Tena-Rúbies "La casa Prop de la Via" El Turó. Manacor 1993



Saps on tornaria jo?
Al ventre de mumare
als diumenges, de parxís, a la tauleta camilla
a la pell contra pell, sota l'escalfor dels llençols a la matinada
al somriure d'un nen
als contes de la meva àvia
a l'olor a terra banyada
a les esquitxades prop del mar
al so d'un piano
a un t'estim en una mirada
a una posta de sol
a l'olor a pa desenfornat
al xiuxiueig d'un poema d'amor
a un bany de raigs de lluna
....................................
i podria no acabar mai!!
Paula al blog de sa lluna - Maig 2013