29 de desembre 2016

Duu-m'hi

Mira cap endins i duu-m'hi, 
que aquests vincles nascuts 
des de l'admiració profunda, 
siguin llaços generosos 
amb nusos compartits.
   
No tan sols dels silencis, plens de paraules, 
ni de les imatges que van més enllà dels ulls, 
sobretot d'aquelles petites coses 
que ens arriben i van directes al cor, 
i ens fan sentir que no hi ha distàncies,
que l'absència només és un miratge 
per qui et porta sempre endins.

25 de desembre 2016

Cinc



· Cinc dits a cada mà i ... a cada peu. 👋
· Cinc sentits, menys els que en tenim sis, és clar. 😉
· Cinc elements: aigua, terra, aire, foc i èter, deia Aristòtil. 🌙
· Cinc virtuts: tolerància, veritat, benevolència, amor al pròxim i respecte als         majors i avantpassats, afirmava Confuci,  "el mestre Kong". 😍
· Cinc vicis: luxúria, ira, avarícia, orgull i egoisme (grans vicis). 😢
· Cinc vocals: a, e, i, o, u. 🎒
· El pentagrama. 🎼  🎶🎶🎶🎶
· Chanel núm. 5, un perfum mític. 💨
· Cinc que rima amb vint-i-cinc. ✓
I els anys de vida que té aquest racó, on s'ha reunit gent estupenda, on he après a escoltar des del cor, a mirar més enllà dels ulls, a comprendre amb l'ànima, a compartir sentiments i a estimar-vos.

Moltes gràcies per ser i per ser-hi.

13 de desembre 2016

NADAL ✰✺☆✺✰


Fa uns quants anys que el Nadal a casa és un dia com un altre. En fa més que no m'agrada, que jo recordi des de ben, ben, petita. Sense cap motiu aparent, per l'edat vull dir, sempre acabava plorant. Estava trista, una tristesa molt profunda que no era seguida per cap pensament negatiu, però era i ha estat sempre així.

No hi ha arbre, ni betlem, ni boles, ni llumetes, ni nadales ... es podria dir que tan sols espelmes, sempre n'hi ha a casa,  sigui o no Nadal.
Ara puc,  vull,  fer-ho així, sense sorolls estridents, ni luxes i gairebé en silenci.

BON   NADAL

04 de desembre 2016

Pinzellades (III) - RETALLS DE NOVEMBRE


Novembre d’anades ... 
assaborint els carrers.


Arribaren  llums asserenadores,  
de la mà clarificadora de l'aigua.


De festa gran,
les fires i el Dijous Bo, 
empremta d'arrels ruixaren.


De Sud a Nord, 
des del soroll a la calma.


Nous sons m'envaïen de rumors dolços.
Cos i ànima, tot u.


Novembre de tornades ... 
un “fins aviat”,  segur!


I  la lluna, lluneta, lluna


(malgrat els niguls) 
em llançà un somriure.

28 de novembre 2016

. . .


De vegades el silenci provoca
espantades cap a indrets confusos,
amables solituds o
records adormits.

De vegades des del silenci
s'obren horitzons impenetrables,
la llum emergeix o
desapareix la ceguesa.

De vegades a les nits,
quan la tendresa es desfà,
el silenci és silenci
i no més.

22 de novembre 2016

TRiA


Es trobà amb paraules que foren falses
i el silenci

Topar-se amb fantasmes de castells enlairats
i la solitud

Rebé lloances de qui no coneixia
i l'agraïment

Sentí crits, queixes, planys 
i la música

Visqué la vida des dels dos costats
i la reflexió


I va triar: Ella

14 de novembre 2016


La pedra, natura també,
ens mostra ~com si fos finestra~
el que hi ha més enllà dels murs
que ens empresonen dia rere dia.

11 d’octubre 2016

Es respira . . .


Anava cercant racons, petits detalls, llums amb les seves ombres per a la meva col·lecció de moments ... de sobte un fulard rosa em va cridar l'atenció, la imatge era tendra i gairebé se'n va escapar mentre gaudia del seu encant. Ràpidament un clic robat, tot feia olor a petons i abraçades, a complicitat, a instants eterns i jo, jo hi sobrava.

03 d’agost 2016

ENTRE SOMNiS

I ara és ara, encara que una mica tard avui. 
Els llençols havien fet un nus al meu cos, 
com els teus braços enganxats al meu somni. 
I amb quina tendresa els sentia aquí tan a prop, 
que he confós la meva pell amb la teva. 
                                                   (sa lluna/desembre-2011)

12 de juliol 2016

innocència


Gairebé sense haver desenvolupat el seu propi llenguatge, no tenen cap dificultat a l'hora de relacionar-se;  tot i que la seva cultura i, per tant, la seva llengua no sigui la mateixa. 
 Juguen, somriuen, s'entenen i sembla que són feliços...
Som a temps d'aprendre'n?

01 de juliol 2016

(Imatge tunejada de la xarxa)
El concepte visitant s'entén per aquella persona que es desplaça a un lloc diferent al del seu lloc, per curiositat o simpatia.
D'una visitant, seguidora, curiosa, a tots els que heu passat per aquí, la meva gratitud i una aferradeta ben forta.

28 de juny 2016

Vivències


Et dol,  just aquell precís moment en què t'adones que alguna cosa va malament de veritat. I no saps en quin instant la teva balança va començar a desequilibrar-se. Diria que no tinc la clau per això...segur que no. Passar pàgina no és qüestió de dies, ni de les llàgrimes que vessis, ni dels consells que et donin, ni tan sols de la distància que t'imposin...però sempre em ve al cap un pensament...

"No corris darrere d'algú que sap on ets"

24 de juny 2016

Celebrem-ho!

Nit de bruixes i follets,  dones d'aigua i plantes, 
focs i jocs,  neteja i crema,  somriures i desitjos,
... pura  MÀGIA!!

  JOANS  i  JOANES,  FELiCiTATS!

20 de juny 2016

CONFiANÇA

En Marc estava passant un cap de setmana amb els avis al camp. Eren moltes hores apartat de la "civilització". Com la majoria dels adolescents de la seva edat era inquiet, fantasiós i curiós. Absort amb el mòbil semblava que no escoltava la conversa dels grans. El seu avi va dir si podia donar-li un cop de mà, les males herbes estaven creixent entre les rajoles que envoltaven la piscina.
Sense dir res, es va aixecar i es va dirigir cap a on li assenyalava l'avi. Anava rascant amb cura, com si no hagués fet altra cosa en la seva vida. Entre broma i broma, reia, preguntant a l'avi quant li pagaria pel treball. L'avi, amb la cara plena de satisfacció, somreia mentre anava recollint amb la pala tota la brutícia. El va deixar sol un moment, asseient-se a la terrassa al costat de l'àvia. Parlaven de com passaven els anys, de com els néts anaven creixent, quan en Marc es va apropar assenyalant la mà. Portava una papallona com si estigués enganxada als seus dits. Mireu, és la segona vegada que em passa!, va dir, mentre no deixava de mirar-la. L'àvia volia que mogués les ales i quan va intentar agafar-la, va volar cap a terra. 






En Marc somrient i apropant-li la mà lentament va dir, "àvia amb mi té confiança".







I la papallona va tornar a pujar a la seva mà.

16 de juny 2016

Col·lecció de . . . niguls.

Agafeu un recipient de vidre transparent.
Ompliu-lo amb unes gotes d'il·lusió, 
barregeu-lo amb quart i meitat de fantasia,
afegiu uns grams d'imaginació.
Remeneu bé, amb un cèrcol del mateix vidre que el recipient.
I bufeu, a través del cèrcol, suaument,
dibuixant niguls, al vostre gust.

13 de juny 2016



NUESA
Vestida de suro i fusta,
privada de sol i lluna, plorava.
Dringaven rialles d'altres,
més enllà d'aquell claustre.

Vestiu-me de pell vellutada,
de sang roja, ben encesa,
que amb l'altra nuesa
estic compromesa.
             (Juny-2016)

10 de juny 2016

Blackout poetry

Exposició d'Alexandra Cabrer
A la nit dels museus, Inca va celebrar la X edició d'IncArt. Des del 20 de maig al 3 de juny, es van disposar diversos espais de la ciutat per presentar a tots els artistes.
He de dir que vaig gaudir molt del conjunt, però si alguna cosa em va impactar va ser el Blackout, desconegut fins al moment per mi. També he de reconèixer que vaig tenir sentiments contraris. El primer impacte va ser de rebuig, seguidament vaig pensar que havia d'obrir la ment i finalment, en acceptar la invitació de l'artista Alexandra Cabrer per fer-ho, em va semblar molt interessant. Tots els que passàvem, teníem a la nostra disposició fulls amb textos i retoladors negres. Cadascun podia fer la seva blackout poetry (poesia apagada, o amagada diria jo). És curiós com d'un mateix text puguin sortir tantes coses diferents.
Us proposo un joc : jo poso un text i vosaltres feu el vostre blackout, que podeu enganxar als comentaris, si us ve de gust. Si ho podeu fer al Word i copiar-ho ratllat, millor.

MISSATGES NO TAN SUBTILS

Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.
(Tret  d’aquí : http://relatsencatala.cat/relat/quatre-contes-curts/240041)

Aquí teniu el meu, per començar:
Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva
Sa lluna - El dia gris li va semblar insistentment empipador. La vida el va mirar, desaprovant la gris monotonia de la rutina.
Xavier Pujol - X guaitava una passió desfermada entre les paraules. Va mirar aquell esclat de bogeria, llegia com havia decidit viure.
Joan Gasull - Insistentment remenant la cua, esclat de bogeria sobtada. Monotonia de l'existència.
Elfreelang - Des de l'autobús guaitava un somriure pintat entre dos, va mirar de reüll amb un interrogant, la vida, desfermada, entre les paraules. Va mirar un instant, sobtada, l'existència, sense la rutina. Així era viure...ser.
Alfonso Robles - "Aquell dia gris, gairebé insultant, duia un vestit negre. Quan es va creuar amb un músic, el va mirar un instant. Li molestava que pertorbés la gris monotonia de l'existència i feia que era mort."
Francesc Pujol - El Sr. X, menut i grassonet,  duia un vestit negre i estava tranquil•lament assegut a la butaca. No semblava reivindicar res. Seguia la rutina d'una ruta prefixada; ja feia temps que era mort. 
Carme RosanasSe li reflectia a la cara. Un somriure enorme entre dos arbres del parc. Ell se'l va mirar de reüll  tranquil·lament assegut a la butaca. Es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". El va mirar un instant, aprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava la gris monotonia de l'existència.  Llegia, veia missatges i així era com havia decidit viure...
Consol - "Aquell gos blanc va mirar de reüll un músic ambulant. Incomodat, desaprovant qualsevol cosa que pertorbés la rutina." 
M. Roser - Aquell dia gris un somriure d'un fúcsia intens, li va semblar gairebé insultant. Un gos menut el va seguir remenant la cua; l'animaló duia un vestit negre, que li va semblar ridícul. Mentre, es va creuar amb un músic que cantava "contempla la vida"...Ficava passió entre les paraules. Va mirar un instant aquell esclat de bogeria ... Seguia una ruta prefixada, havia decidit viure!!! 
Assumpta - El Sr. X pintat d'un fucsia intens va semblar força absurd, menut i grassonet vestit de punt blanc, mentre cantava acompanyat d'una guitarra. Ficava una passió desfermada, donant forma a un esclat de bogeria metòdicament prefixada; així era com havia decidit viure...
Montse - El Sr. X guaitava aquell dia  gris. Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra,  només el va mirar un instant. Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada.
Glòria Bosch - L'autobús pintat d'un fúcsia insultant va seguir. Ell se'l va mirar de reüll, li va resultar ridícul i empipador. Mentre ignorava la seva irritant presència només llegia missatges, decidit.
Mari Català - Destacava entre dos arbres del parc. Duia un vestit negre que li va resultar ridícul. La irritant presència, cantava "avui pots morir, contempla la vida",  Incomodat per aquell  personatge, el va mirar un instant. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència. Seguia una ruta prefixada. Ja feia temps que era mort.
McAbeu - Aquell dia rebé una carta força absurda. La va mirar sense bellugar el cap ni l'espatlla. Li va resultar ridícul aquell truc per vendre assegurances de vida. "Avui pots morir" interpretà entre les paraules. Incomodat per aquella nota, no llegí més... ja feia temps que era mort.
Novesflors - El dia gris li reflectia a la cara un somriure pintat d'un fúcsia intens. Al bell mig, aquell esclat de color gairebé insultant mentre ignorava la seva presència -avui pots morir, contempla la vida donant forma als sentiments entre paraules. El va mirar un instant, aquell esclat li molestava la gris monotonia de l'existència.

06 de juny 2016

Confondre's


(Foto feta a la pantalla del televisor i tunejada)
Aferrar-se sense presses, 
tastant els sentiments de l'altre,
assaborint el caliu 
que fa que dos no marxin...

Segur que era la teva ànima
què a tu m'unia
i no un fet més tangible, 
que la imaginació confonia.

I ara somio,
sense arribar a la solució,
sols al gran misteri
de les paraules del silenci. 
(juny-2016)

31 de maig 2016

Baules de poesia.

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd 
aquest pètal 
allò 
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell, 
aquell melic,
com la primera dent d’un infant. 
- Vicent Andrés Estellés

GràssisAlbert! ***


Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament, no resulta tant senzill. 
Aristòtiol ( Ètica a Nicònam)

GràssisGerònima! ***


Puntall de lluna
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
- Jordi Dorca

La lluna amiga
mai no se'n va 
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
- Carme Rosanas

GràssisCarme! ***


Saber-te en totes les aromes
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
- Miquel Àngel Vich

Gràssis, Barbollaire! ***


Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades

a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla

que les enllaça, et penses
que signifiquen res?

Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.

Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.

- Gabriel Ferrater

Gràssis, Elfreelang!

Tot va començar amb un mail que vaig rebre d'en Jordi Dorca, on em convidava a seguir una cadena amb el fi de compartir poesia o, millor dit, aquelles paraules que un dia ens van "marcar" d'alguna manera. 
Aquestes són les paraules que m'han arribat fins ara. També han arribat altres mails d'amics blocaires que per motius personals no l'han poguda seguir. 
Vos ho agraeixo moltíssim a tots!