24 de maig 2012

més ART




Yo soy de ciencias, como se decía antiguamente, pero en 4º si no recuerdo mal dábamos historia (antes de elegir si queríamos ciencias o letras) y recordar nombres de maestros y relacionarlos con sus obras era una pesadilla para mí. Ponía codos, horas y horas, pero no me servía de mucho -eso creía yo- porque los resultados en ese momento daban pena.
Pasados muchos, muchos años empezaron a dar fruto. Me sorprendía cuando aparecía una imagen y sin pensarlo dos veces, sabía de quién era o a qué estilo pertenecía...
También tuve una profe excelente, nos pasábamos las clases con recortes y fotografías de cuadros y monumentos, e iba inventándose juegos para que aprendiéramos a degustar todo este mundo tan fascinante.


La música es otro cantar. Nací bailando, como he comentado en otras ocasiones. La llevo en la sangre y me invita  a soñar. A los cuatro años daba solfeo, a los seis mis padres cerraron parte de mi inocencia, regalándome un piano para reyes. A los diez me enseñaron que la música no era un trabajo con el que se pudiera comer. A los treinta tuve que dejarlo en una casa de antigüedades, antes de que se convirtiera en polvo, ya que en esos momentos no me podía permitir restaurarlo como se merecía ... sigo viéndome en esas tardes largas de ensayos ... sigo escuchando -como si de un solo se tratara-  el piano en cualquier pieza musical.


ARTE ,   amic Antiqva amiga Alba es   -para mí-  
todo aquello que sale de las entrañas con tanta fuerza
que nos deja bocabiertos y enamorados toda una vida.

19 comentaris :

  1. Amiga, el arte es una de esas cosas que hacen que uno, todavia, en estos tiempos, sienta emociòn...

    Supongo que el arte no es lo mismo para cada persona...

    En cierta ocasión, paseando por el campo, me encontré una raedera musteriense. Era una simple piedra de sílex en la que alguien había tallado, con muchisimo arte, una forma especial.

    Con aquella simple piedra, sentí la emoción de poder palpar el calor que en ella habian dejado impresa las manos de la mujer neandertal que la habia fabricado.

    El arte es, precisamente, lo que mas distingue al hombre. Solo el hombre, cuando realmente llega a superar el estado animal, es capaz de crear arte.

    Los animales conocen y crean tecnicas, pero no llegan a intuir la necesidad del arte.

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies amic por explicar tu visión del arte, como bien dices, cada uno lo siente desde su prisma particular, aunque las emociones sean muy parecidas.
      El hombre necesita crear para sentirse realizado.

      Uns bessets, Antiqva!

      Elimina
  2. Respostes
    1. si nina, per sempre més...

      una aferradeta!

      Elimina
  3. caray nena, no has escatimado sentimientos en tu definicion...

    y si que es cierto que a veces se aprende sin ni saberlo...lo importante es tener el conocimiento


    petons bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´imagino que hauran quedat més al tinter ... no ben bé al tinter, oi?

      Bessets preciosa!

      Elimina
  4. mai és tard per tornar-hi. L'art el portem dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, cadascun a la seva manera.

      Una aferradeta!

      Elimina
  5. M'encanta la teva definició! per això alguns muntatges o instal·lacions que són fets des de la racionalitat a mi o em semblen art, amb tots els respectes. Ha de sortir de les entranyes, si senyora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com més endins, més intens és el que transmets.
      Sense anar més lluny, des del primer dia que vaig veure la teva "taula", vaig quedar prendada dels teus colors, de les teves línies i dels teus poemes... i mica en mica, aquest sentiment ha anat creixent i creixent.

      Si, nina!

      Elimina
  6. Per mi l'art, és saber copsar la màgia de les coses ben fetes.
    Un dia que anava amb cotxe tot sol, vaig posar música. Era un dia que el sol escalfava poquet però just per no tenir fred. Passava per una carretera sense asfaltar on els arbres feien de passadís verd. De cop en un racó de la vorera vaig veure un ram de flors vermelles. Vaig parar el cotxe però no la música, i allà tot sol, dret, amb el pensament en blanc i acariciat per la dolça melodia vaig saber que l'art era allò i pot estar en qualsevol lloc.
    Bon dia, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He sentit aquest passeig Pep, i entenc perfectament el que vares sentir.
      Hi ha creació més maca que la natura?

      Bona nit, nin.

      Elimina
  7. M'encanta la teva definició, per a mi l'art també neix molt endins i quan s'expressa provoca qualsevol tipus d'emoció. És molt bonica la història del teu piano, potser algun dia el pots recuperar.

    PS: No puc escoltar el goear, és cosa meva?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara sí! yuppiii!!!

      Elimina
    2. Ais Silvia, ja fa molts d´anys d´això, la tenda ja no hi és, i no sé per ón deu ser el meu piano, però si he estat tentada a comprar-ne un ... potser quan em jubili!

      Una aferradeta!

      Elimina
  8. per mi , l'art més sublim és aquell que no es pot explicar amb paraules, aquell que t'arrenca calfreds i et fa trontollar...
    gràcies sa lluna per compartir una mica més de tu i una abraçada ben gran
    fins aviat
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon lloc per compartir Joan, tu ho saps bé.

      Una aferradeta dolça!

      Elimina
  9. Doncs m'encanta la teva definció! qualsevol creació feta des de l'ànima i que deixa sense paraules.... mereix tenir l'etiqueta: ART!
    Petons!!

    ResponElimina
  10. Gràcies Alba, és el que sent.

    Bessets!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!