21 de març 2014

Tu o Vostè

Quan els poders es distancien dels carrers.
Quan cada vegada hi ha més diferència entre pobres i rics. 
Quan el món no avança cap a un futur feliç per a tothom. 
Quan les relacions humanes es converteixen en individualitats ... 

Urgeixen solucions ràpides si no volem ser devorats, 
si no volem caure en el pou fred de les solituds, 
si volem que, cada dia, aquest món sigui el millor lloc per viure. 

Una d'elles -per a mi la més important-  és l'apropament. 
El meu desig és que desapareguin els "privilegiats", siguin del color que siguin, que s'acostin i que es barregin amb tots, que se sentin un més (ni més ni menys que els altres) i que lluitem, braç a braç, per fer d'aquest món la casa de tots. 

* Aquest vídeo m'ha fet pensar en les desigualtats tan pronunciades que vivim. M'ha tret un somriure ben ample en veure a Sor Cristina com a participant d'un programa, potser "la política" del nou Papa Francesc serveixi per a alguna cosa ...  No puc dir que sigui molt religiosa, ni que m'agradi per res rebre "ordres" de ningú. Potser sigui una idealista, però m'agradaria veure un món on tots tinguéssim les mateixes oportunitats de ser feliços, on el vostè només fos una "formalitat" de respecte cap a l'altre i no una condició de classes * 


38 comentaris :

  1. Absolutament d'acord amb la teva reflexió... sembla que caminem com els crancs,. es a dir enrere.
    Una abraçada i bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que se'ns hagi oblidat la història del món.

      Bon diumenge ... aferradetes!! ;)

      Elimina
  2. Quines utopies mes belles que has escrit. Malauradament, a mi cada cop em semblen això, utopies. Però no hem de deixar d'intentar-ho. Besades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, nina? Jo no ho veig tan difícil ... digues-me ingènua!

      Bessets assolellats! :)

      Elimina
  3. Aquest matí he vist el vídeo al Facebook, una amiga el publicava destacant que li havia fet molta gràcia veure la monja cantant aquesta cançó i la reacció de les seves companyes d'orde. No et sabria explicar ben bé per què però no m'ha agradat. M'ha recordat una mica Sister Act, com si tot plegat fos una comèdia... les reaccions del jurat quan es giren, les preguntes que li fan (ets una monja de veritat? Com és que has vingut a participar?), les respostes d'ella: tinc un do i el vull compartir... No entenc com pot barrejar la religió i la seva opció de vida amb un programa d'aquest tipus o la recerca d'algun tipus d'èxit, hi ha alguna cosa que no acaba de lligar. D'altra banda, el teu escrit em sembla ple de bones reflexions i desitjos. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això mateix estava reflexionant. Per què ha de ser estrany que una monja participi en un programa? Se'ns fa estrany perquè, en aquest cas l'Església, s'ha allunyat del que és la vida real, tancada en una gran bombolla de vidre per on mirar però no tocar.
      No seria molt més lògic que actuessin com a persones "normals i corrents", ser més properes, que patissin tots els problemes que tenim i així entendre'ls, trobant solucions tots junts??

      Amb tots els "poders" crec que aquesta bombolla l'hem creat tots. Ells per creure's intocables i nosaltres per consentir-ho.

      Aferradetes ben fortes! :)

      Elimina
  4. Cada cop el sistema és menys just, alguna cosa ha de passar per ser més iguals sense tantes formalitats imposades.
    Petonets de primavera

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots ens ha parit una mare, tots hem nascut nus i, amb tota seguretat, tots morirem. Som iguals??
      Com pots veure la realitat és molt senzilla, encara que per a alguns se'ls fa difícil veure-la.

      Bessets de colors! :)

      Elimina
  5. M'agrada molt açò que vostè ha dit. I li ho dic així perquè jo a vostè la respecto molt perquè em sembla que és una persona com cal, una persona que no es considera més que ningú i una persona que sap sentir-se persona entre les persones.

    La situació convida a no quedar-nos callats/des, a sortir al carrer, a pensar, a dir, a compartir. Els/les poderoses tenen por a què ho fem, i l'únic argument que tenen és la violència, tant la que ve directament de les porres com la que repeteixen i repeteixen cada dia des dels grans mitjans.

    Un besset :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les paraules que m'ha dedicat vostè i les que m'has dit tu també ;)

      Crec que hauríem d'estar orgullosos de ser bona gent i res més. Com a únic fi del passeig per aquesta vida, aprendre dels altres i ensenyar allò que hem après.
      I per això cal caminar junts, no cadascú pel seu costat.

      ... i dos i tres :)

      Elimina
  6. Jo també havia vist el vídeo, aquesta dona té una veu espectacular, i és clar, sobta amb la seva aparença. Però segons diu és una monja ben de veritat. El jurat flipa, és clar. Una de les primeres coses que he pensat és que a molta gent no agradarà que una monja faci aquestes coses, gent de la mateixa Església, vull dir. I no sé... la veritat és que no miro mai programes d'aquests i em són una mica igual, però si una monja vol participar... per què no ho ha de fer? Sens dubte té una veu que ho mereix. Ho diu al vídeo en italià i no sé si ho he entès bé, però m'ha semblat que diu que si tens un do, per què no l'has de donar als altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix, si hi vol participar per què no?
      Malament si s'allunyen de la gent i malament si volen apropar-se, què fem doncs?
      I si amb això treu un premi, no és millor que sigui pel seu "do" que fer pagar impostos?

      A mi m'agrada molt com canta i m'agrada la cançó que va triar, Sigui monja o no, sap cantar.

      Bona nit, Xexu!

      Elimina
  7. "si no volem caure en el pou fred de les solituds"

    Paradoxalment, aquest pou cada dia sembla que és el que més visitants té.
    Una abraçada… propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si només hi som de visita, de conya!

      Bessets ensucrats. :)

      Elimina
  8. Vam sortir d’una dictadura de molts anys i sofriments i en caigut en altre que pot no tenir un general al davant, però potser molt més perillosa, doncs es tota una classe privilegiada amb el suport del poder econòmic . I que si quelcom hem après de ella es que sempre es pot mudar per mantenir-se en el poder.
    Abans, de vostè es tractava a les persones majors, ara es una muralla que ens obliga a acceptar que som per sota de altres.
    Tindrem solució alguna vegada?
    Felices somnis Sa Lluna. Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauríem d'anar aprenent dels errors, però crec que els que s'han acomodat no volen perdre la seva cadira de cap manera. Haurem d'idear noves fórmules, ja hem vist (i patit) que aquestes no són bones.
      Tot i que el tu m'agrada més, sempre utilitzo el vostè per respecte, mai per aquells que es considerin superiors.

      Bons somnis, Alfons i bona setmana!!
      Bessets :)

      Elimina
  9. Lo que sucede es sencillo: la Mafia, es decir lo que ahora llaman "Mercados", se ha hecho con el poder absoluto...

    Esto tiene muy dificil arreglo, amiga...

    Un abrazo fuerte, poco mas te puedo decir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡¡Que viene el lobo!! y nosotros dormidos y...vino, ¡¡vaya que sí vino y cómo!!
      La solución la tenemos nosotros, hay que creer, querer y hacerlo.

      Mejor hubieran sido dos, pero con uno me apaño. ;)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. completament d'acord sa lluna amb les teves paraules i les teves reflexions i desitjos, en quan a la monja canta molt bé certament , tampoc sóc de missa ni d'ordres però a mi em sembla molt bé que persones religioses , monges, sacerdots participin de la vida , que engeguin processos constituents com la Teresa Forcades, que es barregin amb el poble i ajudin a qui ho necessita més com la Lucia Caram ....
    el tu apropa .....el vostè és massa impersonal , jo encara recordo que a la meva àvia la tractava de vos
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta opció per a mi no deixa de ser un treball, com la política. Per tant si "compleixen" amb el seu treball, tots satisfets. Per totes les altres coses són persones com tu o com jo.

      A la meva àvia Paula també tots li deien de vos, menys jo que era la més petita i em passava moltes hores amb ella.
      Aferradetes i bona nit! :)

      Elimina
  11. La felicitat és un vel que cobreix la roca de duresa de la vida. Sempre ha estat així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més atapeït menys dura serà, crec.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  12. Potser me'n vaig una mica del tema que suggereixes, però has anomenat el Papa Francesc, i en el vídeo veiem cantant una monja molt activa (i potser activista)
    Si veritablement el Papa Francesc vol fer un canvi a l'Església, que comenci acabant amb les desigualtats a casa seva, i permeti que la dona tingui el mateix valor que l'home, amb accés al sacerdoci, als bisbats i a la cadira papal.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs fixa't, a aquest Papa jo el veig capaç de fer-ho possible,
      si abans no se'l carreguen.

      Bona setmana, Xavier!
      Bessets :)

      Elimina
  13. Crec que si l’església obris una mica més les seves mires i existissin més Sor Cristines ( anomeno a ella per que es la que surt al post, però n’hi moltes d’altres i gual que molts capellans) la gent veuria l’ institució eclesiàstica amb altres ull: més propera, no tan estirada i elitista. Inclús a mi, no he negat mai que soca atea convençuda, en faria una mica més de patxoca i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La seva elecció em sembla perfecta, sempre que facin el que prediquen. Per tant, a mi no em molesta en absolut que es presentin a un progama o qualsevol altra cosa que sigui normal per a la resta dels mortals. Amb això poden trencar la gran muralla que han construït a través dels segles i potser amb això puguin fer realment la seva "funció", ajudar els que més ho necessiten.
      Tot això que he dit es pot traslladar a la política o la justícia també.

      Aferradetes bruixeta i molt bon dia!! :)

      Elimina
  14. Malauradament només volem la igualtat els de baix. Perquè hi hagi un canvi els de dalt han de veure amenaçat el seu status quo. Però hi han hagut grans canvis en la història i n'hi seguiran havent. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser hauríem de canviar les normes perquè els de "dalt" no tinguessin temps d'acomodar-se. Que fos més senzill "eliminar" a qui no compleix, a qui posa la mà a la caixa, a qui obté beneficis personals pel seu càrrec ...
      Crec que com no canviem això, el mal exemple es va estenent com un virus de difícil curació, quan la gent es cregui que robar, trepitjar, extorsionar, untar, siguin conductes normals, això no tindrà solució.
      Ja toca un canvi i no només un tripijoc.

      Aferradetes, nina!! :)

      Elimina
  15. Encara que per primera vegada m'has fet treure la lupa del calaix, estic d'acord amb les teves reflexions i desitjos...El vostè, gairebé ha desaparegut del meu vocabulari, ja que gairebé dic de tu a tothom...Només dic de vostè a les persones molt grans que potser el tu l' entendrien com una falta de respecte i de vegades a persones d'un nivell social més baix que el meu, perquè se sentin una mica més valorades, però mai a les persones perquè pensi que són més importants que jo...Penso que ningú és més que ningú...I no estic d'acord quan es diu que tots som iguals, penso que tots som diferents i ens hem de respectar malgrat les diferències, perquè som persones amb els mateixos drets i deures...
    I m'ha fet molta gràcia veure a la germana Cristina cantant per la tele...Com ella diu té un do( una veu fantàstica) i em sembla molt bé que el comparteixi. No veig perquè aquest fet ha de molestar ningú. L'altre dia el Risto Megide, entrevistava la germana Lucia Caram i em va semblar molt bé, perquè tothom, creients o no, faríem bé de seguir el seu exemple!
    Petonets, primaverals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ningú és més que ningú, si tots tenim els mateixos deures i drets, no vol dir que som iguals? És clar que en l'aspecte físic i en la forma d'entendre som únics i irrepetibles (bé, ara poden clonar-nos), però l'essència és que tots som éssers humans fets amb el mateix patró i hauríem de ser iguals amb els mateixos drets i deures.
      Em molesta que em tractin de vostè tant com el col·leguisme. Es pot ser molt respectuós tractant de tu, només és qüestió de saber emprar les paraules correctament.

      Bessets. fresquets encara!! :)

      Ps: Em sap greu que hagis de fer servir la lupa, volia posar aquesta part del text de forma diferent.

      Elimina
  16. Molt bona reflexió: "braç amb braç per treballar i aconseguir un món millor!!
    Tan de bo que algun dia fos veritat!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser jo no arribi a veure-ho, però estic convençuda que així serà.
      Hi ha d'haver un canvi o arribarem a desaparèixer, com els dinosaures.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  17. Tota la il·lusió que teníem al final de la dictadura, totes les esperances que vam posar en la democràcia fan més punyent el desencant davant la situació que vivim, on la corrupció,el privilegis i les retallades s'han ensenyorit de tot.
    La sensació d'impotència, és angoixant.
    El Papa intenta orejar una mica aquesta església rancia i que poc te a veure amb el que Crist predicà. Veure'm si li deixen tirar-ho endavant.
    Haurem de lluitar, sa lluna, per aconseguir el que desitgem, no ens ho posen fàcil.
    Una aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades penso que les persones no evolucionem de la mateixa manera i per això els grans canvis sempre produeixen catàstrofes. Seria massa demanar que utilitzéssim la memòria història per no cometre els mateixos errors, una i altra vegada? No crec que sigui tan complicat, tot és voler fer-ho millor.

      Aferradetes i bon dia!! :)

      Elimina
  18. Apropament, paraula ben triada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és tan maca si es fa realitat!!

      Bessets, Rafel :)

      Elimina
  19. Sa lluna, penso que l'Alfons té tota la raó. Vam sortit d'una dictadura i ara és pitjor. Pitjor per la gent que hi ha a dalt i per la que no es mou del sofà. Per altra banda no podem esperar gran cosa del papa Francesc. Ni el deixaran fer res ni ell s'atrevirà a donar-hi nom a les dones. No se a què espera a fer que elles siguin persones lliures dins del seu món masclista

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pitjor no podem estar, així que serà millor que tots ens moguem, ells i nosaltres.
      El Papa Francesc és un més, si cadascú fes seva part, segur que hi hauria un canvi.

      Aferradetes! ☻

      Elimina

Benvinguts al racó!