10 de desembre 2021

AiRE

Des de la finestra entreoberta, 

es respiren romanços

que passen a la vora del riu.

El paisatge parla, 

entra suau a l'ànima,

i és com l'alè que m'enlaira,

quedant el dolor enterrat

sota les aigües mogudes.

[Desembre ~ 2021] 

32 comentaris :

  1. S'intuiex tot un ventall de possibilitats desaprofitades des d'aquí dins.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les que hi ha a fora, poden ser a dins.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  2. Encara avui de tant en tant em venen al cap les notes de la cançó Aire del cantaor flamenc José Mercé que es va fer força popular l'any 2000.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dues cançons totalment diferents.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  3. El dolor enterrat no desapareix. En tot cas, si està submergit, no es veu.
    El paisatge el pot fer minvar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per uns instants el paisatge el minva, com si no hi fos.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. No consigo desde hace mucho tiempo imaginarme el cauce del rio mas como un paseo en solitario. Me imagino que es que soy un poco oscuro.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los verdaderos paseos se disfrutan en soledad, porque es realmente cuando te fundes con el paisaje.
      Por aquí no hay ríos, pero sí torrentes (muchas veces sin agua), corrientes de agua o embalses encajados entre las montañas. La foto es de hace un par de años en Girona.

      Besos, Erik.

      Elimina
  5. Sí que transmet suavitat aquesta imatge… Quin poema més bonic! Tan de bo sempre sapiguem trobar allò que ens enlairi per deixar enrere les coses més negatives i tots els dolors.

    Aferradetes suaus, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em conformaria en trobar un paisatge que en fes oblidar tot allò que em fa mal... no hi és sempre.

      Aferradetes tendres, nina.

      Elimina
  6. Preciosa foto, me encantan esos árboles blanquecinos, pero sobre todo la composición que has hecho. El poema es muy bonito, los ríos mueven tanta vida...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una foto que hice hace unos cinco años en Girona... recuerdo que hacía mucho frío. El agua produce un efecto hipnótico en mí.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. Que el dolor desaparegui per sempre.
    I que en el seu lloc apareguin els romanços.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bonic desig, Xavi.
      Gràcies!.

      Petonets.

      Elimina
  8. Els rius són un lloc magnífic per perdre-s'hi.
    Els paissatges evoquen tantes coses que et remouen la menmòria.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan una es fon en un paisatge, poden passar moltes coses...

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  9. Mucha calma en ese precioso paisaje.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La suficiente para serenarme.

      ¡Gracias, Laura!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Aire, bon aire ! , que ens esvaeixes les cabòries !.
    Abraçades !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que fa quan estem en contacte amb la natura.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  11. És molt bo de deixar-se enlairar i enterrar el dolor, sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, fins i tot ho aconsegueixo!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Mala cosa el dolor... Siempre me produce un miedo inmenso...
    Un abrazo, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay diferentes tipos de dolor, el del cuerpo, el del alma... todos son malos.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Anònim13.12.21

    Un paisatge que transmet serenor, que convida a contemplar-lo de forma amable.
    Tant debò el dolor quedi enterrat i les aigües no el tornin a la superfície.

    Bon poema, bonia foto i bona cançó que fan un trio perfecte.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un paisatge una mica fred, però la pau que transmet ofega la fredor.

      Gràcies, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Si el dolor queda enterrat i els romanços es respiren a l'ambient, el riu fa la seva feina de neteja.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura és molt sàvia, efectivament en aquest cas el riu ha fet la seva neteja.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  15. El contacte amb la natura ens relaxa i actua com una injecció d'ànim contra l'estrès i la recança en aquests temps tan amargs, massa amargs. Molta força, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que així és. La natura ens relaxa, fins el punt d'oblidar tot el que ens fa mal.

      Aferradetes ben fortes, Alfons.

      Elimina
  16. Els romanços que passen ala part més de secà de la foto( malgrat el rierol) deuen ser tristos...Els dolors es poden deixar prop de les plantes de secà i i volem que l'aire ens ventili els pensaments, podem pujar per la muntanyeta on l'aire ens reviferà..
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els romanços són bons, passin on passin.😉
      Als que vivim en ciutats, tota la natura ens omple d'aire nou i ens fa oblidar les penes... almenys per uns instants.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!