Perdura encara,
un tímid somriure als llavis.
La veu menuda,
amable, lleugera.
Als ulls una mirada trista
del que et toca viure ara.
La roba, eixugada al vent,
posada com a mortalla.
I no goses dir que sents
a qui et mira amb desig.
[Novembre ~ 2025]
Sentido poema, Paula.
ResponEliminaAbrazos, amiga de Inca.
Moltíssimes gràcies, Ernest!
EliminaAferradetes.
..." quién tuvo, retuvo !", diu la cita : )
ResponEliminaBon diumenge, salluna !!.
Això diuen... encara que la bellesa hi és sempre que la vulguis veure. ;-)
EliminaBon diumenge, Artur!
Bello!!!
ResponEliminaBesos
Gràcies, Toni!
EliminaPetons,
Un retrato realmente exquisito.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
Una mirada amb molta vida interior, la del poema que en saps extreure.
ResponEliminaBoniques paraules, nostalgia, reflexió d'un passat,...
ResponEliminapodi-.
Un poema entranyable i colpidor... marca de la casa.
ResponEliminaAferradetes Paula
Bonic poema, i bonica persona.
ResponEliminaQuan els sentiments es remouen és quan surten els millors poemes. D’admirable exquisidesa.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
La noia ens mira als ulls.
ResponEliminaBona fotografia i bon poema.
I, ja posats, també és bona la cançó amb què acompanyes aquest post.
No sóc gaire seguidor de la Rosalia. Després d'escoltar aquest preciós fado, d'ara endavant l'escoltaré amb més bones oïdes.
Un retrat perfecte i un poema commovedor que supera la lletra de Rosalia.
ResponEliminaPetonets, estimada. ;-)
Una fotografia preciosa i colpidora. I un poema amb molt de sentiment i més colpidor, encara.
ResponEliminaAferradetes, poetessa!