La imatge revela una tempesta violenta, on l'aigua desborda la llera amb una força imparable. El moviment de l'aigua és tan fort que gairebé podeu imaginar el so ensordidor del torrent xocant contra qualsevol cosa. Les gotes cauen intenses, barrejant-se en un torrent que arrasa amb tot al seu pas, arbres, pedres i branques són arrossegats sense pietat. Tot i això, enmig d'aquest caos, l'aigua apareix com a seda líquida, lliscant la seva superfície amb una suavitat enganyosa que contrasta amb el seu poder destructiu. És una dansa eterna entre força i bellesa, un espectacle natural que captiva i aterreix alhora. La llum tènue del cel ennuvolat realça els reflexos platejats de l'aigua, creant una escena hipnòtica on la naturalesa mostra el seu costat més salvatge i sublim... Més o menys com les nostres vides...
La magia de la naturaleza une violencia y belleza. Preciosa danza compartes.
ResponEliminaBuena semana Paula. Gracias .
Un abrazo.
¡Muchísimas gracias!
EliminaCuídate!
Aferradetes, amiga.
Gran el Brassens!
ResponEliminaLa naturalesa quand si posa no s'atura per res.
Petonets, sa lluna!
I no demana permís a ningú...
EliminaSí que ho va ser i ho segueix sent.
Petonets, Alfred!
La foto es preciosa, llàstima que les conseqüències de la riuada no.
ResponEliminaAferradetes Paula
No ho són mai i quan tot es desborda, tothom rep.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Muy bueno Paula, la fuerza de la naturaleza refleja lo intenso de la vida humana, una linda metáfora de la existencia.
ResponEliminaAbrazos.
Así es, aunque algunos no lo vean.
EliminaAferradetes, Valdo.
Até quando revoltada, é linda a natureza, apesar de que nos assusta!
ResponEliminabeijos, chica
Sempre és bonica, tot i que de vegades ens impressiona la seva força.
EliminaBesos, chica.
Uau!!!! Quina imatge més preciosa i quin text més bonic i encertat. La natura, ja sigui benèfica o destructiva, no deixa mai de ser extraordinàriament bella. Saps explicar-ho d'una manera molt clara i molt poètica.
ResponEliminaI quina il·lusió retrobar Brassens!!!
Aferradetes , Paula!
Moltes gràcies!
EliminaAquesta foto està feta a La Bisbal, un gener que m'hi vaig perdre, no havia vist tanta d'aigua ni tanta força mai. ;-)
Sempre ens agrada escoltar les seves cançons.
Aferradetes, preciosa!
La imagen es aterradora, y al mismo tiempo sublime. Un abrazo
ResponEliminaTe deja hipnotizada nada más verla.
EliminaAferradetes, Gil.
Water always goes where it will.
ResponEliminaCert, és fa complicat aturar-la.
EliminaPetonets, Mimi.
Wonderful text,
ResponEliminait matches the picture (a picture is worth a thousand words) yes,
that's exactly how it is and our life has so many twists and turns🧡..
Moltes gràcies!
EliminaAquest post hauria pogut anar sense paraules, la imatge parla sola.
Aferradetes, Katerina.
Podria estar-me hores contemplant aquest magnífic espectacle.
ResponEliminaPetons.
Ho és, un gran espectacle... Això sí, des d'un lloc segur. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
La força de la natura sempre ens sorprèn. Ens pensem, il·lusos de nosaltres, que la podem controlar, però sempre ens supera per totes bandes. I tens raó, amb la vida passa exactament el mateix.
ResponEliminaAbraçades!
La veritat és que no podem controlar res, ni la natura, ni la vida. Tot fa el seu curs.
EliminaAferradetes, Mac!
Molt expressiva, tant la foto com la història.
ResponEliminaI la vida: "el que no mata..., engreixa."
Aferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies!
EliminaAixò és diu des de fa anys i panys, el que no sé és si tal qual és veritat. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Yo creo que no hay comparación. Pero es bella.
ResponEliminaBesos.
Debes ser un ser privilegiado, ¡olé tú!
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Ohhhhhhhhhhh, la imagen es de cine...
ResponEliminaPor un momento pensé que era un cielo sobrecogedor.
Un abrazo, amiga
¡Muchísimas gracias!
EliminaFuese cielo, fuera agua, es tremenda su fuerza. ;-)
Aferradetes, amic.
La fotografia és espectacular, quanta bellesa en aquesta aigua que alhora destrueix.
ResponEliminaExpliques molt bé aquest contrast, aquesta força de la natura que, com la vida, també pot ser aclaparadora i salvatge.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaSón contrasts molt grans, però hi poden ser en tot allò que veiem o que vivim.
Aferradetes, nina.
Les forces de la natura poden ser terriblemnet perilloses, però no deixen de ser atractives a l'ull humà. La fotografia que acompanya aquest text ben bé ho demostra.
ResponEliminaAferradetes.
Si ets a un lloc on saps que no et poden arribar els esquitxos, és una visió extraordinaria. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
La naturaleza fascina y atemoriza. Y tú la retratas y la describes magistralmente.
ResponEliminaBesos, Paula!
Sí és muy bella en todas sus facetas, pero hay que tener cuidado.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Sara!
El text suggereix que a la vida, com a la naturalesa en general, la força i la bellesa no sempre són oposades, sinó de vegades inseparables. Fins i tot els moments més caòtics o difícils poden contenir, sense deixar de ser inquietants, un cert sentit o una bellesa estranya. La foto és molt bona i Brassens tan gran com sempre. Enhorabona, Paula!!🤗😘
ResponEliminaLa natura n'és una bona mostra, a gairebé tots ens impressionen les tempestes, la pluja, els llamps, les ones gegants, les marees, el vent... com bé dius, tenen una força i una bellesa estranya que ens deixen paralitzats.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!😘🤗
Em fas pensar en aquesta composició de Vivaldi, que m'agrada moltíssim.
EliminaÉs cert, a mi també m'agrada moltíssim la interpretació de 2Cellos.
EliminaAferradetes, Helena.