Si está fallando blogger. No están actualizándose las publicaciones. Lo bueno es que en nuestro caso, nos buscamos aunque no estemos en la lista de lectura. Tu alma está intacta, tu corazón también. Ignora un momento lo demás y mírate a ti, allí estás, a todo color, tal y como eres. No dejemos que la negrura externa nos impida ver el color de nuestra vida. Además, en tu comentario de hoy en mi blog lo has puesto de manifiesto. Alguien sin colores en su vida no puede expresar palabras de esperanza como tú lo has hecho. Un gran abrazo.
Cierto, si no nos buscáramos nada funcionaría. ;-) Hay días en que los acontecimientos te hacen sentir entre tantas sombras, que no puedes ver el color de la vida, aunque esté ahí, en la naturaleza y en la buena gente como tú. ¡Gracias por tus palabras! Besos, Sara.
Sa Lluneta, sin duda los colores siempre están ahí, hasta el negro y el gris.... son colores. Hoy he leido una reflexión de Ortega y Gasset, que por su sencillez y claridad me ha impactado "El verdadero tesoro del hombre es el tesoro de sus errores", En esta frase quiero ver que el negro y gris que nos ofrecen los errores, nos acaba aportando una paleta de colores extensísima en forma de experiencia. También a la vez me recuerda una canción que versionó Seguridad Social, "Acuarela", de la cual pondré unas estrofas que me parecen geniales.
Un muchacho que trepa Que trepa a lo alto de un muro Si se siente seguro Verá su futuro con claridad
Y el futuro es un nave Que por el tiempo volará A Saturno, después de Marte Nadie sabe dónde llegará
Si le ves venir, si te trae amores No te los roben sin apurar Aprovecha los mejores Que después no volverán
La esperanza jamás se pierde Los malos tiempos pasarán Piensa que el futuro es una acuarela Y tu vida un lienzo que colorear (que colorear).
Sí, desde mi punto de vista, la imaginación y los colores siempre están ahí, o como dicen los Místicos, "solo hay que descorrer el velo".
Sa Lluneta, hoy tu reflexión, me ha llevado a repensar algunas de mis "calas" de sosiego.
Sé que hi són, perqué els he vist moltes vegades, tot i que hi ha moments que desapareixen i tot es queda negre i és quan es fa complicat fins i tot trobar el vel. M'ha agradat escoltar de nou aquesta cançó i aquesta darrera estrofa amb la que estic d'acord... si li trec en pensar en un futur... Moltes gràcies, amic meu! Petonets, Jota.
T’entenc, en ocasions trobar aquests colors es torna molt complicat. En el meu cas (i no vull ser exemple de res perquè les circumstàncies de cadascú sempre són diferents), quan em sento així, intento buscar el 'color' en qualsevol detall, per mínim que sigui, que em faci sentir bé, sense esperar que tot canviï de cop. Si ens obliguem a "estar bé" per força, només ens afegim pressió a sobre que ens acaba pesant encara més.
Sí, les coses han de fluir per elles mateixes. Res forçat pot sortir bé... Hi ha dies que te'n surts aviat i n'hi ha d'altres que no hi ha manera. Aferradetes, Mac!
Hola, sa lluna Yo intento vivir en color porque me encantan. Dan luz y armonía a la vida. Espero no perderlos nunca, aunque muchas veces, es irremediable, estén más presentes el blanco y negro. Un abrazo, amiga
Parles d’estats d’ànim? Perquè de la mateixa manera que la llum canvia els colors, segons el nostre estat d’ànim també veu les coses de diferent manera i el problema no és el que ens preocupa, el problema el tenim nosaltres que no podem, o no sabem, sortir de l’atzucac. Però compte que els colors, ja de per sí, solen tenir un significat, com per exemple el groc. El groc està considerat el color més ambigu, ja que representa la llum del sol, l’or, la felicitat, l’intel·lecte, però també és el color de l’enveja, la deshonra, l’engany, la traïció, la covardia.... I així podríem parlar de tots els colors, cadascun té un significat segons la cultura de cada país. Aferradetes, Paula!!!
Quan tot sembla descontrolat, et resulta dificultós trobar el vel (que deia en Jota més amunt), pot ser qüestió de dies o d'hores o d'anys... A mi en general m'agraden tots, potser tinc una mica de predilecció per uns quants, però no tinc cap problema amb cap. I sempre els relaciono amb un cosa, per exemple: m'agraden les flors grogues o liles, l'amor ho veig vermell, la salut blava, les fotos en blanc i negre... i així te'n podria dir molt més. ;-) Aferradetes, Joan!!
Moltes vegades els trobes en les teves fotografies i en els teus poemes. No sé si és suficient, però ja és alguna cosa. Jo també sé que de vegades costa de trobar els colors.
Just as I dislike loud, shouting people, I dislike garishly loud colours. I prefer subtly luminous (earth) tones, and as I write this, the cheerful orange of my shorts catches my eye. Aferradetes, Paula.
Ah, és clar! No hi entenc massa amb el que simbolitzen els colors, sé que simbolitzen per a mi, com he deixat clar més amunt. Doncs sí, pots somriure perquè la serenor és molt important per sentir-se feliços. ;-) Petonets, Sean.
Duc de la vida el color fosc d’un temor imperceptible. Penso en somnis que mai compliré, pintats segons el meu parer d’un gris que es va degradant. I l’esperança en un demà nou que hauria d ser verd, tinc el caprici que ja deu ser... un verd prou fosc per no dir-li aquest nom. De la sang, si que en responc, es roja, ho veig mentre regalima cos avall, i no em preguntis perquè, la resposta no hi és, com un blanc molt transparent.
A vegades un simple grafit pot deixar més preguntes que moltes converses. M’ha agradat molt aquesta reflexió sobre els colors que donen sentit a la vida. Aferradetes. :)
És cert que de vegades, massa vegades, és difícil veure el color de la vida. La foto és magnífica, Paula, aquesta sí plena de color. Feliç nit per allà!!🤗😘✨🌠
Precisament l'explosió de color va ser el que em va cridar l'atenció, molt abans de llegir el missatge que duia... després va venir la reflexió... Bon dissabte, Alfons! 😘🤗
La meva vida ara és en blanc i negre.
ResponEliminaEls colors van fugir i no he sabut res més d'ells.
Petons.
Aquesta sensació tinc massa sovint...
EliminaPetonets, Xavi.
Ps: Es veu que no va bé Blogger, aquest post no surt publicat de moment. :-(
Es curiós el teu m¡ha sortit, però el meu no.
EliminaCuriositats de Blogger.
Petonets!
Ha trigat més de cinc hores a sortir.
EliminaEl Sr. Blogger que està descansant, el pobre. :-(
Petonets, Alfred!
L'únic que m'agrada en blanc i negre són les pel·lícules clàssiques.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Ui, a mi un munt de coses, començant per la fotografia! ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Sí, també!
EliminaAferradetes!
Doncs fixa't, ja en tens una altra! ;-)
EliminaPetonets!
Si está fallando blogger. No están actualizándose las publicaciones. Lo bueno es que en nuestro caso, nos buscamos aunque no estemos en la lista de lectura.
ResponEliminaTu alma está intacta, tu corazón también. Ignora un momento lo demás y mírate a ti, allí estás, a todo color, tal y como eres. No dejemos que la negrura externa nos impida ver el color de nuestra vida. Además, en tu comentario de hoy en mi blog lo has puesto de manifiesto. Alguien sin colores en su vida no puede expresar palabras de esperanza como tú lo has hecho.
Un gran abrazo.
Cierto, si no nos buscáramos nada funcionaría. ;-)
EliminaHay días en que los acontecimientos te hacen sentir entre tantas sombras, que no puedes ver el color de la vida, aunque esté ahí, en la naturaleza y en la buena gente como tú.
¡Gracias por tus palabras!
Besos, Sara.
Només cal estar atents. Hi són.
ResponEliminapodi-.
Hi són, segur!, però hi ha vegades que no els trobes.
EliminaAferradetes, Carles.
Sa Lluneta, sin duda los colores siempre están ahí, hasta el negro y el gris.... son colores.
ResponEliminaHoy he leido una reflexión de Ortega y Gasset, que por su sencillez y claridad me ha impactado "El verdadero tesoro del hombre es el tesoro de sus errores",
En esta frase quiero ver que el negro y gris que nos ofrecen los errores, nos acaba aportando una paleta de colores extensísima en forma de experiencia.
También a la vez me recuerda una canción que versionó Seguridad Social, "Acuarela", de la cual pondré unas estrofas que me parecen geniales.
Un muchacho que trepa
Que trepa a lo alto de un muro
Si se siente seguro
Verá su futuro con claridad
Y el futuro es un nave
Que por el tiempo volará
A Saturno, después de Marte
Nadie sabe dónde llegará
Si le ves venir, si te trae amores
No te los roben sin apurar
Aprovecha los mejores
Que después no volverán
La esperanza jamás se pierde
Los malos tiempos pasarán
Piensa que el futuro es una acuarela
Y tu vida un lienzo que colorear (que colorear).
Sí, desde mi punto de vista, la imaginación y los colores siempre están ahí, o como dicen los Místicos, "solo hay que descorrer el velo".
Sa Lluneta, hoy tu reflexión, me ha llevado a repensar algunas de mis "calas" de sosiego.
Sé que hi són, perqué els he vist moltes vegades, tot i que hi ha moments que desapareixen i tot es queda negre i és quan es fa complicat fins i tot trobar el vel.
EliminaM'ha agradat escoltar de nou aquesta cançó i aquesta darrera estrofa amb la que estic d'acord... si li trec en pensar en un futur...
Moltes gràcies, amic meu!
Petonets, Jota.
Mil colores 🌈
ResponEliminaY si parece que blogger está haciendo cosas raras.
Besos
Bonito arcoíris.
EliminaHoy parece que se está solucionando... y lo diré flojito, no vaya a ser...
Besos
Lindo e nunca nos podemos perder delas!
ResponEliminabeijois, boa semana, chica
No deberíamos, pero pasa.
EliminaBesos, chica.
T’entenc, en ocasions trobar aquests colors es torna molt complicat. En el meu cas (i no vull ser exemple de res perquè les circumstàncies de cadascú sempre són diferents), quan em sento així, intento buscar el 'color' en qualsevol detall, per mínim que sigui, que em faci sentir bé, sense esperar que tot canviï de cop. Si ens obliguem a "estar bé" per força, només ens afegim pressió a sobre que ens acaba pesant encara més.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Sí, les coses han de fluir per elles mateixes. Res forçat pot sortir bé...
EliminaHi ha dies que te'n surts aviat i n'hi ha d'altres que no hi ha manera.
Aferradetes, Mac!
Seria meravellós si en lloc de haver-los de recuperar, els colors, no els perdéssim mai.
ResponEliminaAferradetes.
És cert, seria fantàstic no perdre'ls mai.
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Hola, sa lluna
ResponEliminaYo intento vivir en color porque me encantan. Dan luz y armonía a la vida. Espero no perderlos nunca, aunque muchas veces, es irremediable, estén más presentes el blanco y negro.
Un abrazo, amiga
Depende de tantas cosas, que no sabría por donde empezar...
EliminaAferradetes, Marisa.
Parles d’estats d’ànim? Perquè de la mateixa manera que la llum canvia els colors, segons el nostre estat d’ànim també veu les coses de diferent manera i el problema no és el que ens preocupa, el problema el tenim nosaltres que no podem, o no sabem, sortir de l’atzucac. Però compte que els colors, ja de per sí, solen tenir un significat, com per exemple el groc. El groc està considerat el color més ambigu, ja que representa la llum del sol, l’or, la felicitat, l’intel·lecte, però també és el color de l’enveja, la deshonra, l’engany, la traïció, la covardia.... I així podríem parlar de tots els colors, cadascun té un significat segons la cultura de cada país.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Quan tot sembla descontrolat, et resulta dificultós trobar el vel (que deia en Jota més amunt), pot ser qüestió de dies o d'hores o d'anys...
EliminaA mi en general m'agraden tots, potser tinc una mica de predilecció per uns quants, però no tinc cap problema amb cap. I sempre els relaciono amb un cosa, per exemple: m'agraden les flors grogues o liles, l'amor ho veig vermell, la salut blava, les fotos en blanc i negre... i així te'n podria dir molt més. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Molt bona!
ResponEliminaM'encanten els grafitis i aquest en particular, ple de color i ple de vida.
Aferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Moltes vegades els trobes en les teves fotografies i en els teus poemes. No sé si és suficient, però ja és alguna cosa.
ResponEliminaJo també sé que de vegades costa de trobar els colors.
Aferradetes, preciosa.
De vegades sí que és de molta ajuda, però saps que no és suficient.
EliminaHi ha massa foscor que ens envolta...
Aferradetes, nina.
Just as I dislike loud, shouting people, I dislike garishly loud colours. I prefer subtly luminous (earth) tones, and as I write this, the cheerful orange of my shorts catches my eye.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
T'has quedat sorprès pels teus pantalons... per curts o pel color taronja? ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
;-) Neither. As far as I know, orange symbolizes cheerfulness/serenety. That's why I smiled.
EliminaAferradetes, Paula.
Ah, és clar! No hi entenc massa amb el que simbolitzen els colors, sé que simbolitzen per a mi, com he deixat clar més amunt. Doncs sí, pots somriure perquè la serenor és molt important per sentir-se feliços. ;-)
EliminaPetonets, Sean.
Por suerte nos hacemos preguntas como esa, porque es la única manera de seguir en la ruta con claridad mental.
ResponEliminaUn abrazo.
Es un constante devenir de preguntas, quizás con pocas respuestas...
EliminaAferradetes, Valdo.
Word art can be so enchanting too
ResponEliminaCert, fins i tot et fan pensar.
EliminaSalutacions, James.
The color comes on some days and at some times, but I am often so busy it's hard to enjoy it.
ResponEliminaNo sé si et servirà de consol, però jo que no hi estic massa ara, tampoc els gaudeixo...
EliminaPetonets, Mimi.
Duc de la vida el color fosc
ResponEliminad’un temor imperceptible.
Penso en somnis
que mai compliré,
pintats segons el meu parer
d’un gris que es va degradant.
I l’esperança en un demà nou
que hauria d ser verd,
tinc el caprici que ja deu ser...
un verd prou fosc
per no dir-li aquest nom.
De la sang,
si que en responc,
es roja,
ho veig
mentre regalima cos avall,
i no em preguntis perquè,
la resposta no hi és,
com un blanc molt transparent.
Moltíssimes gràcies, qui sap si!
EliminaSalutacions.
Ja saps que a vegades m'agrada citar versos de cançons. En Raimon (dedicat a Joan Miró) no falla mai.
ResponElimina"D'un roig encès
voldria la vida.
D'un roig encès
tots els amors."
Fixa't que jo hi veig l'amor en vermell, la vida no tant...
EliminaAferradetes, Xavier.
A vegades un simple grafit pot deixar més preguntes que moltes converses. M’ha agradat molt aquesta reflexió sobre els colors que donen sentit a la vida. Aferradetes. :)
ResponEliminaAcostuma a passar amb les coses més simples. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Gumer.
És cert que de vegades, massa vegades, és difícil veure el color de la vida. La foto és magnífica, Paula, aquesta sí plena de color. Feliç nit per allà!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaPrecisament l'explosió de color va ser el que em va cridar l'atenció, molt abans de llegir el missatge que duia... després va venir la reflexió...
EliminaBon dissabte, Alfons! 😘🤗
"I see your true colours shining", diu una cançó que és color per ella sola.
ResponEliminaÉs una bonica cançó, de fet l'he escoltada ara i sí que hi ha tots els colors en ella.
EliminaAferradetes, Helena.