SER FORNER

(I)

En aquesta foscor, només sóc un forner atrapat en un hastial oblidat. Cada matí, amàs l'ordi amb mans tremoloses, mentre fora la frontera es descompon en ombres, podrint-se com la carn d'un animal abandonat. Les provisions escassegen i la lluna dibuixa una fletxa cruel que apunta directe a la meva porta. Recordo la canoa que feia servir per creuar el riu, ara silenciada, plena de covardia com jo, incapaç d'escapar. El vent xiuxiueja noms, alguns tan fràgils com una rosa, altres tan letals com la mateixa mort. L'ensinistrament que vaig rebre no serveix aquí, no hi ha força contra l'invisible que habita aquests murs. Sento que tot es nega a viure, i jo, un simple forner, em torno partícip d'aquesta lenta condemna sense fi... No hi ha fugida, només aquesta presó i el seu alè... 

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

(II)

Ser forner no és només barrejar farina i aigua, saps?  És com estar en una canoa a la deriva, sempre lluitant contra corrent. Aquí al hastial del meu forn, cada pa que faig passa per un entrenament rigorós: ha de pujar, daurar-se i mai deixar-lo podrir, perquè això seria perdre-ho tot. De vegades, em sento ple de covardia, pensant si valdrà la pena aixecar-me tan aviat per pastar provisions que segur d'altres menysprearan. Però després recordo que, igual que l'ordi que conreen al camp proper, cada gra té el seu valor. La vida és plena de fletxes que et llencen des de la frontera invisible entre l'esforç i la mandra.

I aquí estic jo i... la Rosa, la meva companya, complicant-me la vida amb farines i llevats però feliç, perquè sé que encara que ningú no ho vegi, escric una història quotidiana, només de fets i passió.

*Joc a River

Paraules:  1.forner  2.canoa  3.hastial  4.ensinistrament o entrenament  5.podrir-se o descompondre's  6.ple de covardia  7.provisions  8.ordi  9.fletxa  10.marge o frontera 

Color: Rosa