Les dues noies estaven assegudes a les escales, parlant i jugant amb una baralla de cartes. Una d'elles mirava el mòbil mentre feia uns càlculs en un paper...
—Ens basten els doblers per comprar-ho tot?
—Sí, si seguim el sistema de sempre.
—Necessitarem detergent per a la bugada, unes espelmes per als canelobres i alguna cosa per berenar.
—Púding?
—Púding.
A l'altra banda de la plaça, un jove jugava amb una nena. La petita corria amunt i avall fins que es va aturar davant les noies.
—Ei mira, mira què he trobat!— I els hi va mostrar la carta.
Una de les noies la va mirar de reüll i va veure-hi pintada una mandarina.
—Això és estrany— Va dir.
El jove es va apropar i va agafar la carta de la mà de la nena.
—Aquesta carta no pot ser vostra...
—Per què?— Van respondre les dues a la vegada.
Ell, girant la carta, va assenyalar la fotografia de l'altra cara...
Hi sortien les dues noies assegudes a les escales i ell amb la nena jugant a l'altra banda de la plaça.
No hi havia cap fotògraf a prop... I, tot i així, la fotografia era d'uns instants abans...
*Proposta a River
Paraules: 1. púding 2. cartes 3. càlculs 4. bugada 5. canelobres 6. sistema
Color: mandarina viu
Sempre bem inspirada!Adoro tuas histórias e como bem usas as palavras pedidas!
ResponEliminabeijos, lindo fds! chica
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaBon divendres
Petonets, chica.
También tú quedaste en la imagen. No nos lo dijiste.
ResponEliminaMe encantó, Paula.
Un fuerte abrazo.
¿Y cómo lo sabes? ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Sara.
El gir final és fantàstic, tant per bo com per misteriós. M'has fet recordar "La dimensió desconeguda", una sèrie que m'encantava i no em perdia mai quan la feien per TV3, ja fa un munt d'anys. Molt bo!!
ResponEliminaAbraçades.
A mí també em sona aquesta sèrie... fa tants anys que no la recordava. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Els misteris escrits per Paula són inescrutables, però si la foto s’havia fet una estona abans no hi ha dubte que per allà algú portava una Polaroid o una Fujifilm instax, o ves saber.... Necessitaríem que el detectiu privat Benoit Blanc ens ajudés a resoldre el cas...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Sempre li podríem demanar a l'investigador blocaire Mac, que segur ens trau l'entrellat i el tenim més a prop. ;-)
EliminaHem de tenir en compte que la plaça és molt gran i no hi ha llocs per amagar-se, per tant si feia uns minuts que estaven tal qual la foto, no sé jo... Potser va ser obra de les estàtues. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Més misteris de la Paula construits amb paraules, inicialment sense connexió.
ResponEliminaM'agrada molt!
Aferradetes preciosa!
Ja veus, em tenen ben enganxada! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
No dormiran bé durant dies i dies...
ResponEliminaPetons.
Sí, crec que hi ha per perdre la son. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
An ordinary afternoon slowly turning into something wonderfully strange, as though the photograph had captured a moment that had not yet happened.
ResponEliminaRealment mostrava un moment que sí havia passat, feia uns minuts. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Potser caldrà recórrer a Sherlock Holmes per tal de d'aclarir els teus misteriosos relats!
ResponEliminaAferradetes Paula
Necessito urgentment un detectiu per resoldre els meus relats!!!
EliminaInteressats poseu-vos en contacte amb sa lluna.😅
Aferradetes, Josep.
Pot ser casualitat. Qui va fer la carta va inventar-se una situació a l'actual per pur atzar. És poc probable, però la loteria també és poc probable i tot i així sempre hi ha a qui li toca.
ResponEliminaLa segona opció pot ser un viatge en el temps.
La tercera opció... que algú tingui una càmera instantània que treu les fotos en paper, amb l'opció de donar-li a la carta l'aparença de carta.
La quarta opció, que sigui un somni.
La cinquena opció, que sigui un relat.
:-)
De moment em quedo amb la cinquena opció. ;-)
EliminaAferradetes, Jere.
L'obra dins de l'obra, com feia Shakespeare.
ResponEliminaMolt ben vist, Helena! ;-)
EliminaAferradetes.
Per aquest lloc hi passen coses ben estranyes.... ! : )
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana !!
Ja ho crec, molt rares! ;-)
EliminaBon vespre, Artur!
Aferradetes.
A la pregunta de: "Ens basten els doblers per comprar-ho tot?" la resposta és un no total quan es tracta d'amor.
ResponEliminaÉs molt cert, per a l'amor no hi ha diners que ho puguin pagar.
EliminaAferradetes, Xavier.
Always such a mystery, you write these very nicely and leave me wondering what happened.
ResponEliminaSi, m'agraden els misteris. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
A beautiful story with plot twists and an open ending—we can imagine whatever we like—and the photo is a perfect match. You also incorporated all the words in a wonderful way. I enjoyed the music, too; I read the story while listening to it. Have a great week, my friend!
ResponEliminaEm fa contenta que t'agradi tot, la veritat és que m'hi passo temps per fer un post i fins que m'agrada no m'aturo. La millor recompensa són els vostres comentaris.
EliminaMoltes gràcies!
Bon dilluns, katerina.
Una més de les teves històries misterioses, he, he. I cop més m'ha agradat. Suposo que t'has degut d'inpsirar en la fotografia, perquè trobar-ne una que s'hi adigui amb el textx és gairebé impossible.
ResponEliminaAferradetes!
Moltes gràcies!
EliminaDe vegades trio primer la foto i faig el text, altres primer el text i després busco la foto entre totes les que tinc perquè combini tot. Aquest cop, evidentment, primer van ser les paraules del repte, després la foto i per acabar el text. ;-)
Aferradetes, Josep Mª.
La vida tiene esos misterios aunque la imaginación no tiene límites.. No importa si antes fue el huevo o la gallina, lo importante son los resultados y los resultados hablan por si mimo.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto es, nunca me paro a pensar que va primero o después, voy trabajando con todos los elementos y van encajando hasta llegar al final. ;-)
EliminaAferradetes, Antonio.
Amiga, sin dudas digo que posees una gran capacidad para generar misterio o, como en este caso, fantasía en los actos cotidianos, aquí rompiste con la lógica temporal y pusiste a los protagonistas como observadores de ellos mismos. Muy interesante y bien llevado.
ResponEliminaUn abrazo.
En mi situación no me queda otra que imaginar la mayor parte del día, aunque siempre con el dedo meñique del pie izquierdo sobre la tierra. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Tu como siempre dejándonos la intriga. Haces las fotos y te montas un genial relato.
ResponEliminaNo me funcionaba tu traductor y copié el texto.
Un abrazo.
Algunas hago, aunque la mayoría son de mis archivos (siempre me da pena hacer limpieza) ;-)
EliminaFuncionan pocas cosas de mi blog. En Algunos blogs si se actualiza el mío, en otros no. Mi lista de blogs tarda mucho en cargar y la del lateral que puse hace unos días para hacer una prueba, tampoco se mueve.
¡Muchas gracias por tu tiempo!
Aferradetes, Laura.
Muy intrigante. No cabe dudas.
ResponEliminaBeso.
¡Muchas gracias!
EliminaBeso
Áquests "impossibles" a l'espai i el temps són, fora d'enigmàtics, fantàstics (en el sentit fantasiós obvi i el de "superxulos", per dir,... ejem ejem)
ResponEliminapodi-.
Molta fantasia porten. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Normalment una fotografia conserva una cosa que ja ha passat. Aquí, en canvi, sembla capturar un instant que encara està passant. És com si el futur i el present s'haguessin superposat durant un segon. Un altre bon relat de misteri sense resoldre. Enhorabona, Paula!!🤗😘
ResponEliminaPassat, present i futur tot alhora. Una cosa molt normal que passa tots els dies. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Te ha quedado redondo Paula. El final lo has clavado. Un abrazo
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaAferradetes.