ESTACIÓ DE TREN DEL POBLE ON ES PRODUÏREN EL FETS LA PASSADA NIT.
La policia investiga les circumstàncies d'una aparició sense explicació.
Un jove va ser localitzat descalç ahir de matinada a l'antiga estació de tren d'un petit poble de Mallorca. L'edifici estava inundat de foscor, només quedava il·luminat per la lluna. Un vigilant, que dormia roncant en una sala propera, va sentir uns passos suaus i va sortir a investigar.
El jove sostenia un paper tacat d'un líquid gras enganxat entre els dits. Sense dir res, va inclinar el cap i va assenyalar una porta d'un color mandarina viu. A terra, unes llàgrimes brillaven sobre la pols com petits fragments de vidre...
Segons els agents, el noi afirmava que l'estació formava part de la seva memòria i que l'aire salat li recordava una platja llunyana... A l'altra banda de la porta, un vell vagó cremava lentament... Quan els bombers hi entraren, no hi trobaren foc, ni el jove, ni ningú. Només un bitllet tacat de crema amb destinació a Tòquio, expedit per la mateixa estació aquella nit.
*Proposta a River
Paraules: 1.inclinar el cap (doblegar, reverència, assentir amb el cap) 2.roncant 3.descalç 4.llàgrimes 5.memòria 6.inundat 7.enganxat 8.crema 9.il·luminat per la lluna 10.platja 11.suau 12.salat
Color: mandarina viu
Ben lligades totes aquestes paraules en un text breu intrigant.
ResponEliminaMoltes gràcies! ;-)
EliminaBona tarda, Xavi.
Linda tua inspiração para a história. Gostei muito de ler! beijos, chica
ResponEliminaMoltíssies gràcies!
EliminaPetonets, chica.
How did the firefighters know that the burnt ticket had listed Tokyo as its destination? ;-)
ResponEliminaPetonets, Paula.
Potser cal que facis una altra lectura, hi havia foc, on? ;-)
EliminaPetonets, Sean.
Una estación de tren puede ser un punto de encuentro.
ResponEliminaEncuentros y despedidas, alegres o tristes, de todo ello hablarían sus paredes, si pudieran. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Luís!
Bueno esa era una estación internacional y todo.
ResponEliminaIntrigante.
Besos.
Siendo una isla, no creo que pudiera ser, ni por infraestructuras ni por los políticos que lo llevaran a cabo. ;-)
EliminaBesos
It sounds like the start of a mystery.
ResponEliminaCert, hi ha moltes preguntes per respondre. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Quina meravella de relat.
ResponEliminaM'agrada tant el misteri que vas pintant... dona ales per imaginar, sentir i sospirar.
Molt, molt, molt bo.
Petons i aplaudiment.
Moltíssimes gràcies, Xavi!
EliminaEm fa feliç saber que ho sents així.
Petonets!
Un bitllet de tren amb destinació Tòquio i origen una estació d'un petit poble mallorquí és un gran misteri a resoldre, estigui o no tacat de crema. ;-)
ResponEliminaM'ha encantat, podria ser l'inici d'una intrigant novel·la de misteri o de tot un expedient X. Molt bona història!
Seguint el que em deies l'altre dia, jugo (literalment) a continuar-la:
L'endemà dels fets, a la comissaria central de Mallorca es va rebre una trucada desconcertant des del Japó: «Truquem de la policia de Tòquio. Acaba d'aparèixer a l'estació de Shinjuku un jove descalç que porta una ensaïmada de crema i ens demana, en un mallorquí perfecte, on és la platja. Què n'hem de fer?». La resposta des de Mallorca fou contundent: «Detinguin-lo sense dubtar-ho. Tothom sap que les ensaïmades de veritat han de ser de cabell d'àngel».
Abraçades.
Sí que ho és, gairebé sembla un impossible, més que res pels polítics qué ho haurien de dur a terme. ;-)))
EliminaQuè bé que hagis fet una continuació a la història! Gairebé sembla un bon acudit, tots sabem que les ensaïmades originals foren de cabell d'àngel, però creuràs que el meu pare en feia una de crema per a mi, no m'agrada(va) el cabell d'àngel i així es va inventar l'ensaïmada de crema, llavors es va anar provant amb sobrassada, amb préssecs, amb crema i nous... ;-))))
Moltes gràcies per aquest final tan ben escollit!
Aferradetes, Mac!!
Això d'anar descalç m'ha fet pensar en una vegada que vaig anar amb els ferrocarrils a San Boi, i en sortir de l'estació vaig veure un home descalç. Tot un senyal del psiquiàtric que hi havia a prop.
ResponEliminaVols dir?
EliminaJo conec gent que va descalça a l'estiu i no crec que s'hagin escapat de cap psiquiàtric...
Aferradetes, nina!
A wonderfully eerie and cinematic mystery, where the moonlit station, vanished stranger, burning carriage, and impossible ticket to Tokyo leave just enough unanswered to make the whole story feel like a haunting dream.
ResponEliminaMés que un somni, un malson. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Puede ser el hilo conductor que nos lleve a una gran historia.
ResponEliminaSaludos.
Podría ser, aunque eso de una gran, no lo puedo afirmar. ;-)
EliminaSaludos, Antonia.
És un relat fantàsticament, fantàstic.
ResponEliminaJo crec que aquesta estació d'un poblet de Mallorca, per alguna raó incomprensiible es va sobreposar a un altra estació en la memòria del noi…. Molt misteriós tot plegat.
Boníssim, Paula!
Aferradetes, preciosa.
Moltíssimes gràcies, nina!
EliminaQui sap si aparegué i desaparegué d'un altra dimensió! ;-)
Aferradetes, preciosa!
Misteri sobre misteri.
ResponEliminaI a mi m'agraden els fets misteriosos.
Sempre tenen més al·licients que les coses clares. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Una estación de tren es un buen lugar para historias como esta tuya.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto, siempre guardan cierto misterio.
EliminaBienvenido, Antonio!
Aferradetes.
Una bona història del tot surrealista !! : ) Quan els japonesos sàpiguen que poden venir des de el Japó a Mallorca en tren , hi hauran llargues cues !! hehehehe
ResponEliminaM'agraden molt, aquestes històries, Paula !!. Felicitats i una abraçada : )
Calla, calla, què farem amb tantes persones per aquí? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
A veces lo cotidiano se vuelve inquietante. Al menos eso sentí al leer esas imágenes sensoriales de oscuridad lunar, líquido graso, lágrimas de cristal, olor salado y me gustó mucho no explicar lo que en realidad ocurre sino que queda magnificado el misterio, es que, precisamente, lo misterioso no tiene explicación. Eso es aquí un buen recurso literario.
ResponEliminaAbrazos.
Tú mismo lo has dicho, "lo misterioso no tiene explicación", aunque se te quede la cabeza dando vueltas a posibles interpretaciones. ;-)
EliminaAferradetes, Valdo.
L'endemà al matí el vigilant torna a entrar. Tot és exactament igual. La porta mandarina continua tancada. El vagó ha desaparegut, però sobre el terra troba alguna cosa que els policies no havien vist: un altre bitllet. Té la mateixa data i la mateixa estació d'origen. Només canvia la destinació: Mallorca. Potser el noi no estava escapant de l'estació. Potser estava intentant tornar-hi.🤔🤗😘
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació dels fets... també podria ser ben bé. ;-)
EliminaGràcies per la teva aportació!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
Jo havia sentit la història d'un home que va desaparèixer nedant en el llac de Banyoles i temps després va aparèixer a Mallorca. Així que ja m'ho crec tot, he, he.
ResponEliminaMolts bona aportació.
Aferradetes.
Si m'hagués passat a mi, estic segura que m'haguessin trobat al mateix llac... per inversemblant que sembli, no sé nedar... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
Estaria bé, seria maco, que quan rememoréssim un lloc, en aquell lloc i ara, apareguéssim una estona tot i ja no ser-hi.
ResponEliminapodi-.
No sé si en un futur es podrà fer, de moment no en sabem.
EliminaAferradetes, Carles.
Tens una força inventiva!
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
Fíjate que este post lo comenté y se perdió :'( no recuerdo lo que te dije, seguro alguna bobería.
ResponEliminaAbrazos.
¡No te enfades!
EliminaSeguramente lo publicaste cuando ya no estaban activos los comentarios y se fue. :-(
De todos modos, gracias por volver.
Aferradetes, Sara.