Aquesta és de la Plaça d'Orient, més o menys com estava quan vaig néixer. Va arribar no sé com, perquè no porta res escrit darrere. La conservo perquè és la imatge de la meva infantesa.
Aquesta arribar d'un amic que va anar a Suècia i quan va tornar me la va lliurar en mà.
És molt curiós el que diu...
"Aquí no fan panades, joeee...Pussets".
Aquesta va arribar de l'Empordà i deia, entre altres coses...
"No us penseu que només teniu illes maques a les Balears. Si mai et decideixes a venir et sentiràs com a casa. Ens en cuidarem!"...
I m'hi vaig sentir!!
perquè no podia ser d'altra manera amb persones tan i tan especials!!.
Al mati, amb la neu que encara deixava trossets com a paperins suspesos en l´aire, el sol que volia ser part del paisatge, els meus ulls encara mig oberts, he volgut inmortalitzar l´estampa....jpg)
De fet, només fa tres anys que la neu visita aquesta ciutat. Si no recordo malament, l´anterior va ser fa més de trenta anys, un dia en què em presentava a unes oposicions en un local sense calefacció i amb les mans davant d´una màquina d´ecriure i sense poder moure els dits...què innocents érem!. Tot i així no hem superat la nevada històrica de l´any 56, diuen els més grans que n´hi havia més d´un metre. Jo, com no hi era!...però si he vist fotos d´aquell dia.
.jpg)