02 de maig 2016

De mi mateixa

Despullar-me i repassar pam a pam
tot el meu cos, envellit pel pas
d'un temps que ha ferit, forjat,
omplert cada racó d'un cor cansat

Repassar cada somni,  cada idea,
totes les veritats i les mentides
Perdonar  les imprecisions, els dubtes,
refer tots els camins decantats

Desfer-me peça a peça,
descobrir el per què de cada fet,
començant des de la mirada neta,
desxifrar-me per entendre'm

I sabent-me, prendre'm estima

30 comentaris :

  1. Un poema preciós que que tots hauríem de practicar...

    Repassar-nos, perdonar-nos, entendre'ns, i estimar-nos... noieta bonica, tot un programa esperançador i necessari i un camí bonic, perquè té un bon final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no ho faig, tampoc puc fer-ho amb els altres.
      Bon dia, Carme!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. de sempre s'ha dit que una bona repassada no fa mal a ningú....... ;)
    Unes paraules molt tendres i encertades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe! Doncs sí, no hi ha res com una bona repassada.
      Gràssis, guapo ... aferradetes!

      Elimina
  3. Un poema que hauríem de dir de memòria. Cada passa ens hi acosta.
    Tu ho dius molt bellament Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una tasca, moltes vegades incòmoda, sempre gratificant.
      Aferradetes, Xavier!

      Elimina
  4. Desxifrar-se com si fóssim un enigma que cal descobrir de nou. I estimar i estimar-se.
    Tot un plaer trobar el teu poema, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades anem tan ràpid que ens oblidem de qui som.
      Compartim, Consol.
      Aferradetes!

      Elimina
  5. Això si que és despullar-se, mes per dins que per fora ... i sabent-te així és impossible no estimar-te.

    Bona tarda sa lluna.
    (Preciosa la imatge)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan et despulles et sents més lleugera i potser més tu.

      Gràssis, Pere ... bon vespre!

      Elimina
  6. Em sembla perfecte.
    Sobre tot el final.
    Estimar-te.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprendre a estimar-se és molt important i viure d'acord amb el que tu sents.

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  7. Un bonic i clar autoretrat. Preciós, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, Teresa.
      Aferradetes!

      Elimina
  8. Bonic poema, Lluneta, tot i que de vegades costa d'estimar-se un mateix, perquè no ens valorem prou...No és bo tenir falsa modèstia, em de fer gala de totes les coses que el pas del temps ens ha regalat, perquè encara que siguin velles, també poden ser belles!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla més fàcil estimar als altres però, com dius tu, hem de valorar tot allò que fem i que hem viscut. Realment és el que som.
      Bessets, preciosa!

      Elimina
  9. És necessari despullar-se una mateixa sense llepar-se les ferides, fer-nos absolutes, infinites i rotundes per trobar aquest candau que ens trenqui les pors i assoleixi seduir-nos.
    Aferradetes lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Martona, és ben necessari trencar les pors i assolir que podem seduir-nos tal com som.
      Que bé que siguis aquí!
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  10. Tots ens hem preguntat interiorment alguna vegada les mateixes que preguntes tu, D'on venim i on anem ??.
    Bona reflexió, però no t'ho prenguis seriosament que sinó acabaràs malament.
    Viu la vida i deixa viure.

    Rafel.B.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També és el meu "lema", viu i deixa viure!
      És bo reflexionar de tant en tant, Rafel.
      Aferradetes i gràssis!

      Elimina
  11. M'agrada molt el poema. I penso que tens raó, és necessari despullar-nos per poder observar-nos i conèixer-nos millor. Així ens acceptarem i ens estimarem tal com som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens costa més acceptar-nos que acceptar.
      Ens mirem amb una lupa amb massa augment?
      Aferradetes i gràssis!

      Elimina
  12. Hablar con nosotros mismos es absolutamente imprescindible... No deberíamos dejar de hacerlo... O nos perderemos...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón, hay que encontrar tiempo para hacerlo. Con las prisas, siempre estamos más pendientes de todo lo que nos rodea y no cuidamos nuestro propio mundo.
      Abrazote y feliz fin de semana!

      Elimina
  13. em llevo el capell sa lluna! molt molt bo el poema !
    aferradetes nues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràssis, nina!
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  14. punyetera que en saps...!
    de gran vull esser com tu

    una aferrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas, podem aprendre l'una de l'altra, et fa?
      Ben tornada, ninona.
      Bessets dolcets!

      Elimina
  15. INTIMISTA Y GRANDIOSO TEMA!!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, bienvenido!
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!