25 de juny 2021

AMAGAR-SE


Què és el que amagues: 
una relació, potser un amor, 
les teves emocions o 
tal vegada els teus somnis?
Amagar-te de la teva història 
només et ferma més
i no et deixa ser tu mateixa.
No ho facis massa profund,
amaga't només de la por.
Em sorprèn el que pots fer
amb tan sols un somriure.
[Juny ~ 2021]

32 comentaris :

  1. Sempre amaguem coses, fins i tot quan intentem mostrar-ne algunes que tot i no ser falses ho fem "baixant el volum" de les que no volem promocionar.

    Tingues bon dia,
    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert això que dius, fins i tot sense parlar de nosaltres mateixos.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  2. Ja ho diu en John clar i anglès: "No pots amagar el teu amor"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un està enamorat, és una de les coses més difícils d'amagar.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Fíjate, en un primer momento me pareció Carly Simon. Sera por el sombrero porque esta chica es mas guapa y tiene la boca mas bonita que ella. Y vete tu a saber bajo ese sombreo que pretendería esconder. Aunque pienso que no serian cosas muy tremendas.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si pretendía esconder algo, la verdad. Lo cierto es que su atuendo para la "función" (un desfile militar) que iba a presenciar, desentonaba un poco. Tenía un lunar muy llamativo junto a esos labios tan carnosos. Su boca no tan grande como la de Carly.

      Besos, Erik.

      Elimina
  4. M'agrada molt la foto i com has lligat has lligat l'expressió de la noia amb les teves paraules. Per cert, m'agrada molt aquesta versió dels Beatles en format acústic.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades una expressió em fa imaginar històries.
      Aquesta versió és de les menys escoltades, almenys per a mi.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. Penso que tothom té una història amagada dins seu i que nomes es comparteix amb qui s'escull... en realitat, tots som uns desconeguts coneguts.
    M'agraden les fotos que fas !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones extravertides no solen guardar secrets, fins que es senten traïdes moltes vegades. Tot i així, sempre ens guardem algunes coses molt íntimes per a nosaltres mateixos.

      Gràcies, Artur.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Me encanta la foto y toda la entrada es magnífica, el poema es estupendo, yo también pienso que todos en algún momento escondemos algo...y el tema está muy bien escogido, además de bueno.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo diría, como Artur, que todos somos unos desconocidos conocidos.

      ¡Muchas gracias, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Aquest poema sembla que em parli a mi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et promet que sa lluna no pensava amb tu quan ho va escriure, però tant ella com jo estem molt contentes que ho hagis sentit així.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  8. Bons i savis consells dins del poema.
    Tant de bo siguin escoltats.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps què passa amb els consells,
      de vegades els acollim i d'altres no.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Amagar-de què i per a qui?

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiii no sé si sabré contestar!,
      crec que això depèn de cada persona.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  10. Siento que el esconderse refelja nuestros propios miedos, a veces hasta ser feliz da miedo, pero hay que afrontarlos y trabajar pacientemente en ello.
    abrazo grande, muy buena entrada, feliz noche!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miedo al miedo decía, un amigo mío, siempre con muchísima razón. Y de eso se trata, de apartar miedos.

      ¡Feliz sábado!
      Besos, Eli.

      Elimina
  11. Muy bello todo, amiga. La imagen y las palabras.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al ser escueto no se puede ser más correcto. 😉

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  12. Siempre hay algo econdido en cada uno. La foto es preciosa.
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La única forma que no se expanda un secreto, és no contarlo a NADIE.

      ¡Gracias, Laura!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Normalment les emocions o sentiments s'amaguen perquè t'han fet mal abans i costa tornar a confiar... t'has fet una cuirassa i costa moltíssim sortir-ne.
    Però al final sempre hi ha algú que, amb paciència i respecte, t'acaba fent sortir de la closca.

    Espero que aquest cop sí que s'enviï.
    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i fent-te aquesta cuirassa, no deixes de patir, no pel que t'han fet (que també), sinó perquè el teus sentiments no han canviat gens.

      Ja veus que sí ha arribat. 😉
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. Jo crec que sempre amaguem coses i fins i tot ens amaguem coses a nosaltres mateixos. Però potser en aquest fer hi ha alguna cosa de positiu... fa de mal dir. Depèn de cadascú i dels moments.

    En qualsevol cas molt ben trobada la combinació de fotografia i poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria més maco anar amb la cara ben neta i que tots ho féssim, però em temo que no és possible, encara hi ha gent amb intencions no molt nobles... digues-me somiadora!

      Gràcies, Carme!
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  15. Anònim26.6.21

    Decía Mark Twain “Las personas son como la luna: siempre tienen un lado oscuro que no enseñan a nadie”, aquello que escondemos, nuestros secretos son la "muralla" llamada intimidad, totalmente necesarios para "nadar y guardar la ropa" en este difícil océano que es el arte de vivir.

    Salluneta, parodiando la cancioncilla infantil de "Agáchate" te diría:
    "El secreto de mi vida
    es particular
    lo guardo con mucho celo
    de los demás"
    Jejejeje, anda que menuda historia te he soltado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deia molt bé el senyor Twain i, si una és llunàtica, encara més. Pero ja saps que aquests secrets no es poden dir a ningú, han d'anar amb tu a la tomba, perquè com els diguis a una sola persona... ai las!, ja l'has cagada.
      La versió que has fet, d'aquesta cançoneta de quan érem petits, et cau que ni pintada. 😉

      Gràcies per la teva visita!
      faj

      Elimina
  16. Veig que s'ha perdut el meu comentari...

    Una foto preciosa, la noia sembla una mica tímida segur que amaga les seves emocions. Amb un somriure pots fer feliç a la gent que tens al costat!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el temps que la vaig estar mirant, no va deixar de tocar-se el capell ni un instant, potser no hi estava acostumada.

      Ja veus que aquest cop si que ha quedat el comentari, gràcies!
      Mil somriures per a tu, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!