28 de març 2022

MiRALL


Els ulls buits sense ànima,
davant aquella imatge
reflectida d'allò que eres,
et va fer cloure'ls.

Què o qui  va rompre
la llum de la teva mirada?.

Ho sabies i ho vas callar
amb un silenci aclaparador,
tanmateix seguies sola,
el mirall no t'enganyava..
[Març ~ 2022]

38 comentaris :

  1. Quan s'esvaeixen
    els reflexos a les mirades,
    l'amor ha desaparegut
    de l'ànima estimada.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic el teu poema.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Buena foto Paula, me gusta mucho el reflejo distorsionado.
    Un poema magnífico, a veces no hace falta mirarse en un espejo...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, últimamente ni me miro... o mejor dicho, sólo al peinarme, prefiero no ver mi mirada...
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  3. Els miralls sem pre et tornen la realitat.
    Bona foto i millor texte.
    Aferradetes i bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de vegades, és una realitat trista.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  4. Gran Maria Mercè, gran Marina... i gran Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran aplaudiment per a totes dues!.

      Gràcies, Xavier!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Que originals les cases que es reflecteixen al mirall...Està bé que algú no t'enganyi, encara que sigui un mirall...
    Jo conec la Paula, la Marina i també vaig conèixer la Maria Mercè, tot un honor!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no he tingut aquesta sort, no he tingut el plaer de conèixer-les.
      A tu sí, i em sento ben contenta de que fos així.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

  6. ·:·
    Un excelente blanco y negro y excelente mirada.
    El espejo nunca engaña. Somo nosotros los que queremos engañar al espejo para que nos engañe.
    Un abrazo Paula
    ·:·
    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. El espejo sólo transmite lo que ve, aunque queramos distorsionar lo que somos no lo conseguimos.

      ¡Muchas gracias, Alfonso!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Sempre hi ha algú que s'encarrega de rompre la llum de les mirades, o a vegades simplement ho fa el temps i la vida...

    Preciós poema tan ben acompanyat de la cançó-poema.

    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pals que et dóna, diguem... la vida en general.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. Es pero que para cuando vuelva ya puedas escuchar músicas e tu ordenata, porque esta canción por ejemplo no tiene desperdicio.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sigo sin ella. Espero, yo también, que se solucione más pronto que tarde.

      ¡Buen viaje!.
      Besos, Toni.

      Elimina
  9. un poema senzill però colpidor, el mirall no enganya mostra sempre el que hi ha.
    Aferradetes Lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que el fet de no emmirallar-se, tampoc treu la tristor dels ulls.

      Moltes gràcies, Maria!.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Da miedo pensar lo que pueden hacer los espejos cuando nadie los mira...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reflejar todo lo que esté en su campo de visión... imagino.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  11. I és que els ulls no amaguen les emocions. No és cap ximpleria allò de "los ojos son el espejo del alma". Durant aquest periode "emmascarat" hem tingut l'oportunitat de fixar-nos més que mai als ulls dels nostres interlocutors; parlaven per sí mateixos, en uns sentits i en altres; són els ulls els que et transmeten l'optimisme del que tens al davant i també, si és el cas, la tristor.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, la mirada ho diu tot, fins i tot el que no es veu físicament... pels que saben mirar, és clar!.😉

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Quan vaig al mirall no em puc creure el que hi veig.
    Hi ha un home que es fa passar per mi.
    No li faig cas a aquest impostor.

    Petons.

    A Marina Rossell sí que li faig cas... sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això no em miro al mirall mai.😉

      Marina Rossell diu les veritats sempre.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Hi ha miralls, com el de la teua imatge, amb punt de fuga; potser és que han decidit que no hi ha prou amb el reflex i ens assenyalen un camí...

    Preciosa (i trista) combinació d'imatge, lletra i música. Abraçada, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sigui, el camí més fosc, més fàcil de creuar...

      Moltes gràcies, Pep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Ostres, quina foto més adient per aquest poema, sa lluna! Trobo que el copsa sencer. Allò que eres, la llum trencada de la mirada... però no t'enganyis, aquest mirall sí que t'enganyava, perquè sola no ho estàs, eh?
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo no hi estigui i tampoc ni s'hi senti... els miralls no enganyen, nina.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  15. Sols sóc.

    Quan m'ha deixat de pertànyer
    el què mai he tingut?

    El camí és d'emprèstit,
    la vida no és meva,
    tampoc la mort.

    He manllevat les mirades,
    el goig que he gaudit ja és del record,
    inclús les llàgrimes nascudes
    ja són del mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema entenedor i molt bonic, Joan.
      Gràcies per compartir amb tots nosaltres!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Jo no em miro massa al mirall però cada cop que ho faig veig un personatge diferent, depèn del dia. Salut i força !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets el mateix, però depèn de l'estat d'ànims et "veus" diferent, oi?.

      Benvingut al racó!.
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Quant de temps feia que no escoltava Marina Rossell!! Mirall en català ve del llatí "miraculum" (prodigi, fet formidable), d'on també deriva la paraula "miracle". Un miracle és mirar-nos al mirall i poder reconèixer-nos cada any que passa!! A mi m'entristeix saber que el teu mirall et torna una mirada trista. Aferradetes ben fortes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem canviant tant pels anys que passen!, però el mirall no fa miracles, ens mostra el que som en tot moment. Ja en fa un quants que la mirada que em torna és de tristor...

      Aferradetes, Alfons.🤗

      Elimina
  18. Disculpa: per què parla el Xavier Pujol de la gran Maria Mercè?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè la cançó de la Marina Rossell és del poema "Aquest mirall" de la Maria Mercè Marçal.

      Elimina
  19. Ay esos espejos que nos devuelven lo que ellos ven y no aceptamos. Me encantan estas fotos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, hay que saber mirarse y verse.

      ¡Muchas gracias!.
      Un fuerte abrazo, Laura.

      Elimina

Benvinguts al racó!