Senyores, senyors, nines, nins...
Avui vull brindar pels meus germans, per ser-hi en els millors moments de ma vida... Per aquelles "persones" que es quedaven mirant i xiuxiuejant (amb veu alta) al meu pas, sense adonar-se'n que només era un infant... Pel meu marit que em va ensenyar que l'amor era cosa d'una... Pel meu fill per ratificar-me que mare només n'hi ha una, sempre unidireccional... Pel meu cap per fer-me entendre que el negoci era seu i que la feina és només feina... Pels meus amics, amics?, ah sí!, per tots els que hi eren i jugaren amb mi.
També brindo i agraeixo, sobretot, als meus pares per fer l'esforç de criar-me (tot i venir de rebot), de donar-me la força suficient per seguir i seguir, malgrat tot; per fer-me molt i molt pacient i més forta encara.
XiN ~ XiN!
🥂
Després del brindis i d'un fort aplaudiment els qui l'envoltaven s'estaven preguntant, uns als altres... La coneixes?... Que ve de part del nuvi o de la núvia?... Algú sap qui és?...
Una bona buidada de pap.
ResponEliminaIronia o sarcasme?...😇
EliminaAferradetes, Xavier.
Intenso e profundo.
ResponElimina.
Cumprimentos cordiais
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Sobre todo para ella.
EliminaAferradetes, Ricardo.
!Genial!
ResponEliminaY la foto también
Beso
Me alegra que te guste.😊
EliminaBeso
Potser la resta no la coneixen i van perduts, però ella té les coses ben clares.
ResponEliminaMolt bo!!
Ho té clar com l'aigua.😉
EliminaGracias!.
Aferradetes, Mac.
Ja se sap !...en tots els casaments si cola algú ! hehehe
ResponEliminaBrindem per tu !!
"Perdut per perdut, la manta al coll".🤭
EliminaSalut!🥂
Aferradetes, Artur.
La foto me encanta, me parece buenísima y el texto tiene un toque irónico genial.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Hay que saber utilizar la ironía para decir las verdades sin "dañar" demasiado.
EliminaMe alegra que te guste la foto. ¡Gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Va ser un rebot magnífic!!!
ResponEliminaBrindo amb tu.
Petons.
Ja li diré quan la vegi.😉
EliminaBrindem!🥂
Petonets, Xavi.
Algú ha sabut mai qui era...? Més aviat, tothom sabia qui no hauria d'haver estat.
ResponEliminapodi-.
Va quedar ben clar, oi?.😉
EliminaAferradetes, Carles.
Com de costum, una história carregada d'ironia i d'alló més original.
ResponEliminaAferradetes... i un bon brindis!
Moltes gràcies, Josep!
EliminaXin-xin! 🥂
Aferradetes.
Un gran treball, tant fotogràfic com l'imaginatiu relat. Jo aportaré (modestament) una altra versió dels anomenats «desconeguts» en els casaments:
ResponElimina«Perdona’m àvia, però qui és aquesta Eulàlia que vols convidar en el meu casament?» «És la meva cosina» «La conec?» «No se si la recordes, va venir pel teu bateig i a la teva primera comunió... Ah!, i també a l'enterrament de l’avi» «I l’has d’invitar?» «És un compromís familiar...» «D’acord, però posa-la lluny, a la taula de la colla dels dinosaures...»
Aferradetes Paula!
Una aportació que m'ha tret un somriure, no sé perquè però em sona.🤭
EliminaGràcies, Joan!.
Aferradetes.
L'escrit anòmim sóc jo: Joan Millet.
ResponEliminaJa veus, aquests de Blogger també tenen desconeguts.😅
EliminaGràcies per tonar i presentar-te!.😉
La fotografia genial, i un text irònic per deixar anar allò injust. Que bé poder tenir l'escriptura per expressar i no quedar-se amb allò que fa mal a dins.
ResponEliminaUn brindis per a tu, bonica.
Aferradetes, Paula.
Millor treure's tot el que fa mal, encara que sigui irònicament.
EliminaMoltes gràcies!.
Xin-xin!🥂
Aferradetes, nina.
D'entrada xin-xin, brindo amb tu,
ResponEliminacopa ben alta, per unes declaracions, tan sinceres.
Després dir-te que és clar que algú d'aquest taranna
se sap molt bé qui és, pero no es diu,
perquè tots puguin mirar cap a una altra banda mentre se'ls ennuega el cava.
Petonets, sa lluna!!!
Doncs no sé que és més fotut, si reconèixer-se o ennuegar-se pel cava.🤭
EliminaXin-xin, Alfred!🥂
Aferradetes.
A veces, pasan cosas absurdas incluso en las bodas más ceñidas a las familias, cuando son familias que no se conocen aún. Es evidente que la invitada tenía un marcado afán de protagonismo. ----------relato atractivo y divertido. Saludos cordiales.
ResponEliminaCreo que lo único que no quería, ni tan siquiera tenía, era protagonismo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Un abrazo y bienvenida, Franziska.🤗
·.
Magnífico brindis. Me uno a él. En él cabemos todos porque todo compartimos esa esencia de la vida.
La foto no puede ser más elocuente. Ahí estamos todo y da igual de parte de quien venimos. El caso es que estamos.
Un abrazo Paula
Y hasta me regreso del descanso estival.
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Ser o estar, haber o tener... mucho por discutir, querido amigo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Feliz descanso y hasta pronto.
Aferradetes, Alfonso.
Els nuvis deuen haver quedat de pedra!! Haha
ResponEliminaDoncs tots van aplaudir i van brindar... 🤭
EliminaAferradetes, Risto.
Una imagen impresionante y un texto que me encantó por su ironia...
ResponEliminaUn abrazo
Un completo, como se diría por aquí.😂
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.🤗
La foto és molt curiosa, el text és genial. A qui no li agradi que es foti!
ResponEliminaAixí és, a qui no li agradi que s'hi posi un floc.😉
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
I segur que es va quedar tan a gust!! 😅El pitjor és que sembla que la concurrència no es va donar per al·ludida!!🤷♂️ La fotografia és excel·lent. Enhorabona, Paula!! Aferradetes i petonets!!😉🤗😘
ResponEliminaElla es quedà ben ampla i els al·ludits feren mutis pel fòrum.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Bueno pues yo también brindo contigo.
ResponEliminaMuy buena la foto y el texto estupendo.
Muchos besos.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaXin-xin, María!🥂
Besos.
Alço la mà prement
ResponEliminala copa mig plena,
per parlar d'aquells
que han pinzellat
la meva vida.
Del qui ho han fet
amb tota la intenció,
i de qui m'ha pintat
sense saber-ho.
Del qui va ser efímer
i del que ha estat constant.
Del que m'ha deixat
una sola mirada
i del que encara
sento el so
de les seves paraules
ressonat en el mau cor.
No hi ha prou contingut
en la copa per a beneir-los
a tots, a totes,
tots ells i elles
màgics i volàtils.
Alço la mà prement
la copa mig plena,
per parlar d'aquells
que han pinzellat
la meva vida.
Gràcies a tots i a totes, i a tu per aquest bell poema!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Dos Universos (El propio y el de los demás), eternamente enfrentados, unas veces roces amigables, las más de las veces colisiones estrepitosas, pero de las dos formas siempre se sacan conclusiones aleccionadoras, por lo cual siempre agradecidos por las lecciones aportadas (aunque a veces dolorosas, siempre necesarias) y por ende, gracias a la vida, como cantaba (como nadie) Mercedes Sosa.
ResponEliminaGracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio dos luceros que cuando los abro
Perfecto distingo lo negro del blanco
Y en el alto cielo su fondo estrellado
Y en las multitudes el hombre que yo amo
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el oído que en todo su ancho
Graba noche y días
Grillos y canarios, martillos, turbinas
Ladridos, chubascos
Y la voz tan tierna de mi bien amado
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el sonido y el abecedario
Con el las palabras que pienso y declaro
Madre, amigo, hermano y luz alumbrando
La ruta del alma del que estoy amando
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la marcha de mis pies cansados
Con ellos anduve ciudades y charcos
Playas y desiertos, montañas y llanos
Y la casa tuya, tu calle y tu patio
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio el corazón que agita su marco
Cuando miro el fruto del cerebro humano
Cuando miro el bueno tan lejos del malo
Cuando miro el fondo de tus ojos claros
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto
Así yo distingo dicha de quebranto
Los dos materiales que forman mi canto
Y el canto de ustedes que es el mismo canto
Y el canto de todos que es mi propio canto
Gracias a la vida
De les col·lisions és on se n'aprèn més, tot i que ens costa més acceptar-les quan arriben. De tot, bo i dolent, anem aprenent i això ens va modelant dia a dia amb rialles i plors, plaers i sofriments... vida.
ResponEliminaVeig que ja has pogut comentar, per això també dono gràcies i per aquesta magnífica cançó que m'acompanya en aquests moments...
faj
Soc la Carme…. Ja veig que a mi tampoc no em coneixerà ningú si no em presento… 😂😂.
ResponEliminaSi té les coses tan clares, i tant que sí! per què no dir-les en públic? No té res a perdre, està bé dir-les en veu alta i que tothom se n’assabenti.
M'agrada la teva ironia, que té un gran deix d'aprenentatge profund.
Aferradetes gens anònimes.
Presenta't noia! 🤭😂
EliminaCrec que quan es pren aquesta decisió, és que ja no té res a perdre. Potser sigui la darrera passa que pugui donar... si al final hi ha algú que s'assabenti.
Moltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes, Carme.
A mi em dóna la sensació com si el brindis el fes la núvia, intentant que tothom vegi que té molt clar com serà el seu futur, segurament inspirant-se amb el passat d' algú proper; "la mare???
ResponEliminaPetonets, Paula.
Podría ser així, però em fa l'efecte que la cosa va per un altre vent.
EliminaAferradetes, Roser.