30 de juny 2022

BRiNDiS


   Senyores, senyors, nines, nins... 

   Avui vull brindar pels meus germans, per ser-hi en els millors moments de ma vida... Per aquelles "persones" que es quedaven mirant i xiuxiuejant (amb veu alta) al meu pas, sense adonar-se'n que només era un infant... Pel meu marit que em va ensenyar que l'amor era cosa d'una... Pel meu fill per ratificar-me que mare només n'hi ha una, sempre unidireccional... Pel meu cap per fer-me entendre que el negoci era seu i que la feina és només feina... Pels meus amics, amics?, ah sí!, per tots els que hi eren i jugaren amb mi.

   També brindo i agraeixo, sobretot, als meus pares per fer l'esforç de criar-me (tot i venir de rebot), de donar-me la força suficient per seguir i seguir, malgrat tot;  per fer-me molt i molt pacient i més forta encara.

XiN ~ XiN!

🥂

   Després del brindis i d'un fort aplaudiment els qui l'envoltaven s'estaven preguntant, uns als altres... La coneixes?... Que ve de part del nuvi o de la núvia?...  Algú sap qui és?...

48 comentaris :

  1. Una bona buidada de pap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ironia o sarcasme?...😇

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sobre todo para ella.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  3. !Genial!
    Y la foto también

    Beso

    ResponElimina
  4. Potser la resta no la coneixen i van perduts, però ella té les coses ben clares.

    Molt bo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho té clar com l'aigua.😉
      Gracias!.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  5. Ja se sap !...en tots els casaments si cola algú ! hehehe
    Brindem per tu !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Perdut per perdut, la manta al coll".🤭
      Salut!🥂

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  6. La foto me encanta, me parece buenísima y el texto tiene un toque irónico genial.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que saber utilizar la ironía para decir las verdades sin "dañar" demasiado.
      Me alegra que te guste la foto. ¡Gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. Va ser un rebot magnífic!!!

    Brindo amb tu.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja li diré quan la vegi.😉
      Brindem!🥂

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Algú ha sabut mai qui era...? Més aviat, tothom sabia qui no hauria d'haver estat.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va quedar ben clar, oi?.😉

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  9. Com de costum, una história carregada d'ironia i d'alló més original.
    Aferradetes... i un bon brindis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Xin-xin! 🥂

      Aferradetes.

      Elimina
  10. Anònim1.7.22

    Un gran treball, tant fotogràfic com l'imaginatiu relat. Jo aportaré (modestament) una altra versió dels anomenats «desconeguts» en els casaments:
    «Perdona’m àvia, però qui és aquesta Eulàlia que vols convidar en el meu casament?» «És la meva cosina» «La conec?» «No se si la recordes, va venir pel teu bateig i a la teva primera comunió... Ah!, i també a l'enterrament de l’avi» «I l’has d’invitar?» «És un compromís familiar...» «D’acord, però posa-la lluny, a la taula de la colla dels dinosaures...»
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una aportació que m'ha tret un somriure, no sé perquè però em sona.🤭

      Gràcies, Joan!.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Joan Millet1.7.22

    L'escrit anòmim sóc jo: Joan Millet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, aquests de Blogger també tenen desconeguts.😅

      Gràcies per tonar i presentar-te!.😉

      Elimina
  12. Anònim1.7.22

    La fotografia genial, i un text irònic per deixar anar allò injust. Que bé poder tenir l'escriptura per expressar i no quedar-se amb allò que fa mal a dins.

    Un brindis per a tu, bonica.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor treure's tot el que fa mal, encara que sigui irònicament.
      Moltes gràcies!.

      Xin-xin!🥂
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. D'entrada xin-xin, brindo amb tu,
    copa ben alta, per unes declaracions, tan sinceres.
    Després dir-te que és clar que algú d'aquest taranna
    se sap molt bé qui és, pero no es diu,
    perquè tots puguin mirar cap a una altra banda mentre se'ls ennuega el cava.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé que és més fotut, si reconèixer-se o ennuegar-se pel cava.🤭

      Xin-xin, Alfred!🥂
      Aferradetes.

      Elimina
  14. A veces, pasan cosas absurdas incluso en las bodas más ceñidas a las familias, cuando son familias que no se conocen aún. Es evidente que la invitada tenía un marcado afán de protagonismo. ----------relato atractivo y divertido. Saludos cordiales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que lo único que no quería, ni tan siquiera tenía, era protagonismo.
      ¡Muchas gracias!.

      Un abrazo y bienvenida, Franziska.🤗

      Elimina

  15. ·.
    Magnífico brindis. Me uno a él. En él cabemos todos porque todo compartimos esa esencia de la vida.
    La foto no puede ser más elocuente. Ahí estamos todo y da igual de parte de quien venimos. El caso es que estamos.

    Un abrazo Paula
    Y hasta me regreso del descanso estival.

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser o estar, haber o tener... mucho por discutir, querido amigo.
      ¡Muchas gracias!.

      Feliz descanso y hasta pronto.
      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina
  16. Els nuvis deuen haver quedat de pedra!! Haha

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tots van aplaudir i van brindar... 🤭

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Una imagen impresionante y un texto que me encantó por su ironia...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un completo, como se diría por aquí.😂
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.🤗

      Elimina
  18. La foto és molt curiosa, el text és genial. A qui no li agradi que es foti!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, a qui no li agradi que s'hi posi un floc.😉

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  19. I segur que es va quedar tan a gust!! 😅El pitjor és que sembla que la concurrència no es va donar per al·ludida!!🤷‍♂️ La fotografia és excel·lent. Enhorabona, Paula!! Aferradetes i petonets!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella es quedà ben ampla i els al·ludits feren mutis pel fòrum.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Bueno pues yo también brindo contigo.

    Muy buena la foto y el texto estupendo.

    Muchos besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Xin-xin, María!🥂
      Besos.

      Elimina
  21. Alço la mà prement
    la copa mig plena,
    per parlar d'aquells
    que han pinzellat
    la meva vida.
    Del qui ho han fet
    amb tota la intenció,
    i de qui m'ha pintat
    sense saber-ho.
    Del qui va ser efímer
    i del que ha estat constant.
    Del que m'ha deixat
    una sola mirada
    i del que encara
    sento el so
    de les seves paraules
    ressonat en el mau cor.
    No hi ha prou contingut
    en la copa per a beneir-los
    a tots, a totes,
    tots ells i elles
    màgics i volàtils.
    Alço la mà prement
    la copa mig plena,
    per parlar d'aquells
    que han pinzellat
    la meva vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tots i a totes, i a tu per aquest bell poema!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  22. Anònim3.7.22

    Dos Universos (El propio y el de los demás), eternamente enfrentados, unas veces roces amigables, las más de las veces colisiones estrepitosas, pero de las dos formas siempre se sacan conclusiones aleccionadoras, por lo cual siempre agradecidos por las lecciones aportadas (aunque a veces dolorosas, siempre necesarias) y por ende, gracias a la vida, como cantaba (como nadie) Mercedes Sosa.
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me dio dos luceros que cuando los abro
    Perfecto distingo lo negro del blanco
    Y en el alto cielo su fondo estrellado
    Y en las multitudes el hombre que yo amo
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me ha dado el oído que en todo su ancho
    Graba noche y días
    Grillos y canarios, martillos, turbinas
    Ladridos, chubascos
    Y la voz tan tierna de mi bien amado
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me ha dado el sonido y el abecedario
    Con el las palabras que pienso y declaro
    Madre, amigo, hermano y luz alumbrando
    La ruta del alma del que estoy amando
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me ha dado la marcha de mis pies cansados
    Con ellos anduve ciudades y charcos
    Playas y desiertos, montañas y llanos
    Y la casa tuya, tu calle y tu patio
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me dio el corazón que agita su marco
    Cuando miro el fruto del cerebro humano
    Cuando miro el bueno tan lejos del malo
    Cuando miro el fondo de tus ojos claros
    Gracias a la vida que me ha dado tanto
    Me ha dado la risa y me ha dado el llanto
    Así yo distingo dicha de quebranto
    Los dos materiales que forman mi canto
    Y el canto de ustedes que es el mismo canto
    Y el canto de todos que es mi propio canto
    Gracias a la vida

    ResponElimina
  23. De les col·lisions és on se n'aprèn més, tot i que ens costa més acceptar-les quan arriben. De tot, bo i dolent, anem aprenent i això ens va modelant dia a dia amb rialles i plors, plaers i sofriments... vida.

    Veig que ja has pogut comentar, per això també dono gràcies i per aquesta magnífica cançó que m'acompanya en aquests moments...

    faj

    ResponElimina
  24. Anònim3.7.22

    Soc la Carme…. Ja veig que a mi tampoc no em coneixerà ningú si no em presento… 😂😂.

    Si té les coses tan clares, i tant que sí! per què no dir-les en públic? No té res a perdre, està bé dir-les en veu alta i que tothom se n’assabenti.

    M'agrada la teva ironia, que té un gran deix d'aprenentatge profund.

    Aferradetes gens anònimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Presenta't noia! 🤭😂

      Crec que quan es pren aquesta decisió, és que ja no té res a perdre. Potser sigui la darrera passa que pugui donar... si al final hi ha algú que s'assabenti.

      Moltes gràcies, preciosa!.
      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  25. A mi em dóna la sensació com si el brindis el fes la núvia, intentant que tothom vegi que té molt clar com serà el seu futur, segurament inspirant-se amb el passat d' algú proper; "la mare???
    Petonets, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podría ser així, però em fa l'efecte que la cosa va per un altre vent.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!