31 de març 2023

PRiMER AMOR

 

Asseguda al balancí de davant el finestral, l'Aina s'entreté mirant com va i ve la gent que passeja pel Carrer Major, baixant o pujant cap a la Plaça de l'Ajuntament. Fa uns quants anys que el carrer és peatonal, però recorda que quan era jove no ho era, tot i que servia de passeig per a ella i les seves amigues els diumenges a la tarda... 

Fa tres dies que veu, davant la porta de l'Ajuntament, una parella de nois jovenets. Avui s'ha fixat que ell baixa del Carrer del Teatre i ella puja des de l'Església de Santa Maria la Major, es troben i es saluden amb dos petons tímids a la galta. Des d'on és, no pot escoltar el que diuen, però tampoc és necessari, en té prou amb els seus gestos per saber que estan enamorats. Ell li explica una cosa interessant i espera la reacció d'ella; ella se'l mira tombant el cap. Per a ells no hi ha ningú més al món que ells dos. La màgia els envolta i les seves mirades van a càmera lenta. No tenen pressa. Les mans d'ella juguen amb el manillar de la bici, ell li toca la mà a frec de pell i es miren als ulls i somriuen... La dringadissa del rellotge marca l'hora de partida, els fa canviar la cara. Es fonen en una llarga abraçada i ell espera que tombi la cantonada per marxar-se... 

-Fins demà, amor meu-, és el que li deia en Joan a l'Aina cada tarda abans de marxar, semblava que no havia d'arribar mai aquest demà i sentien que no hi havia res més important per a cadascun d'ells i que el seu amor duraria tota la vida... Als seus vuitanta anys, l'Aina viu sola en un petit i acollidor pis en el centre del seu poble. La seva feblesa és la innocència i la tendresa amb què recorda el seu primer i únic amor.

56 comentaris :

  1. Oura nostalgia y recuerdo de aquellos momentos llenos de magia. Abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Instantes que ya no se pueden disfrutar.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  2. Les històries es repeteixen incansablement. I és bonic que la realitat exterior ens porti records bonics. Potser ser vell és això: viure només de records.

    Ens has regalat un conte molt tendre i molt bonic. Gràcies, Paula!

    Aferradetes, dolces, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no els deixen fer altra cosa que viure només de records...

      Gràcies a tu!
      Aferradetes dolcetes, preciosa.

      Elimina
  3. Amor per sempre.
    Difícil de trobar avui en dia.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot va molt de pressa.
      Crec que és molt complicat trobar un amor per a tota la vida.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. És tan tendre i bonic el que has escrit que no sé què dir...
    Commogut.
    Això.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tinc prou amb el que dius.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Bonita historia que se sigue y seguirá repitiendo. La foto le vien que ni pintada.
    Un abrazo y buen fin de semana Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si seguirá... todo va muy deprisa.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Una història molt tendra. El primer amor és inesborrable.
    Una curiositat. El director que es veu rere la Rosalia és cosí germà meu: l'Esteve Nabona Guarro, que aleshores era el director del cor jove de l'Orfeó Català.
    I una altra curiositat si coneixes la cançó "Bon dia" dels Pets, cap al final de la cançó hi ha un solo de trompa. La va tocar l'Esteve Nabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat saber aquestes curiositats que ens deixes. Has fet que tornés a veure bé el vídeo, fixant-me en ell i també he escoltat als Pets i la trompa. Molt "guai" tenir un parent director d'un cor, oi?. La música corre per les venes de la família.😉

      Moltes gràcies, Xavier!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. .
    O 1º amor é sempre marcante. Na minha opinião, mesmo que existam outros amores, nunca mais algum será igual ao 1º. A sua intensidade e emotividade ficará para a vida, por muito que se negue esse fato.
    Gostei da música
    .
    Feliz fim de semana … cumprimentos poéticos
    .
    Poema: “” Olhar que nunca esqueci ””…
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, com el primer cap. Suposo que és perquè és el primer, el més intens, el més innocent i el més tendre.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  8. Ese primer amor nunca se olvida. Hay personas que han vivido largos años de felicidad con ese amor primero y no se han separado jamás, hasta que uno de los dos, se lo llevó la muerte.
    Feliz fin de semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El ejemplo más claro lo tengo muy cerca, mis padres estuvieron juntos toda su vida.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos, Antonia.

      Elimina
  9. Paraules d'amor, senzilles i tendres, no en sabiem más teniem 15 anys....
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cançó molt tendre que ho diu tot del primer amor.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  10. Una dolça, càndida i benvinguda història d'amor.
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com no podia ser d'altra manera.

      Moltes gràcies, Joan!
      Aferradetes.

      Elimina
  11. A retro view of the street candid. So nostalgic it seems

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan nostàlgic com el primer amor.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  12. Genial relato muy dulce. Te mando un beso. Enamorada de las letras

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, J.P.

      Elimina
  13. Ese no se olvida nunca, aun cuando no fuera posible hasta el final.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, sea o no el único, no se olvida nunca.

      Beso

      Elimina
  14. Potser son dos espies que es troben per passar-se secrets !.... però segur m'equivoco !, l'Aina en sap molt de la vida i aquestes coses les endevina molt bé . :)
    Preciós, salluna !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu creus?.🤭
      Els anys i l'experiència ho saben tot.

      Moltes gràcies, Artur!.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Què bé que ho has descrit!
    un relat ben maco.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carles!😉

      Aferradetes.

      Elimina
  16. El primer amor nunca se olvida. Nunca. Aina es feliz con ese recuerdo avivado por la visión de esa pareja.
    Molts petons :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pobre no tiene mucho más que hacer, pasándose horas frente al ventanal acompañada por sus recuerdos.

      Petonets, Gumer.😊

      Elimina
  17. Com molt bé reflecteixes en la teva petita i emotiva història, per a una persona gran que viu sola al seu pis, l'escena que contempla des de la finestra li produeix una autèntica barreja d'emocions, des de la nostàlgia i la tristesa tenyida en sípia, com a la teva foto, pel temps passat que mai no ha de tornar, a l'alegria i la felicitat pels bons moments viscuts que encara perviuen a la seva memòria. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Aina viu de records, generalment bons. De mica en mica, dels personatges que veu des del seu finestral, va associant temps i persones que han passat per la seva vida... Dia a dia és el seu aliment.

      Moltes gràcies, Alfons!.
      Aferradetes.😘🤗

      Elimina
  18. Anònim2.4.23

    Cuando se inicia un amor, siempre es como el primero, al menos pensamos que nunca quisimos así, pero cuando se deja, la nostalgia de ese torrente de sensaciones y emociones, la describe como nadie un poema de José Ángel Buesa.

    Te digo adiós, y acaso te quiero todavía.
    Quizá no he de olvidarte, pero te digo adiós.
    No sé si me quisiste... No sé si te quería...
    O tal vez nos quisimos demasiado los dos.

    Este cariño triste, y apasionado, y loco,
    me lo sembré en el alma para quererte a ti.
    No sé si te amé mucho... no sé si te amé poco;
    pero sí sé que nunca volveré a amar así.

    Me queda tu sonrisa dormida en mi recuerdo,
    y el corazón me dice que no te olvidaré;
    pero, al quedarme solo, sabiendo que te pierdo,
    tal vez empiezo a amarte como jamás te amé.

    Te digo adiós, y acaso, con esta despedida,
    mi más hermoso sueño muere dentro de mí...
    Pero te digo adiós, para toda la vida,
    aunque toda la vida siga pensando en ti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bell i trist poema ens regales avui. Moltes gràcies!.

      Ben cert que quan comença un nou amor, ens sembla que mai hem estimat així. Cada amor és diferent i també és pot viure de moltes maneres, però com el primer no n'hi ha cap, més que res per la innocència en què es viu. Els desamors o les ruptures són altres sensacions i emocions de les que no en parlo avui aquí.
      Avui et deixaré un poema de Llúcia Lubarsky que parla dels primers amors i diu així:
      Quan patejes
      una pilota per primera vegada
      la direcció és erràtica, infinita,
      però el recorregut
      traça un diagrama impecable
      cap altra cosa
      podria haver succeït
      entre la força i el trajecte
      del seu objecte de desig:
      estimar així, de manera
      no apresa.

      Petonets, estimat amic.

      Elimina
  19. La innocència de la joventut fa viure l'amor amb una intensitat desmesurada, que va minvant a mesura que ens fem grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que intensitat, crec que és la innocència en què es viu. El desconeixement per ser la primera vegada.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
    2. Si no estàs d'acord, millor si expliques perquè no hi estàs.😉

      Elimina
    3. A això que dius em referia. Per la innocència. A mesura que ens fem grans anem més previnguts trobo.

      Elimina
    4. Ah, Paula, Risto, siento el retraso.
      Pensé que era obvio a qué se refería "Discrepo", sobre todo porque iba acompañado de un smiley.
      Mi "Discrepo ;-)" se refería al hecho de que incluso en la vejez uno puede seguir siendo alcanzado por un "rayo" y experimentar este amor quizás incluso más intensamente que la primera vez con un corazón "inocente".
      Estoy de acuerdo con Hermann Hesse:
      "Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne,
      Der uns beschützt und der uns hilft, zu leben."
      "Y hay una magia en cada comienzo,
      que nos protege y nos ayuda a vivir."
      La Paz de la noche.

      Elimina
    5. Qui no ha viscut mai l'amor, el primer és un fet nou, d'aquí la innocència de com es viu. Això és el que volia explicar i crec què tots n'estem d'acord.

      Gràcies per tornar, Risto!.

      Elimina
    6. Per descomptat què hi ha màgia en cada nou amor, fins i tot pensar què ho vivim amb més intensitat, però la innocència del primer no se repetirà.

      Gràcies per dur la cita de Hermann Hesse fins aquí, Sean!

      Elimina
    7. Como escribiste, Paula: Estamos de acuerdo. ;-)

      Elimina
  20. Ah, el primer amor - qué magia ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta... molta màgia!.😊

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  21. Todo aquí es nostalgia, amiga... Precioso.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los recuerdos casi siempre lo son.

      Muchas gracias!.
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  22. Ella ha tingut la seva part, i amb això en té prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Aina es fixa amb tot allò que la porta als seus records.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  23. Vejez y soledad van de la mano. Los recuerdos acompañan y hacen sentir nostalgia. Pero corre tan rápido el tiempo, que nadie podemos llegar a viejos sin experimentarlo.
    Besos, Paula. No envejezcamos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hoy en día mucho más que antaño y en algunos casos... sin ser viejos.

      De espíritu quizás nunca.
      Besos, Sara.

      Elimina
  24. Preciosa història , els primers amors són tan bonics . La foto és molt adient... Viure dels bons records, pot ser molt agradable.
    M'ha fet il·lusió trobar aquí un poema de José Angel Buesa, poeta cubà prohibit per la seva dictadura, a mi m'agrada molt, però ni a Cuba pots trobar llibres seus. Jo en tinc fotocòpies.
    Una forta abraçada, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure amb bons records, diria jo; no només d'ells.
      Fa uns quants anys que el vaig trobar de la mà d'un bon amic i des d'aleshores ja no l'he deixat anar mai. És un dels meus preferits.😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!