L'escala de pedra s'alçava imponent, cada graó semblava una prova de coratge. La llum que es filtrava a través de la petita finestra era escassa, però suficient per dibuixar ombres inquietants a les parets. Cada pas despertava dubtes: seria una sortida o un nou confinament?. El silenci era aclaparador, només interromput pel ressò dels meus pensaments. L'aire es tornava dens, com si els secrets del lloc pesessin sobre les meves espatlles. La llum titil·lant semblava burlar-se de la meva por, mentre una ombra aguaitava esperant el moment perfecte per atacar. Tot i la incertesa, avançava impulsada pel desig de descobrir la veritat darrere d'aquella escala interminable. A cada pas, les ombres semblaven allargar-se, com si la mateixa escala reclamés respostes que, potser, estaven destinades a romandre ocultes.
.jpeg)
