(Pels 25 dies d'escriptura de la Núria)
— Sempre t'estàs queixant, què et passa ara?
— No suporto el fred què fa!
— És normal que faci fred, som a l'hivern...
— Ja!... Brrr... quin fred!
— Vols dir que t'agrada més l'estiu?
— Doncs tampoc!
— La primavera?... La tardor?...
— No sé!. Sempre m'ha agradat que hi hagi molta llum, com la que tenim a l'estiu. Quan era petita i d'adolescent m'encantava, però porto uns anys que no m'agrada gens perquè fa molta calor i l'hivern no m'ha agradat mai, em quedo encongida i sóc incapaç de fer res... A Mallorca, tant la primavera com la tardor duren menys que una llaminadura enmig del pati d'un col·legi. Cada cop són més curtes i sembla que passa de la calor al fred i a l'inrevés de la nit al dia.
— No exageres una mica?
— Què no em veus? Porto un quintal de roba al damunt, un pijama, un jersei, una bata i uns guants, tinc l'estufa engegada des de les cinc de la tarda i a les sis ja és de nit... això no és vida!... brrr!
— Carai, noia!
— Saps que faria si tingués diners suficients?
— No, digues-me?
— Viatjaria a l'estiu i a l'hivern a llocs on fes primavera o tardor... Però no!, així no podría ser quasi a Mallorca... Els colors de la meva terrona són molt macos, tant a la primavera, com a la tardor i a l'estiu m'agrada moltíssim la llum... de l'hivern crec que no m'agrada res, ni aquí ni a Pekín!...
— Ja ho veig, ja... Vols una xocolata calenta amb una coca de patata?
— Síii, clar!
— Veus? ja hi ha una cosa que t'agrada de l'hivern.
