DES DEL COR ...



Imatge "tunejada" de la xarxa

No ho faig mai, això de contestar a tots amb un comentari, però a tots us diria el mateix.
Sempre he tingut en molta estima a Catalunya i a la gent que fa que aquest País sigui un mirall per a molta gent.
Ahir us vaig veure des de casa, a la tele, i els sentiments estaven tan arran de pell, que eren els meus també.
Vibrava amb els vostres somriures, amb les vostres cares de satisfacció, amb cadascun dels vostres crits, amb la gent gran...amb totes les generacions què plegats cercàveu que tothom tingués ben clar el que penseu, el que voleu  i el que sentiu.

Quina enveja que m´heu fet tots plegats!
I ara endavant, això no es pot aturar!!
ENHORABONA!!

UNA  AFERRADETA  DE  GERMANOR



BENVINGUT !!

Bona vida Porquet !!

LluNA BLAVa

ARA QUE NO HI ETS

I LA LLUNA JUGA AMB MI,

VOLA LLIURE LA IMAGINACIÓ...

ET PUC FER CAVALLER I JO PRINCESA

ET PUC FER SOL I JO LLUNA

ET PUC FER LLENÇOL I JO PELL

ET PUC FER JO I JO TU 

(sa lluna/ agost 2012)

EL PETIT MISSATGER

   

M'ha vingut a visitar un petit missatger i m'ha dut noves de tots vosaltres.

M'ha explicat que gairebé tots ja sou per aquí, na Carme, na Montse, el Sr. Gasull ...

i que heu pujat coses molt maques e interessants. Ja li he dit què cada dia trec el

cap una micona i vaig llegint fins que puc.  Es fa feixuc a  moments,  a causa  de

la poca energia que tinc,  però aviat estire bé  i  amb força per  a  respondre a  tots

els vostres comentaris  i  a deixar els meus als vostres blocs.  Promès!

També vull agrair totes les llunes que m'han arribat,  són tan maques com la que

he tingut aquests dies a la meva finestra.  Sí, podeu creure que l'he vista malgrat

les turmentes ... tenim un pacte   - quan està jugant amb els núvols  i  s'amaga

darrere d'ells -  si la vull veure, només he de mirar al cel, al punt més clar de la nit

i dir-li  "va, deixa que pugui veure't" i ella  - generosa que és -   va guaitant per

fer-me  l'ullet i després es torna a amagar.

Tinc la mala costum de ser una esponja i "compartir" malalties de certes persones que

estimo i és el que em passa en aquests moments. Crec que algú em va parlar d'això

fa un parell de dies al meu bloc.  És molt curiós quan,  malgrat la distància, veig el

reflex amb mi del malestar d'un altre ser. No es representa exactament com a l'altre

persona, però si té similituds. Per exemple, es pot haver trencat la cama dreta i

jo, sense saber-ho, sentir punxades a la mateixa cama ... (Això no ho puc explicar

als metges perquè em dirien que estic boja, i a mi m'agrada estar-hi). Us he deixat

dues imatges del meu petit missatger perquè us quedi una mica més clar el que dic.

Per deixar-vos tranquils us diré que tinc febre molt alta, sense cap motiu aparent, que

va i ve quan vol, que em té una mica baixa d'energia i que m'estic cuidant força. 

Estic bevent molts líquids, faig repòs (moooolt) i  que seguiré fent-ho fins que em

trobi al 100%.  Mentre,  aniré  fent,  de mica en mica.

Us estimo, us enyoro,  i us envio  bessets  i  aferradetes  perquè no us manquin mai.