11 de desembre 2025

EL CORREDOR


En una tarda assolellada, un jove experimentat s'aventurà pel sender per a córrer que serpentejava a prop d'un antic cementiri, on el silenci era trencat només pel cant de les xitxarres. La brisa portava amb si un deliciós aroma dels iris i roses que adornaven les tombes. No obstant, una sospita s'apoderà d'ell en notar un carretó abandonat al costat d'un motel en ruïnes, que li recordava unes històries succeïdes en estranyes circumstàncies.  Intrigat, va desviar la ruta i s'apropà amb cautela sense fer soroll.
En arribar, el motor d'una llanxa ràpida va ressonar a la distància, trencant el silenci. La curiositat el va portar a investigar, però la inquietud al seu interior el frenà. Quina història amagava aquell lloc que semblava congelat en el temps?...

* Sa lluna :  publicat a River 

POSSIBLES  FINALS  DEL  RELAT :
Es queda sorprès, de no sentir el regirà dels ossos a les tombes, unes mans netes introduïen uns saquets d'un blanc polit, esperant la seva entrega als nens pagadors. La llàstima és que la seva curiositat li produiria un fort mal de cap, causat per la paleta del vigilant, de les tombes blanques. -Alfred

09 de desembre 2025

RESCATATS . . . [ XXXVI ]


Reixes de ferro,

 ombres allargades com 

un gris monòleg.


Reixes al pont 

abraçant la solitud,

miratge del temps.

[Novembre ~ 2025] 
.  .  .  .  .  .  .  .

Pont enreixat
camí de ferro guia
els nostres passos.
[McAbeu] 
.  .  .  .  .  .  .  .

El pont de ferro
embelleix la ciutat,
com una torre. 
[Carme] 
.  .  .  .  .  .  .  . 

Entre les reixes
cerco records i somnis
d'un temps passat. 
[Núria]

07 de desembre 2025

PETiT SECRET


En una platja aïllada una parella s'havia refugiat darrere d'una pila de cadires de plàstic, rient en silenci, mentre el murmuri de les onades els acollia. L'atmosfera estava carregada de complicitat, era un moment robat, sabien que no es podien deixar veure, però l'emoció del seu petit secret els omplia d'adrenalina i felicitat. El seu gos estava assegut a uns metres, vigilant i protector, donant-los l'esquena i cuidant-ne el seu secret. L'escena, que podria passar desapercebuda per als vianants, revelava un moment d'intimitat compartida al mig d'una platja aparentment buida. Amb el so del mar com a teló de fons, la parella gaudia dels seus riures i xiuxiueigs, aliens al món exterior. Aquest instant efímer encapsulat mostrava com fins i tot en espais públics l'amor pot florir, mentre un amic fidel vetlla per la seva privadesa i... una fotògrafa indiscreta deixà constància dels fets...

04 de desembre 2025

LA HiSTÒRiA


Tot just estava al llit quan un pensament li rondà pel seu cap, estirant el fil començà una història que podria ser una entrada al seu blog, es va quedar adormit per la meitat, pensant que l'endemà...
Res més lluny!, quan es va despertar recordava que tenia una història, però no sabia de què anava i va intentar recordar-la durant tot el dia... res!, com més s'entestava, més nerviós es posava. Això el va frustrar durant uns dies... 
— Si pogués recordar només una paraula...
— Hauré perdut la memòria? 
— Potser la imaginació?  
I seguia pensant que li passava alguna cosa estranya.
A hores d'ara, encara segueix amb el rumrum al cap, sense saber-ne res de la seva història.