 |
| Aldovega, disseny d'interiorisme a Relats conjunts |
M'agradava buscar informació sobre castells antics per veure les seves grans biblioteques. Quan vaig omplir l'imprès per a la sol·licitud de més informació sobre la més exòtica biblioteca que mai havia vist, anava acompanyada d'una nota on se sortejava entre els seus sol·licitants dos passis per a una visita i posterior lectura d'un dels seus llibres. Es recomanava portar roba de bany, per si ens venia de gust llegir al jacuzzi instal·lat a la mateixa biblioteca. Ho vaig considerar poc seriós, però em va treure un somriure aquesta absurda idea.
Qui m'ho havia de dir? Tindria l'oportunitat de visitar-la, gràcies a una d'aquestes recerques, i encara que no podia creure-ho, m´havia tocat a mi!!
Quan em vaig despertar vaig pensar si havia de posar-me el bikini sota la roba, vaig dubtar mitja hora fins que al final vaig decidir que sÍ, total ningú ho sabria i potser després me´n penedís de no portar-lo.
Qui m'ho havia de dir? Tindria l'oportunitat de visitar-la, gràcies a una d'aquestes recerques, i encara que no podia creure-ho, m´havia tocat a mi!!
Quan em vaig despertar vaig pensar si havia de posar-me el bikini sota la roba, vaig dubtar mitja hora fins que al final vaig decidir que sÍ, total ningú ho sabria i potser després me´n penedís de no portar-lo.
Havia quedat amb el Sr. Jones que passaria un cotxe a buscar-me a les deu en punt. Amb una puntualitat excel·lent va trucar a la porta, es va presentar com a Jimy, i cortesament em va obrir la porta del cotxe. Així com ens anàvem acostant al castell, els meus ulls s'anaven obrint més i més, i un formigueig s'enfilava per les cames. En arribar, va baixar per obrir-me de nou la porta i em va dir que de seguida seria atesa. Un majordom molt seriós em va passar a una petita sala, convidant-me a seure uns minuts. Havia passat hora i mitja i ningú havia vingut a rescatar-me d'aquell lloc. Em vaig dirigir a la porta, guaitant vaig poder comprovar que tot el que estava a l'abast estava desert, ni rastre del Sr. Jones, ni de Jimy, ni del majordom. Intranquil·la vaig decidir seguir el passadís a la recerca d'alguna explicació a la plantada. I allà estaven, dues grans portes que semblaven l'entrada a un gran saló o potser a la mateixa biblioteca. No ho vaig pensar dues vegades i després de donar dos copets a la porta i que ningú em donés pas, vaig obrir. La sorpresa va ser majúscula quan vaig veure, al fons al costat de la llibreria, el jacuzzi i dintre un senyor!. No sé com vaig cridar i el senyor em va tranquil·litzar dient-me que era l'altre afortunat del sorteig, que a ell també l'havien anat a buscar a les deu, que quan va arribar el van passar directament a la biblioteca i estava llegint el seu llibre. En el moment que anava a sortir d'allà, demanant disculpes, l'home es va aixecar del jacuzzi dient-me que no em preocupés, que ell podia seguir més tard i que em cedia el lloc ... havia sortit de la banyera completament nu! Vaig ensopegar amb tanta mala sort que el meu cap va anar a parar a un morter de pedra que servia de test.
No recordo res del que va passar des d'aquell moment. Em vaig despertar al llit d'un hospital, amb el cap embenat, envoltada de roses, i una nota a la tauleta que deia ...
Benvolguda senyoreta Cristina.
Sento molt haver-li causat tan mala impressió, em sento culpable de la seva caiguda.
Espero que es recuperi ràpidament per poder disculpar-me, convidant-la a passar uns dies al castell. Serà un gran plaer per a mi atendre'la personalment, accepti si us plau!
Atentament.
Edward Jones
Atentament.
Edward Jones
.jpg)
