 |
| Ramon Cases. 1899, Jove decadent a RELATS CONJUNTS |
Ja estava farta de posar d'aquesta manera,
aquest home mai no en tenia prou, mai veia el moment de posar punt final. Ja ho
havia provat tot, fins i tot -i tot i la
posició- pegava qualque becada, sempre
que no tingués rampes. I aquella tarda -després de llançar una gran bafarada de
fum- va pronunciar el tan esperat "c'est fini!". Va ser tanta la meva
joia que tot el meu cos va voler aixecar-se d'un bot ... t'ho creus tu! em van
dir totes i cadascuna de les parts del meu cos.
Mentre em traslladaven amb l'ambulància, des de l'estudi a
l'hospital, una veu greu em deia amablement ...
- Senyoreta Lourdes no es preocupi, primer hem de tractar les
contractures, això va per llarg, haurà d'estar en repòs unes setmanes,
massatges també, però sempre mantenint el repòs necessari. Això si, podrà
passar algunes hores al sofà perquè el llit no li sigui tan pesat ...
- Ha dit sofà? ... Nooo, més sofà, nooo!!.
