07 d’abril 2021

ALES

"Madurar és aprendre a estimar bonic, estranyar en silenci, 
recordar sense rancúnies i oblidar molt a poc a poc."  
-Frida Kahlo

M'han crescut ales als peus,
mentre anava pensant en tu.

Em sento lleugera, com a plomes
d'una au que vola majestuosa. 
Lliure com el vent de tramuntana,
que grena tots  els racons al seu pas.

M'he buidat dels ressentiments
i aprenc a estimar-te d'altra manera.
(Abril-2021)

30 comentaris :

  1. Quin poema tan bonic!!!

    A veure quan em surten ales a mi.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Idò ja saps!... prova de pensar en ella. 😉

      Gràcies!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Sentirse un ave para volar y escribir un poema tan bonito como el que has escrito, con tus alas izadas al cielo. Libre como el viento. Escribiendo sin rima es como mejor salen los versos y de la manera más bella.

    Un placer visitar tu blog, Sa Lluna.

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es muy complicado para mí, demasiado tiempo dedico para sacar un post, imagínate si tuviera que pensar en la rima. Me encanta escribir prosa poética, es donde me siento más a gusto y más yo misma.
      Sólo las experiencias y los años vividos nos hacen ser más maduros, más libres y olvidar rencores.

      Gracias, María!
      Besos.

      Elimina
  3. Preciós, Sa lluna. I que maca la sensació de sentir-se lliure, lleugera i sense ressentiments, aprenent a estimar cada dia.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure sense ressentiments, és ser més lliure.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Lindo y es que cuando vienen los recuerdos...

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando vienen... llegan.

      Petonets, Erik.

      Elimina
  5. Amb aquest poema infons lleugeresa i llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingudes siguin, tant una com l'altra!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  6. Precioses paraules per a definir un cartell publicitari.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em van cridar l'atenció, precisament, les ales.

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Quando você achar que perdeu o chão, que não há mais saída pra você, saiba que a sua força deve estar no Senhor. Ele te sustentará, Ele te levará a pastos verdejantes 💖


    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament no parlava del Señor.
      Cadascú és lliure per a interpretar-ho com vol.

      Aferradetes, Maria.

      Elimina
  8. Tomeu8.4.21

    En aquest poema hi ha molt d'amor i ple de tendresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprendre a estimar d'una altra manera, sense ressentiments.
      És més bé una reflexió personal.

      Gràcies, Tomeu.
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Tocar de peus a terra està molt sobrevalorat. M'estime molt més les ales, i més encara a qui ajuda a fer que cresquen...

    Preciós poema, lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, una ensopegada et fa créixer més que tota una vida.

      Gràcies, Pep!
      Aferradeta ben forta.

      Elimina
  10. Me gusta mucho. Un saludo grande .-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste. Muchas gracias!

      Un abrazo.

      Elimina
  11. Diria que és bon senyal això de les ales als peus, però què sé jo, no entenc la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec que no ho has interpretat tan malament. 😉

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  12. Buena cosa que en estos tiempos tan chungos te salgan alas... No es mala cosa, amiga
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que seguir creciendo, a pesar de todo y de todos.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. T'he imaginat amb aquestes bambes, volant lliure pel cel de ses illes, contemplant la immensitat del mar...I ara me n'adono, són blaves com el mar i el cel!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo tinguessin aquest do i poder volar per tot!
      Sí, són blaves com el mar i el cel.

      Bon vespre!
      Petonets, Roser.

      Elimina
  14. En poques paraules. Molt bonic, i ben raonat.
    Bona nit.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé què ens tornem a trobar per aquí! 😉
      Si vos ha agradat, jo ben contenta. Gràcies!

      Bon vespre!
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  15. A mi també m'agrada molt que em creixin ales als peus. I m'identfico del tot amb el teu poema...

    Si aprenem a pensar amb lleugeresa, amb el cor i la ment oberts, tot torna al seu lloc, que és estimar, d'on no hauríem d'haver marxat mai. M'agrada molt la teva reflexó i el teu poema. He estat una mica desconnectada uns dies, millor dit, amb males connexions, que em dificultaven deixar comentaris. Sí que us llegia, amb el mòbil.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, del cor i la ment oberts, no ens hauríem d'haver marxat mai.

      Intuïa que hi havia alguna cosa que no anava bé, si només és això, ja estic més tranquil·la. Gràcies!

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina

Benvinguts al racó!