"Madurar és aprendre a estimar bonic, estranyar en silenci,
recordar sense rancúnies i oblidar molt a poc a poc."
-Frida Kahlo
M'han crescut ales als peus,
mentre anava pensant en tu.
Em sento lleugera, com a plomes
d'una au que vola majestuosa.
Lliure com el vent de tramuntana,
que grena tots els racons al seu pas.
M'he buidat dels ressentiments
i aprenc a estimar-te d'altra manera.
(Abril-2021)
Quin poema tan bonic!!!
ResponEliminaA veure quan em surten ales a mi.
Petons.
Idò ja saps!... prova de pensar en ella. 😉
EliminaGràcies!
Petonets, Xavi.
Sentirse un ave para volar y escribir un poema tan bonito como el que has escrito, con tus alas izadas al cielo. Libre como el viento. Escribiendo sin rima es como mejor salen los versos y de la manera más bella.
ResponEliminaUn placer visitar tu blog, Sa Lluna.
Besos enormes.
Es muy complicado para mí, demasiado tiempo dedico para sacar un post, imagínate si tuviera que pensar en la rima. Me encanta escribir prosa poética, es donde me siento más a gusto y más yo misma.
EliminaSólo las experiencias y los años vividos nos hacen ser más maduros, más libres y olvidar rencores.
Gracias, María!
Besos.
Preciós, Sa lluna. I que maca la sensació de sentir-se lliure, lleugera i sense ressentiments, aprenent a estimar cada dia.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Viure sense ressentiments, és ser més lliure.
EliminaAferradetes, preciosa.
Lindo y es que cuando vienen los recuerdos...
ResponEliminaBeso
Cuando vienen... llegan.
EliminaPetonets, Erik.
Amb aquest poema infons lleugeresa i llibertat.
ResponEliminaBenvingudes siguin, tant una com l'altra!
EliminaAferradetes, Xavier.
Precioses paraules per a definir un cartell publicitari.
ResponEliminaAferradetes
Em van cridar l'atenció, precisament, les ales.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Quando você achar que perdeu o chão, que não há mais saída pra você, saiba que a sua força deve estar no Senhor. Ele te sustentará, Ele te levará a pastos verdejantes 💖
ResponEliminaPrecisament no parlava del Señor.
EliminaCadascú és lliure per a interpretar-ho com vol.
Aferradetes, Maria.
En aquest poema hi ha molt d'amor i ple de tendresa
ResponEliminaAprendre a estimar d'una altra manera, sense ressentiments.
EliminaÉs més bé una reflexió personal.
Gràcies, Tomeu.
Aferradetes.
Tocar de peus a terra està molt sobrevalorat. M'estime molt més les ales, i més encara a qui ajuda a fer que cresquen...
ResponEliminaPreciós poema, lluna :)
De vegades, una ensopegada et fa créixer més que tota una vida.
EliminaGràcies, Pep!
Aferradeta ben forta.
Me gusta mucho. Un saludo grande .-
ResponEliminaCelebro que te guste. Muchas gracias!
EliminaUn abrazo.
Diria que és bon senyal això de les ales als peus, però què sé jo, no entenc la poesia!
ResponEliminaDoncs crec que no ho has interpretat tan malament. 😉
EliminaAferradetes, Xexu.
Buena cosa que en estos tiempos tan chungos te salgan alas... No es mala cosa, amiga
ResponEliminaun abrazo
Hay que seguir creciendo, a pesar de todo y de todos.
EliminaAferradetes, amic.
T'he imaginat amb aquestes bambes, volant lliure pel cel de ses illes, contemplant la immensitat del mar...I ara me n'adono, són blaves com el mar i el cel!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Tant de bo tinguessin aquest do i poder volar per tot!
EliminaSí, són blaves com el mar i el cel.
Bon vespre!
Petonets, Roser.
En poques paraules. Molt bonic, i ben raonat.
ResponEliminaBona nit.
Una abraçada
Què bé què ens tornem a trobar per aquí! 😉
EliminaSi vos ha agradat, jo ben contenta. Gràcies!
Bon vespre!
Aferradetes ben fortes.
A mi també m'agrada molt que em creixin ales als peus. I m'identfico del tot amb el teu poema...
ResponEliminaSi aprenem a pensar amb lleugeresa, amb el cor i la ment oberts, tot torna al seu lloc, que és estimar, d'on no hauríem d'haver marxat mai. M'agrada molt la teva reflexó i el teu poema. He estat una mica desconnectada uns dies, millor dit, amb males connexions, que em dificultaven deixar comentaris. Sí que us llegia, amb el mòbil.
Aferradetes, bonica!
Tens tota la raó, del cor i la ment oberts, no ens hauríem d'haver marxat mai.
EliminaIntuïa que hi havia alguna cosa que no anava bé, si només és això, ja estic més tranquil·la. Gràcies!
Aferradetes, preciosa.