Vens, com més lluny vull estar.
No era necessari fer miques
tot allò que era el meu espai.
M'havia costat tot el temps,
dies i tantes nits de solituds,
entendre que, no només estava sola,
era l'única manera de viure.
Les teves mans em torbaren,
dels llavis colgaren desitjos...
i les paraules plaents
doblegaren voluntats, fent
volar, de nou, il·lusions.
Vens, com més lluny vull estar,
com a gran mentida de primavera.
[Abril ~ 2021]
"Mentida"
ResponEliminaUna paraula que amaga una actitud massa vegades cruel. La poesia pot donar veracitat a l'engany, fins i tot molts anys més tard. Perquè mai no és tard.
La mentida sempre és cruel. Fa mal, quan no l'esperes. La poesia és una eina magnífica per a vomitar tot el dolor.
EliminaAferradetes, Xavier.
Esveu que hi ha mentides per totesles estacions, també mentides de primavera.
ResponEliminaÉs trista la mentida i encara més la decepció que comporta.
Aquest ull indiscret sempre mira molt endins de nosaltres.
Molt bon poema, Paula. Una abraçada.
Qui és mentider, ho és en totes les estacions. La decepció és pitjor que la mentida en sí. És el cost que pagues quan confies plenament en la gent.
EliminaGràcies, preciosa!
Aferradetes.
Magnífic text acompanyat de bona música!
ResponEliminaAferradetes
Ja veig que la foto no t'ha agradat... És broma!
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
Quan estàs sol, moltes vegades voldries companyia. Quan vius acompanyat, moltes vegades voldries estar sol... és difícil trobar l'equilibri.
ResponEliminaEn això que dius no hi puc treure ni una lletra. Però també saps que no és tan fàcil, si el teu cor bota davant el que "sembla" un amor i deixes enrere totes les teves reflexions i conviccions, perquè t'omple d'il·lusions... i poc després, molt poc després, això s'esfuma... què pots dir o què pots fer?
EliminaAferradetes, Risto.
Que és més gran l'amor o el desamor?
ResponEliminaCrec que s'hauria de mirar en quin moment es fa sa pregunta. També s'ha de valorar si hi havia o no amor, correspost o no... En tot cas, penso què el desamor et deixa sempre una "espineta" que fa que sigui més complicat estimar de nou. I et tanques, cada cop més, a sa possibilitat d'acceptar més mentides, o dit d'una altra manera, l'AMOR hi és quan dues persones s'entreguen plenament.
EliminaJa veus, no sé si t'he contestat o no!
Aferradetes, Tomeu.
Estem sols.
ResponEliminaCada cop més sols.
Tot el que ens "acompanya" és temporal.
De principi a fi, sols.
Sempre.
Petons.
Així de cru és.
EliminaDigues-me innocent... tot i així, encara m'ho nego.
Petonets, Xavi.
Bé, pensem que el millor està per venir i la esperança ens ho farà portar millor.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Un pal = aprenentatge = creixement.
EliminaNi més ni menys, això és la vida.
Bon cap de setmana, Artur.
Aferradetes.
La primavera la sang altera!
ResponEliminaÉs preciós!
Sempre, sempre, sempre!
EliminaGràcies, nina.
Aferradetes.
Què trist és l'engany i la mentida!
ResponEliminaI què maco quan algú torna estar il.lusionat!
Com la nit i el dia.
EliminaQuè maco quan hi ha il·lusió d'anada i de tornada!.
Aferradetes, Jfc.
Sonó el teléfono... Se oyeron palabras... Y llegó un instante de felicidad...
ResponEliminaA veces, dicen, esas cosas pasan.
Un abrazo, amiga
Muy bonito para una novela!.
EliminaPero éste que ves, está roto, no sirve. 😉
Aferradetes, amic.
Tothom té dret a tenir el seu espai...La solitud, obligada és trita i penosa, però la solitud escollida, és molt plaent i et fa sentir en calma i pensar en noves il·lusions...
ResponEliminaLa mentida, fa mal!
Petonets, bonica.
Quan tens tot, més o menys, tranquil, quan has après a viure sola, quan vas vivint dia a dia, quan no necessites més... que et facin trontollar tot això en un instant... no sé jo si val la pena tenir noves il·lusions i, més, si no són reals.
EliminaAferradetes, Roser.
diu que quan aprens a viure sol, la companyia es una opcio i no una obligacio
ResponEliminapero l equilibri es molt fragil i es pot trencar en qualsevol moment
abraçades ninona !
Ben cert, quan creus que sents aquest equilibri ja teu, el que menys esperes és que es trenqui en un no res.
EliminaPetonets dolços, preciosa.
Tornar-se a il·lusionar, tornar a sentir joia, esperança, i que t'adonis que tot era mentida et trenca per dins i per fora, aquell sentiment tan desolador al qual costa posar-hi paraules, però tu ho has fet molt bé. Escriure per treure el dolor, encara que sigui al cap de molt de temps, és necessari i allibera.
ResponEliminaM'agrada el telèfon de la fotografia, tots els objectes antics tenen alguna cosa especial.
Aferradetes, bonica
El pitjor és que cada vegada et tanques més, tot i no ser culpa teva. Quan una és confiada, aquest sentiment es fa més dur. Penses que tot allò en que creies s'ha enfonsat, com un castell en l'aire...
EliminaEls objectes antics són com a imants per a mi, sempre m'atreuen.
Aferradetes, nina.
ResponElimina·.
Una estupenda foto que casi parece un bodegón por su buena iluminación. Y buena música, por supuesto, que refuerza tu poema.
Aferradetes Luna
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Es un rinconcito muy riquiño, en donde me gusta perderme de vez en cuando.
EliminaMuchas gracias por tu amable comentario.
Aferradetes, Alfonso.