15 d’abril 2021

MENTiDA


Vens, com més lluny vull estar.
No era necessari fer miques
 tot allò que era el meu espai. 
M'havia costat tot el temps,
dies i tantes nits de solituds,
entendre que, no només estava sola,
 era l'única manera de viure. 

Les teves mans em torbaren,
dels llavis colgaren desitjos...
i les paraules plaents
doblegaren voluntats, fent
volar, de nou, il·lusions. 
Vens, com més lluny vull estar,
com a gran mentida de primavera. 
[Abril ~ 2021]

28 comentaris :

  1. "Mentida"
    Una paraula que amaga una actitud massa vegades cruel. La poesia pot donar veracitat a l'engany, fins i tot molts anys més tard. Perquè mai no és tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mentida sempre és cruel. Fa mal, quan no l'esperes. La poesia és una eina magnífica per a vomitar tot el dolor.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  2. Esveu que hi ha mentides per totesles estacions, també mentides de primavera.
    És trista la mentida i encara més la decepció que comporta.
    Aquest ull indiscret sempre mira molt endins de nosaltres.
    Molt bon poema, Paula. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui és mentider, ho és en totes les estacions. La decepció és pitjor que la mentida en sí. És el cost que pagues quan confies plenament en la gent.

      Gràcies, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Magnífic text acompanyat de bona música!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que la foto no t'ha agradat... És broma!

      Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Quan estàs sol, moltes vegades voldries companyia. Quan vius acompanyat, moltes vegades voldries estar sol... és difícil trobar l'equilibri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això que dius no hi puc treure ni una lletra. Però també saps que no és tan fàcil, si el teu cor bota davant el que "sembla" un amor i deixes enrere totes les teves reflexions i conviccions, perquè t'omple d'il·lusions... i poc després, molt poc després, això s'esfuma... què pots dir o què pots fer?

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  5. Tomeu16.4.21

    Que és més gran l'amor o el desamor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que s'hauria de mirar en quin moment es fa sa pregunta. També s'ha de valorar si hi havia o no amor, correspost o no... En tot cas, penso què el desamor et deixa sempre una "espineta" que fa que sigui més complicat estimar de nou. I et tanques, cada cop més, a sa possibilitat d'acceptar més mentides, o dit d'una altra manera, l'AMOR hi és quan dues persones s'entreguen plenament.
      Ja veus, no sé si t'he contestat o no!

      Aferradetes, Tomeu.

      Elimina
  6. Estem sols.
    Cada cop més sols.
    Tot el que ens "acompanya" és temporal.
    De principi a fi, sols.
    Sempre.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així de cru és.
      Digues-me innocent... tot i així, encara m'ho nego.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Bé, pensem que el millor està per venir i la esperança ens ho farà portar millor.
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pal = aprenentatge = creixement.
      Ni més ni menys, això és la vida.

      Bon cap de setmana, Artur.
      Aferradetes.

      Elimina
  8. La primavera la sang altera!
    És preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, sempre, sempre!

      Gràcies, nina.
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Què trist és l'engany i la mentida!
    I què maco quan algú torna estar il.lusionat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la nit i el dia.
      Què maco quan hi ha il·lusió d'anada i de tornada!.

      Aferradetes, Jfc.

      Elimina
  10. Sonó el teléfono... Se oyeron palabras... Y llegó un instante de felicidad...

    A veces, dicen, esas cosas pasan.

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy bonito para una novela!.
      Pero éste que ves, está roto, no sirve. 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  11. Tothom té dret a tenir el seu espai...La solitud, obligada és trita i penosa, però la solitud escollida, és molt plaent i et fa sentir en calma i pensar en noves il·lusions...
    La mentida, fa mal!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tens tot, més o menys, tranquil, quan has après a viure sola, quan vas vivint dia a dia, quan no necessites més... que et facin trontollar tot això en un instant... no sé jo si val la pena tenir noves il·lusions i, més, si no són reals.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  12. diu que quan aprens a viure sol, la companyia es una opcio i no una obligacio
    pero l equilibri es molt fragil i es pot trencar en qualsevol moment
    abraçades ninona !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, quan creus que sents aquest equilibri ja teu, el que menys esperes és que es trenqui en un no res.

      Petonets dolços, preciosa.

      Elimina
  13. Anònim18.4.21

    Tornar-se a il·lusionar, tornar a sentir joia, esperança, i que t'adonis que tot era mentida et trenca per dins i per fora, aquell sentiment tan desolador al qual costa posar-hi paraules, però tu ho has fet molt bé. Escriure per treure el dolor, encara que sigui al cap de molt de temps, és necessari i allibera.

    M'agrada el telèfon de la fotografia, tots els objectes antics tenen alguna cosa especial.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor és que cada vegada et tanques més, tot i no ser culpa teva. Quan una és confiada, aquest sentiment es fa més dur. Penses que tot allò en que creies s'ha enfonsat, com un castell en l'aire...

      Els objectes antics són com a imants per a mi, sempre m'atreuen.

      Aferradetes, nina.

      Elimina

  14. ·.
    Una estupenda foto que casi parece un bodegón por su buena iluminación. Y buena música, por supuesto, que refuerza tu poema.

    Aferradetes Luna


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un rinconcito muy riquiño, en donde me gusta perderme de vez en cuando.

      Muchas gracias por tu amable comentario.
      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina

Benvinguts al racó!