No tinc moltes ocasions per anar a concerts, però recordo quan era més joveneta que no me'n perdia cap. Els darrers van ser de jazz i d'això fa... gairebé tres anys. Esperem que torni la "normalitat" a les nostres vides.
A mi m'agrada molt la música, però no sé si sabria trobar quines músiques expressen els meus sentiments, o quina és la que em fa sentir que són sobreres les paraules. Em deu agrada la música d'una manera diferent que a vosaltres. Ho trobo molt bonic com ho dieu. Deu ser com quan troben en algun llibre paraules que expressen com ens sentim, millor del que ho faríem nosaltres. Està molt bé que passi. Acompanya.
Que bé canta aquest Rhythm and blues, la Chapman. És amb temes com aquest que em sap greu no saber l'anglès. En una cançó una mica esbojarrada del Lluís Llach, ell mateix feia aquesta referència: "La Tracy Chapman em dóna el pitet: lleteta negra per al meu blanc cafè."
El meu anglès tampoc va molt lluny i quan una cançó m'agrada, el que faig és cercar la traducció per saber qué diu. No sabia això d'en Llach, la cercaré. 😉
De vegades no és que les paraules siguin curtes, sinó que no sabem trobar les més adients per expressar un sentiment. Amb la música és molt més fàcil trobar-ne una per a cada sensibilitat, que volem transmetre als altres!
Ya lo decían los filósofos griegos del año no se cuantos antes de Cristo: en la música y las matemáticas está encerrado todo... Parece que ambas cosas sean lo mismo, por lo visto. Un abrazo, Luna
M'has fet pensar en el llibre que vaig llegir fa temps, 'Sara i els silencis' de la Maria Escalas (en tinc retalls al blog), amb una frase que diu així: La música ens dona el que l'escriptura no pot. Hi estic completament d'acord, a vegades ens cal una dosi extra artística. Precisament aquesta tarda m'he posat la peça Benedictus amb 2 cellos que vas compartir en una entrada anterior, i m'ha ajudat a treure el que tenia dins i escriure.
Totes les arts es complementen. De vegades és la música i altres una imatge o un escrit. En el meu blog "jugo" amb gairebé totes. Estic contenta que t'hagi ajudat a escriure, moltes vegades tinc música mentre escric o estic retocant fotos.
Això no és del tot cert, perquè de vegades fas servir quadres o fotografies per a fer poesia. És el que deia a la Núria, totes les arts es complementen.
En el meu cas, la música (que m'encanta) m'afecta a través de ressorts emocionals distints als d'altres estímuls, i indubtablement molt més intensos: sóc capaç d'emocionar-me, i molt, amb un poema, un bon llibre o fins i tot amb un paisatge; però la melodia adequada en el moment oportú em pot trasbalsar de dalt a baix com poques coses més ho fan.
A mi em trasbalsa també, fins el punt d'haver de sortir d'un concert de piano, per no poder parar de plorar. Si trobes la peça en un moment oportú i toca la "fibra", estic llesta!.
La música tot sovint pot explicar millor els nostres sentiments que nosaltres mateixos.
ResponEliminaEn el meu cas, així és.
EliminaFins i tot, de vegades, sobren les paraules.
Petonets, Xexu.
Quan les paraules es vesteixen amb música fan més goig.
ResponEliminaClar que sí.
Petons.
Fins i tot, quan necessito desconnectar del renou del meu voltant, em poso música i ho aconsegueixo.
EliminaPetonets, Xavi.
Com enyoro els concerts... jo era d'anar a molts concerts. M'encanta. Esperem tornar-hi aviat. Bé, de fet ja n'he vist dos des de principis d'any.
ResponEliminaNo tinc moltes ocasions per anar a concerts, però recordo quan era més joveneta que no me'n perdia cap. Els darrers van ser de jazz i d'això fa... gairebé tres anys.
EliminaEsperem que torni la "normalitat" a les nostres vides.
Aferradetes, Risto.
un bon tema musical; jo necessito tenir músiques lligades a diferents etapes del temps, siguin puntuals o periodes més extensos.
ResponEliminaBon cap de setmana.
PODI-.
Sempre hi ha una cançó per a cada ocasió.
EliminaQuan estem contents, tristos, melancòlics, per ballar, per relaxar-nos o per eriçar-nos la pell.
Bon divendres!
Aferradetes.
A mi m'agrada molt la música, però no sé si sabria trobar quines músiques expressen els meus sentiments, o quina és la que em fa sentir que són sobreres les paraules. Em deu agrada la música d'una manera diferent que a vosaltres. Ho trobo molt bonic com ho dieu. Deu ser com quan troben en algun llibre paraules que expressen com ens sentim, millor del que ho faríem nosaltres. Està molt bé que passi. Acompanya.
ResponEliminaUna abraçada, Paula
M'agrada com ho has dit, és com quan trobes en un llibre paraules que expresen com et sents. Tal qual!.
EliminaAferradetes, bonica.
La música hauria de ser bàsica en la vida. Bones fotos!
ResponEliminaAferradetes
Per a mi ho és, no sabria viure sense.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
¡Como me gusta Tracy coño!!!
ResponEliminaBesos
Por lo que veo... ¡mucho, mucho, mucho! 😉
EliminaPetonets, Erik.
Que bé canta aquest Rhythm and blues, la Chapman. És amb temes com aquest que em sap greu no saber l'anglès.
ResponEliminaEn una cançó una mica esbojarrada del Lluís Llach, ell mateix feia aquesta referència:
"La Tracy Chapman em dóna el pitet:
lleteta negra per al meu blanc cafè."
El meu anglès tampoc va molt lluny i quan una cançó m'agrada, el que faig és cercar la traducció per saber qué diu.
EliminaNo sabia això d'en Llach, la cercaré. 😉
Aferradetes de bona nit, Xavier.
Ja l'he trobada!!
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=SkVYGGksyJE
No la coneixia.
Gràcies!!
De vegades no és que les paraules siguin curtes, sinó que no sabem trobar les més adients per expressar un sentiment. Amb la música és molt més fàcil trobar-ne una per a cada sensibilitat, que volem transmetre als altres!
ResponEliminaSuposo que hi té a veure que aprenia música, gairebé, abans de saber llegir. Sempre ha estat al meu voltant i amb cadascun dels meus sentiments.
EliminaPetonets, Roser.
Ya lo decían los filósofos griegos del año no se cuantos antes de Cristo: en la música y las matemáticas está encerrado todo... Parece que ambas cosas sean lo mismo, por lo visto.
ResponEliminaUn abrazo, Luna
No sé... lo dirían por los compases?
EliminaUn, dos, tres, cuatro i un, dos, tres, cuatro...
Las matemáticas no me inspiran ningún sentimiento. 😉
Aferradetes, amic.
M'has fet pensar en el llibre que vaig llegir fa temps, 'Sara i els silencis' de la Maria Escalas (en tinc retalls al blog), amb una frase que diu així: La música ens dona el que l'escriptura no pot.
ResponEliminaHi estic completament d'acord, a vegades ens cal una dosi extra artística. Precisament aquesta tarda m'he posat la peça Benedictus amb 2 cellos que vas compartir en una entrada anterior, i m'ha ajudat a treure el que tenia dins i escriure.
Aferradetes, bonica
Totes les arts es complementen. De vegades és la música i altres una imatge o un escrit. En el meu blog "jugo" amb gairebé totes.
EliminaEstic contenta que t'hagi ajudat a escriure, moltes vegades tinc música mentre escric o estic retocant fotos.
Aferradetes, nina.
Jo amb la poesia en tinc prou...
ResponEliminaAixò no és del tot cert, perquè de vegades fas servir quadres o fotografies per a fer poesia. És el que deia a la Núria, totes les arts es complementen.
EliminaAferradetes, Helena.
Sempre és maco escoltar les paraules en mans de la música. Molt bones les dues fotos, lluna.
ResponEliminaUna abraçada.
Sempre hi ha cançons molt especials per a cada un.
EliminaEstic contenta de que t'agradin les fotos. Gràcies!
Aferradetes, Jordi.
En el meu cas, la música (que m'encanta) m'afecta a través de ressorts emocionals distints als d'altres estímuls, i indubtablement molt més intensos: sóc capaç d'emocionar-me, i molt, amb un poema, un bon llibre o fins i tot amb un paisatge; però la melodia adequada en el moment oportú em pot trasbalsar de dalt a baix com poques coses més ho fan.
ResponEliminaA mi em trasbalsa també, fins el punt d'haver de sortir d'un concert de piano, per no poder parar de plorar. Si trobes la peça en un moment oportú i toca la "fibra", estic llesta!.
EliminaAferradetes i bona tarda.