23 d’abril 2021

EL RECOMPTE

Jan Brueghel el Vell, 1613, The Entry of the Animals into Noah 's Ark
 

- Lleons, tigres, ovelles, cabres...
- Noè, què vols per berenar, sobrassada o formatge?
- Eh, sí... el que vulguis!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, mi...
- Una o dues llesques de pa?
- Amb una ja em va bé!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bo...
- I vols domàtiga fregada o només amb oli?
- fff... què vols dona?. No veus que estic fent recompte?.
- Digues-me si hi vols domàtiga o sense?
- Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots...
- Saps que et dic?. Que te'l preparis tu!. Mira que jo ho faig perquè no hagis de parar i tu ni cas.
- Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots, tortugues, estruços...
- I què més dóna si n'hi ha més o menys?. Clar, els animals són més importants que jo!
- sst... no em distreguis dona!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots, tortugues, estruços, mofetes, eriçons, conills...
- T'ho dic per darrer cop, o me contestes o me'n vaig cap a casa. Tria!
- Valgue'm Déu, quina tortura!. Naamà, deixa'm si us plau, que vull acabar avui!.
- Si ja ho deia jo, que aquest nou treball acabaria amb nosaltres. O ho deixes o me'n vaig a veure el misser ara mateix!. Tu fes recompte que aviat et quedaràs sense parella...
- Lleons, tigres, ovelles, serps, micos... Veus, ara ja m'has fet perdre l'oremus!.

-BON SANT JORDi, A TOTS.-

32 comentaris :

  1. Aquestes dones... Noè salvant les espècies i la seva esposa preocupada per l'esmorzar. Sort que no li va fer cas i avui tenim milers d'espècies animals. Què hauria passat si no hagués estat per la feina? Potser avui no hi hauria ratolins i escorpins... t'imagines?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ni ratolins, ni escorpins, ni mosquits, ni virus... i, potser, tampoc hi hauria cap dona més... imagina't!. 😉

      Bon Sant Jordi! 📖🌹
      Aferradetes, Risto.

      Suprimeix
  2. Creo que se le olvidó meter en el arca a los dinosaurios... La culpa, claro, la tuvo su mujer...
    Feliz día, amiga

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tú crees?... alguno queda por estos lares. 😉

      Bon Sant Jordi! 📖🌹
      Aferradetes, amic.

      Suprimeix
  3. "...jo ho faig perquè no hagis de parar...". Genial!!
    Un relat molt divertit. Bon Sant Jordi per a tu, també

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pobra dona, ella només volia ajudar, i ara per no respondre a si hi volia domàtiga o oli, s'han barallat... aquests homes! 😉

      Gràcies! 📖🌹
      Aferradetes.

      Suprimeix
  4. M'encanta el relat!!!
    Bona diada de Sant Jordi.
    Aferradetes

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep! 📖🌹

      Aferradetes.

      Suprimeix
  5. I es que ja ho diuen....només les dones saben fer més d'una cosa al mateix temps ! hehehe
    Molt divertit, sa lluna ! Bon Sant Jordi :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I més de dues! 😉

      Gràcies, Artur! 📖🌹
      Aferradetes.

      Suprimeix
  6. Yo todas las mañanas con todo incluido jamón ibérico de aquí.

    Besos

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tomo buena nota! 😉

      Feliç Sant Jordi, Erik! 📖🌹
      Petonets.

      Suprimeix
  7. sTots emparellats tret del Noè, fora irònic ;) Molt bon relat, m'has fet riure :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, ironia pura.
      Si t'he tret una rialla, ja em fas contenta.

      Gràcies! 📖🌹
      Aferradetes.

      Suprimeix
  8. El que sí que es va deixar a fora va ser una parella d'unicorns. Però no es va descuidar la parella de tricorns.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La parella de tricorns són per tot arreu, sembla que són els que es reprodueixen més ràpid.

      Bona nit de Sant Jordi! 📖🌹
      Aferradetes.

      Suprimeix
  9. Pobre Noè, no sé pas si podrà acabar de contar els animals, amb la dona tan garlaire que té...Mecatxis, calla una mica dona!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cadascú li dóna importància a les seves coses, vols dir que berenar no era important?. 😉

      Aferradetes, Roser.

      Suprimeix
  10. Cuando uno está concentrado no se le puede imterrumpir😂
    Buen fin de semana🌺📖Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estáis empeñados en que la pobre mujer no hacía lo correcto... yo creo que tenía mucha importancia el desayuno, para poder concentrarse mucho mejor.😉

      Feliz sábado!💦🌁
      Abrazote, Laura.

      Suprimeix
  11. Que bo!!!
    I quina paciència!!!

    :)

    M'ha agradat molt.
    Un diàleg molt divertit.

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Interessos divergents, un recompte o un berenar.
      Tu que triaries?. 😉

      Gràcies, Xavi!
      Petonets.

      Suprimeix
  12. Ell obsessionat amb els animals per salpar amb ells, i ella volent-lo fer tocar de peus a terra. És un diàleg que podria tenir un poeta comptant síl·labes i la seva dona.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aiii, m'has fet riure amb el poeta comptant síl·labes!
      Molt bo, nina.

      Aferradetes.

      Suprimeix
  13. He, he, he... m'has fet riure!

    I és que si t'interrompen constantment no es pot fer res, ni recomptes ni cap altra cosa. Jo si fos Naamà, no estaria tan pendent d'ell i si fos Noè, preferiria fer-me l'entrepà jo mateix, quan haguera acabat el recompte.

    Sembla que Naamà era una mica tossuda... Aferradetes rialleres, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si cadascú fes el que ha de fer, segur que evitaríem discussions beneites i tot aniria millor.

      Si t'he fet riure, ja va bé. 😉
      Aferradetes, preciosa.

      Suprimeix
  14. Es quedarà sense parella... però en tindrà un munt, de parelles. D'animals, si més no.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé jo si li serviran les parelles d'animals per a... xerrar, per exemple. Què en aquest pas es quedarà sense parella, ho tinc ben clar.

      Aferradetes, Xexu.

      Suprimeix
  15. Estaria bonic que tots els animals amb parella i el pobre Noè sol dins de l'Arca. Amb aquests temps moderns no sé on arribarem.
    Bonico relat. Petons

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No tindria raó de ser, però sempre es pot quedar com a cuidador d'animals i punt.

      Gràcies, Alfons!
      Més petonets.

      Suprimeix
  16. Molt bo!!! :-DD

    (Tinc l'ordinador a punt de morir, m'han dit que necessita un disc dur nou o petarà en qualsevol moment, però... aprofitant que ara funciona, et deixo el comentari hehehe... per la resta, hauré de fer guardiola!)

    De totes maneres, que quedi constància, que jo vull formatge, dues llesques i sí, sí, amb domàtiga!

    Si és que tampoc costava tant contestar, pobre Naamà... Aquest Noè!! :-DD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, Assumpta!. Quina alegria veure't per aquí!.
      Ja em sap greu això de l'ordinador. Hauràs de fer un pensament, perquè això de que no puguis connectar-te és fotut per a tots. Enyoro els teus posts i els comentaris!

      Ja he pres bona nota: dues llesques, domàtiga i formatge. 😉
      Aquests homes!!.

      Aferradetes ben fortes, farcides amb petonets.

      Suprimeix

Benvinguts al racó!