21 d’abril 2021

CALLAR - se

De què calla?

Del que recorre tot el seu cos, 

des del dit més petit del peu 

fins el darrer pèl del cap. 

De les seves pors, 

del dolor de la mà alçada,  

dels morats en el cos marcats, 

dels crits i els plors ofegats. 

De les ferides que no tenen cura, 

de l'odi entre tantes mirades, 

de l'aïllament inexorablement forçat,

de la solitud que la fon. 

De què parla? 

De la vida i les coses quotidianes,

bon dia!,  bona tarda!, bona nit!,

avui farà sol o plourà?,

què és més bo: l'all o la llimona?,

i es fon, es fon... desdibuixada

en el silenci de cada nit. 

[Abril ~ 2021]

29 comentaris :

  1. Tantes dones callant...
    A tots aquests maleïts homes els hi desitjo el pitjor del pitjor.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només són forts davant d'una dona...
      La covardia és l'únic "mèrit" que tenen.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Belles paraules per a construïr un nou gran "poemet"
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les paraules què li manquen a ella,
      fins i tot quan han passat anys.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  3. És un poema molt trist, sobretot sabent del cert que tantes persones es troben en aquesta situació.

    Em fas pensar que sense arribar a aquests extrems de por, de dolor, de solitud, de què parla el teu poema, tan tristos i desesperançats; molta gent calla moltes coses, ja que hi ha tant gent que no va gaire més enllà de les coses quotidianes: bon dia, bona tarda, bona nit... quin fred que fa o quin dia més maco...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Situació molt complicada perquè, de tant en tant, encara que passin els anys, el record d'aquells instants li tornen com si fos recent, cada nova situació de perill, cada nova víctima que es dóna... fins i tot l'empremta la seguirà, malauradament, tota la seva vida... malgrat que hagi gent que només xerri de les coses quotidianes.

      Elimina
  4. Aix... s'ha escapat sense comiat. Una abraçada molt dolça lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que no te'n vas, perquè sempre ets a prop.

      Aferradetes dolcetes, preciosa.

      Elimina
  5. Trio d'asos: la foto de l'ombra de la palmera, el poema i la cançó que has escollit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El trio d'asos l'aconseguirem el dia que no hi hagi cap víctima més.

      Gràcies, Xavier.
      Aferradetes.

      Elimina
    2. I tant! Cap més!!

      Elimina
  6. De ser resilient i continuar d'en peus , com la palmera que l'acompanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La palmera no és tal, és la seva ombra...
      Es recupera, malgrat la memòria, perquè sap que no n'hi queda d'altra.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  7. "En el silencio de cada noche."

    Me encanta

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desdibujada se funde con él.

      Gracias!
      Petonets, Erik.

      Elimina
  8. Tant de bo puguem fer callar el masclisme i la violència que genera.

    Molt bonica la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de fer més que ensordir...
      cal aniquilar el masclisme i les seves ombres.

      Gràcies, Risto!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Calla segurament les seves pors, que no vol que ningú se n'assabenti , és un dolor intern, el d'aquest poema trist...Sort que l'ombra de la palmera la protegeix...
    Són moltes les que la seva parla es limita a les coses quotidianes, el silenci de la nit la calma una mica!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de casos dir-ho, no serveix de res. A la majoria de casos, ELL, és una persona simpàtica, afable, feiner i molt correcte cap a fora... i si t'atreveixes a dir-ho, no et creuen.
      L'ombra de la palmera simbolitza la llarga ombra de l'agressor.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  10. Maleït patriarcat que sembra dolor injust

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de tantíssims anys, es veu que és molt complicat canviar-ho.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  11. Tomeu22.4.21

    Aquest poema tan dur embarga molta tristesa front aquests covards. Dones a poc a poc però sense aturar lluitau i arribarà un dia on just parlarem de persones sense distinció de sexe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això hi hem de ser tots, homes i dones.
      La lluita és de tots!.

      Aferradetes, Tomeu.

      Elimina
  12. No, no tienen cura las heridas del alma, no son como las de la piel. Esas heridas duelen, y no llegan a cicatrizar nunca.

    Es hermoso el poema, aunque sea triste, y me encanta la fotografía de la entrada, y la que has puesto en tu perfil.

    FELIZ DÍA DEL LIBRO, querida amiga.

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadamente no hay forma de que se borren, siempre hay un hecho, una cara o un gesto que te lo recuerdan y... en ese momento, sigue doliendo igual.

      FELIÇ SANT JORDI, amiga! 📖🌹
      Besos dulces.

      Elimina
  13. L'ombra de la palmera és aclaparadora, quasi angoixant... La foto, magnífica, s'adiu amb la duresa del poema. Abraçada i feliç Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ombra de la palmera és, gairebé, com la de l'agressor.

      Gràcies i bon Sant Jordi! 📖🌹
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Ella calla però tu parles, per sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades és millor fer-ho en tercera persona.

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!