De què calla?
Del que recorre tot el seu cos,
des del dit més petit del peu
fins el darrer pèl del cap.
De les seves pors,
del dolor de la mà alçada,
dels morats en el cos marcats,
dels crits i els plors ofegats.
De les ferides que no tenen cura,
de l'odi entre tantes mirades,
de l'aïllament inexorablement forçat,
de la solitud que la fon.
De què parla?
De la vida i les coses quotidianes,
bon dia!, bona tarda!, bona nit!,
avui farà sol o plourà?,
què és més bo: l'all o la llimona?,
i es fon, es fon... desdibuixada
en el silenci de cada nit.
[Abril ~ 2021]
Tantes dones callant...
ResponEliminaA tots aquests maleïts homes els hi desitjo el pitjor del pitjor.
Petons.
Només són forts davant d'una dona...
EliminaLa covardia és l'únic "mèrit" que tenen.
Petonets, Xavi.
Belles paraules per a construïr un nou gran "poemet"
ResponEliminaAferradetes
Les paraules què li manquen a ella,
Eliminafins i tot quan han passat anys.
Aferradetes, Josep.
És un poema molt trist, sobretot sabent del cert que tantes persones es troben en aquesta situació.
ResponEliminaEm fas pensar que sense arribar a aquests extrems de por, de dolor, de solitud, de què parla el teu poema, tan tristos i desesperançats; molta gent calla moltes coses, ja que hi ha tant gent que no va gaire més enllà de les coses quotidianes: bon dia, bona tarda, bona nit... quin fred que fa o quin dia més maco...
Situació molt complicada perquè, de tant en tant, encara que passin els anys, el record d'aquells instants li tornen com si fos recent, cada nova situació de perill, cada nova víctima que es dóna... fins i tot l'empremta la seguirà, malauradament, tota la seva vida... malgrat que hagi gent que només xerri de les coses quotidianes.
EliminaAix... s'ha escapat sense comiat. Una abraçada molt dolça lluneta!
ResponEliminaSé que no te'n vas, perquè sempre ets a prop.
EliminaAferradetes dolcetes, preciosa.
Trio d'asos: la foto de l'ombra de la palmera, el poema i la cançó que has escollit.
ResponEliminaEl trio d'asos l'aconseguirem el dia que no hi hagi cap víctima més.
EliminaGràcies, Xavier.
Aferradetes.
I tant! Cap més!!
EliminaDe ser resilient i continuar d'en peus , com la palmera que l'acompanya.
ResponEliminaLa palmera no és tal, és la seva ombra...
EliminaEs recupera, malgrat la memòria, perquè sap que no n'hi queda d'altra.
Aferradetes, Artur.
"En el silencio de cada noche."
ResponEliminaMe encanta
Besos
Desdibujada se funde con él.
EliminaGracias!
Petonets, Erik.
Tant de bo puguem fer callar el masclisme i la violència que genera.
ResponEliminaMolt bonica la fotografia.
Hem de fer més que ensordir...
Eliminacal aniquilar el masclisme i les seves ombres.
Gràcies, Risto!
Aferradetes.
Calla segurament les seves pors, que no vol que ningú se n'assabenti , és un dolor intern, el d'aquest poema trist...Sort que l'ombra de la palmera la protegeix...
ResponEliminaSón moltes les que la seva parla es limita a les coses quotidianes, el silenci de la nit la calma una mica!
Petonets, Lluneta.
La majoria de casos dir-ho, no serveix de res. A la majoria de casos, ELL, és una persona simpàtica, afable, feiner i molt correcte cap a fora... i si t'atreveixes a dir-ho, no et creuen.
EliminaL'ombra de la palmera simbolitza la llarga ombra de l'agressor.
Petonets, Roser.
Maleït patriarcat que sembra dolor injust
ResponEliminaDesprés de tantíssims anys, es veu que és molt complicat canviar-ho.
EliminaAferradetes, Manel.
Aquest poema tan dur embarga molta tristesa front aquests covards. Dones a poc a poc però sense aturar lluitau i arribarà un dia on just parlarem de persones sense distinció de sexe.
ResponEliminaPer això hi hem de ser tots, homes i dones.
EliminaLa lluita és de tots!.
Aferradetes, Tomeu.
No, no tienen cura las heridas del alma, no son como las de la piel. Esas heridas duelen, y no llegan a cicatrizar nunca.
ResponEliminaEs hermoso el poema, aunque sea triste, y me encanta la fotografía de la entrada, y la que has puesto en tu perfil.
FELIZ DÍA DEL LIBRO, querida amiga.
Besos enormes.
Desgraciadamente no hay forma de que se borren, siempre hay un hecho, una cara o un gesto que te lo recuerdan y... en ese momento, sigue doliendo igual.
EliminaFELIÇ SANT JORDI, amiga! 📖🌹
Besos dulces.
L'ombra de la palmera és aclaparadora, quasi angoixant... La foto, magnífica, s'adiu amb la duresa del poema. Abraçada i feliç Sant Jordi!
ResponEliminaL'ombra de la palmera és, gairebé, com la de l'agressor.
EliminaGràcies i bon Sant Jordi! 📖🌹
Aferradetes.
Ella calla però tu parles, per sort.
ResponEliminaDe vegades és millor fer-ho en tercera persona.
EliminaAferradetes, nina.