05 d’abril 2021

LA TRiA



Ha arribat el mes d'abril
i amb ell, un nou fil.
A ca la Núria he guaitat
per a veure que ha posat.

Aquest cop són tres imatges,
ja veig què  hauré de fer cribratge
i això no m'agrada gens
perquè em crearà suspens.

Semblen totes iguals,
tres llibres i tres ampolles normals,
potser el seu secret amagat,
sigui el tap o la mida del forat.

Espero que em perdoneu
aquesta petita broma, mireu,
l'he fet sense pensar molt,
i si trec un somriure, ben resolt!

28 comentaris :

  1. A mi m'inspira una magnífica combinació: lectura i vi. Convé no abusar de cap de les dues...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona inspiració, doncs!
      He de dir que el vi no m'agrada, per tant he d'abusar de la lectura per a compensar un poc. 😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  2. Molt interessants les propostes amb les ampolles, però jo quan llegeixo m'estimo més una bona tassa de cafè amb llet o una infusió. La lectura se'm posa millor!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets dels meus, amb un cafè amb llet tot es veu millor. 😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  3. Doncs a mi m'has tret un somriure, així que... ben resolt ;) M'agraden molt les rimes que has enginyat, ha quedat un poema ben divertit, diferent, especial. A vegades, allò que fem sense pensar molt és el que surt més rodó.
    Moltes gràcies nina per la teva "broma", aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he tret un somriure, ja em quedo ben satisfeta.
      Gràcies a tu pel teu bon humor!

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  4. Bueno... son demasiado pequeñas al parecer para contener el libro, pero todo se abdará.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo creo que mejor no meterlos en las botellas, los libros necesitan aire, manos que los acaricien y... miradas que los devoren.

      Petonets, Erik.

      Elimina
  5. Doncs ben bonic Lluneta i jo he somrigut!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre somriure, què bé!. Gràcies!.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  6. "sigui el tap o la mida del forat"
    Molt bo tot el poema. Aquesta frase la millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé ben bé el que és. 😉
      Celebro que t'hagi agradat. Gràcies!.

      Bona nit, Xavier.

      Elimina
  7. A mi també m'has tret un somriure, Lluna. Encara que més que vi, semblen ampolles de licor dolç. També estic d'acord amb el que diu en X. Pujol sobre la frase.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em semblen de licor dolç, com les que tinc de la meva àvia, ben antigues.

      Va, que van arribant somriures i em feu molt feliç!
      Aferradetes, Jordi.

      Elimina
    2. Sí que és molt divertit, el teu poema!

      Elimina
    3. Estic contenta que t'hagi agradat.
      Gràcies, Helena!

      Aferradetes.

      Elimina
  8. Doncs t'ha quedat ben divertit !. M'agrada la teva proposta :)
    Salut i somriures !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més somriures!! Gràcies, Artur! 😉

      Aferradetes i bona tarda.

      Elimina
  9. :)

    El meu somriure!!!

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig el teu somriure, guai! 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Si😊 Muchas veces cuando leo estoy dándole el chocolate negro, mi vicio.
    Buen martes. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pásame un cachito, anda! 😉
      Gracias por tu sonrisa.

      Abrazote, Laura.

      Elimina
  11. Bé, el que crida més l'atenció és que les ampolles atravessen els llibres, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que totes les ampolles travessen els llibres. Una sembla que queden les paraules dins i surt com un fum, perquè no està tancada. Un altra sembla que les paraules van per fora. I la tercera (què no veig molt clar) sembla que comença el procediment o que es va omplint l'ampolla.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  12. Qué buena iniciativa, y con ella hiciste un poema y además, nos invitas con tu reflexión a observar las imágenes y también a sonreir.

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La iniciativa es de Núria, del blog Camins de Vida, que hace una propuesta cada día 2 y este mes ésto es lo que salió, medio en serio, medio en broma.

      Gracias por tu sonrisa!
      Un abrazo fuerte, María.

      Elimina
  13. Molt bo, Paula! M'ha agradat molt, és molt divertit i per descomptat, que pots comptabilitzar el meu somriure, un més sumat a tots els que ja t'han anat dient de més amunt.

    Un aplaudiment i una aferradeta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé, nina!. Més somriures per a mi.

      Gràcies, Carme!
      Aferradetes i mil somriures.

      Elimina

Benvinguts al racó!