30 de desembre 2021

FiLFERROS


Només queden filferros 
com a ombres estàtiques en el temps,
com aus nues de joventut,
com l'espai sense definir
que recorre les parets silenciosament.
[Desembre ~ 2021] 

36 comentaris :

  1. Filferros recargolats
    com ànimes abandonades,
    esperant el seu temps
    per renéixer.

    Aferradetes!!!
    Bon Any!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho espero jo també.

      Gràcies per ser-hi!
      Aferradetes i bon any, Alfred.🥂

      Elimina
  2. Filferros i tristors...
    El poema és una passada.
    Et felicito.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per ser-hi!

      Bon any!.🥂
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. Un poema d'una profunditat que fa vertigen… una meravella, Paula.
    I la foto il·lustra molt bé, aquest sentiment del temps i l'espai sense definir.

    Aferradetes que ens defineixin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una foto que vaig fer a unes escultures a Cala Rajada, tenen els seus anys, però les sento molt properes.

      Que la nit sigui màgica i que l'albada ens deixi tota la llum que necessitem.
      Aferradetes ben dolces, nina.🥂

      Elimina
  4. Un poema meravellós Paula.
    Els meus millors desitjos per al 2022.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Que tinguem salut i sort!🥂
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Maravillosas letras como de costumbre. Y la foto me encanta. Luego la banda sonora le pone la guinda.

    Magnifico.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste tanto como a mí.😉

      Muchas gracias, por ser y estar.
      Besos.🥂

      Elimina
  6. Buena entrada, tanto la foto como el poema me parecen estupendos y muy bien traída la música.
    Feliz Año!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!.

      Feliz año, Fernando.
      Aferradetes.🥂

      Elimina
  7. Anònim31.12.21

    Un poema colpidor, punyent... paraules que se't claven ben endins.
    Aferradetes plenes de bons desitjos per al 2022, nina. I sobretot, que tinguem molta salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules que hi són també, de vegades més endins que fora.
      Gràcies per ser-hi!.

      Salut per aquest 2022.
      Aferradetes, nina.🥂

      Elimina
  8. Cala muy dentro el poema.
    Que el nuevo año nos traiga la luz que nos faltó en el que dejamos Paula.
    Feliz Año Nuevo.
    Abrazos 🤗

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me agrada saber que os llegó.

      Pidamos luz y mucha salud para este año que comienza.
      Aferradetes, Laura.🥂

      Elimina
  9. Els filferros, be podrien ser l'essència ... que no es perd , malgrat les batalles que suporten.
    Ànim i que tinguis un bon any !!.
    Salut i abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, com a filferros són elàstics, tenaços i suporten mil batalles.

      Salut i bon any!.🥂
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  10. Un poema molt profund, per reflexionar...I la foto és ben original i s'adiu amb el poema...
    Encara no tinc l'ordinador arreglat i això que havia preparat dos posts pera les Festes!!!
    Que tinguis un any ben feliç, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una terrassa ben curiosa aquesta que m'ha inspirat el poema.

      Abans de les festes també vaig tenir problemes amb l'ordinador, ara sembla que tot va bé... toquem fusta!.😉

      Bon any, nina!🥂
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Una imagen intrigante... Uno quisiera ver en ella a gentes que, al contraluz, se estan abrazando...
    Feliz año nuevo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas mal, pero realmente están hablando (o lo que sea) en grupitos... eso que ya estaban hechas las estatuas antes de la pandemia.
      Los abrazos te los doy yo.😉

      Feliz año, amic.🥂

      Elimina
  12. Anònim2.1.22

    Només queden filferros
    com a ombres estàtiques en el temps,
    com aus nues de joventut,
    com l'espai sense definir
    que recorre les parets silenciosament.

    Menudo poema!!!, pero... pero (Siempre hay peros), dentro de la desolación, aún queda una gran esperanza, en ese verso que dice
    "com l'espai sense definir
    que recorre les parets silenciosament",
    veo un grito, una llamada imperiosa a la reconstrucción, a definir de nuevo ese espacio, a llenar nuevamente de sentido esas paredes silenciosas.
    Sí, este poema me reafirma en la idea de que los finales son la antesala de nuevos inicios.
    En todo final debería ser posible dejar de lado la melancolía y metamorfosearla en la ilusión de un nuevo comienzo.
    Sa Lluneta, de forma maravillosa, haces de tus ideas gérmen para nuestros pensamientos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podries trobar-hi molts d'emperons i tots tindrien la seva raó de ser. El filferro, per sí mateix, ja és un cant a l'esperança. Com bé saps, és un material que brilla per ser molt flexible (per això es pot adaptar a tot) y per la seva tenacitat (actitud que impulsa als individus a resistir davant les adversitats)... Tot el poema és un crit, és un ja n'hi ha prou!, és un ja no puc més!, és un basta!...
      I després de la tormenta, ve la calma... encara sempre.

      M'agrada veure la teva manera de mirar. Gràcies!
      Petonets i bon any, estimat amic.🥂

      Elimina
  13. Uf!! El pas del temps és devastador. Suposadament ens fa més savis. Pot ser, encara que només sigui per descobrir que som com els filferros de la teva fotografia, com a ombres, com a aus amb ales de cera sota un cel difús. Tot i això, sempre valdrà la pena intentar-ho, encara que sapiguem que es tracta d'una batalla perduda per endavant, perquè la calor del sol acabarà per fer desaparèixer les nostres ales. Aferradetes i un càlid aleteig d'ales des d'aquí!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots, de la mateixa manera i sort encara als que els fa més savis!.
      Em sembla molt dolça la teva visió del que som, "aus amb ales de cera sota un cel difús"... sempre val la pena volar, almenys intentar-ho.

      El teu càlid aleteig d'ales ha arribat a aquest petit racó.
      Aferradetes i bon any, Alfons.🥂

      Elimina

  14. ·.
    Un gran poema acompañado con una intensa y hermosa foto. De fondo ese gran tema de Metallica, alguna vez, cuando enlazaba música, lo he puesto en algún post en su versión original, que es más potente.

    Un abrazo


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!.
      Esta versión la puse porque el nombre del grupo es "filferro", apropiado para el tema, y no la había escuchado hasta ese momento en catalán.

      Aferradetes y feliz año, Alfonso.🥂

      Elimina
  15. Com diu la dita; ens agafarem a un filferro.
    Roent si convé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, fins i tot roent si convé.

      Aferradetes i bon any, Xavier.🥂

      Elimina
  16. Es poden fer coses molt boniques amb el filferro, però també coses horribles (penso en totes les tanques que intenten impedir que alguns humans puguin escapar o sortir).

    Molt bon any 2022 sa lluna!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert això que dius, les tanques no són la millor manera de fer servir el filferro, ni pels humans ni per cap altre ésser viu.

      Aferradetes i bon any, Risto.🥂

      Elimina
  17. Bon any, sa lluna!!! Amb filferros o sense millor!

    ResponElimina
  18. La vida ens penja d'un filferro. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, més vegades de les que voldríem.

      Benvingut!.
      Aferradetes, Funámbulus.

      Elimina

Benvinguts al racó!