18 de juny 2022

UN FANTASMA AL MUSEU

 
Rafael Barradas, 1919, Juguetes 

Hi havia un rum-rum que circulava pel museu des de feia dies. Les joguines estaven una mica alterades i es feien rotllanes on no es xerrava d'altra cosa. Al mostrador més gran hi havia les pepes més velles que deien que sentien trepitjades a la nit, envoltades per les pepes petites que  -lluny de les converses de les grans- jugaven a fer dinars i sopars a la cuineta de fusta. En el mostrador veí hi havia una carpa on s'hi veia un home amb un bigoti molt ample aixecant unes peses, mentre un altre molt prim creuava per damunt un fil a una alçada considerable i en un racó els pallassos no deixaven de fer broma sobre el que li ferien si el trobessin; per sobre d'ells una enorme baldufa no parava de girar. Al mig de la sala principal, un gran tren que anava amunt i avall, mentre xiulava en arribar a l'estació.  Els cotxes s'havien posat en fila, amb els motors en marxa, per si necessitaven sortir aviat d'allà. Els tricicles, els cavalls amb els carruatges, els avions, tot ben apunt per atacar a l'intrús. Fins i tot els peluixos tenien preparades les maletes de tots. S'apropava l'hora de tancar el museu, l'hora maleïda on el fantasma es passejava per tot l'edifici, amb un llum a les mans i, de tant en tant, fent sorolls estranys... Mentrestant fora del museu, es sentien unes veus...
— Uep, Josep!, què hi fas per aquí?.
— Com va Ramon?, feia temps que no ens vèiem. Estic treballant al museu al torn de nit.
— I què tal ho dus?, deu ser feixuc.
— De moment, molt tranquil... Ja saps que ara hi ha més violència, gamberrisme i aquest museu té molt de valor... Em sap greu no poder xerrar més, començo el torn ja.
— Mem si ens veiem un dia i prenem una copa mentre xerrem.
— Sí, sí... ens truquem. Bona nit, Ramon!
— Bona nit!.
Van ser suficients cinc segons, el temps d'obrir la porta, posar el peu damunt unes petites boles d'acer que hi havia a terra i lliscar fins al taulell de recepció, obrint-se el cap. Desaparegueren de cop els sorolls estranys, els llums misteriosos i les trepitjades inquietants, fent-se un silenci sepulcral.

44 comentaris :

  1. Són una mica entremaliades aquestes joguines, oi?
    Clar que la por els hi ha fet perdre la raó.
    Això sí... sembla un accident... han estat molt professionals.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com si ho haguessin fet tota la vida.😜

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. És clar que consideraven el nou vigilant nocturn,
    una intromissió inacceptable a les seves,
    tranquil·les i privades vides personals.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El museu no necessitava vigilants.🤭

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Aquestes joguines ja els toca passar tot el dia com estaquirots a les lleixes del museu, és normal que quan arriba la nit necessitin esbargir-se i no que les continuïn vigilant. Ho entenc perfectament... tot i que el mètode que han trobat per aconseguir-ho és, per dir-ho d'alguna manera, una mica massa expeditiu. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eficiència i rapidesa, no els calia res més.😊

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  4. Una colla molt expeditiva.... no se la "juguen" pas ! hehehe Un relat enginyós ! Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és!.😅

      Moltes gràcies, Artur.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. ¡Joer! que mala leche tienen estos juguetes.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sólo querían un poco de intimidad...😉

      Besos

      Elimina
  6. Tant els teus "poemets" com els teus "relats" es fan llegir! Que bons que són.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em treus els colors. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. M'agrada que les joguines tinguin vida pròpia, que és molt avorrit, estar-se sempre sense moure ni peu ni cama, ni rodes...
    Els fantasmes devien estar molt entretinguts...Suposo que les bales estaven a terra per casualitat, he, he.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ha de ser avorrit no poder moure's tantes hores, per això no volien cap guardià a les nits. Les boles... no en tinc ni idea!.😜

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  8. Aquestes boles d'acer han estat més letals que la bala de la ruleta russa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I sense cap mà per prémer el gallet.🤭

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. La pintura de Rafael Barradas és molt bona!, molt!, m’encanta! I tu li has posat la fantasia que, a voltes, tots necessitem: imaginació (que anem força mancats) i un xic d’esperit de Peter Pan per no rovellar-nos...
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pintura l'ha posada Relats Conjunts perquè nosaltres diguéssim alguna cosa. A tu que tampoc te'n manca gens, per què no hi participes?. Et deixo l'enllaç:
      https://relatsconjunts.blogspot.com
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
    2. No tinc un blogspot, recorda que et vaig comentar que l'havia anulat. El tenia infectat (segrestat) per uns indonesis que l'utilitzaven per apostes il·legals. Vaig intentar denunciar-ho als mossos d'esquadra i no es van fotre a riure per educació. Al final el vaig anular... Gràcies Paula per l'oferiment.

      Elimina
    3. Recordo que ho vas dir, però no recordava el motiu. No sé si serveix de molt, però per això i altres coses deixo els comentaris pendents de moderació.
      Gràcies a tu!.

      Elimina
  10. Les joguines restarien tranquil·les aquella nit però... pot acabaven de crear elles mateixes a partir d'aquella nit el fantasma que crèiem percebre durant les nits precedents.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, qui sap si a partir d'aquella nit el fantasma de l'home no volgués venjar-se d'alguna manera...🤨

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  11. A la meva biblioteca també hi ha un conserge de nit, és una feina poc agraïda. Però el final del teu vigilant encara és pitjor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap!, jo si fos ell no estaria gens tranquil, potser els personatges dels llibres es rebel·len i... 🤭

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  12. Que espavilades, aquestes joguines! No els agradava, que algú les vigilés, i van decidir actuar... ja ho diuen, que el treball en equip és millor, la unió fa la força.
    Molt ben trobat aquest relat, m'ha agradat molt ;)

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La unió i unes petites bolles d'acer.🤭
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  13. Jeje! Es un relato muy divertido y con una dosis tremenda de imaginación. Muy bueno Paula.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te haya sacado una sonrisa.😊
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  14. No sería yo , la que pasara la noche ahí.
    Feliz semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nunca se sabe lo que puede pasar cuando los juguetes cobran vida propia.🤔

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  15. Pobre vigilant! Les joguines han guanyat, quina imaginació que tens Paula!
    Un bon relat, sorprenent i divertit, exepte pel vigilant de nit que no s'ha divertit gaire.
    Aferradetes , bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la història, el vigilant és qui se'n du la pitjor part.
      No sempre plou a gust de tothom!.😅

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  16. Estàs escrivint el guió de Toy Story 4?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en tinc ni idea, de fet ni he vist el Toy Story 1.🤔

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Pobre Josep. Querían estar a sus anchas y sin vigilancia. Buen relato.
    Buena noche Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... pobre Josep.😅
      ¡Gracias!.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  18. Los juguetes, cuando nadie los mira, hacen cosas insospechadas. Sobre todo cuando se miran en los espejos...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me imagino que eso de que los juguetes se miran en los espejos es de alguna peli que no he visto... aunque yo tengo un peluche que hace cosas raras, como girarse solo y sin pilas.🤭

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  19. El que no s'imaginaven les joguines és que, després de l'accident mortal del vigilant, el tindrien permanentment amb ells al museu, convertit, ara sí, en un autèntic fantasma, sense la molesta llanterna però qui sap si amb una cadena pesada i sorollosa subjecta als peus !!😅 Aferradetes juganeres, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si serà menys perillós com a fantasma que com a home!.🤭

      Aferradetes entremaliades, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Ayyyyy..esos juguetes se parecen al justiniano de torito salvaje jjajajaj tremendos! Y la verdad es que leerte es un poco como estar viedo unha de esas pelis enh dode los juguetes cobran vida y dan un poco de miedo..( o risas). Genial relato Paula!! siempre disfruto este rincon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me ha sacado una sonrisa tu comentario, la verdad es que algo se queda del travieso Justiniano.😅
      ¡Muchas gracias!.

      Tu comentario no salió antes porque, desde siempre, los dejo pendientes de moderación... imagino que no lo recordabas. Esta vez no ha sido una jugarreta de Blogger.🤭
      Besos, Eli.

      Elimina
  21. Les joguines tenen molta intuïció. Segur que aquestes intuïen que alguna cosa greu estava a punt de passar. Has visitat algun museu del juguet, Paula??? Perquè ho has pintat tan bé que semblava que fossin els meus ulls els que ho veien.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí!. Fa anys vaig anar al Museu del Joguet de Figueres, d'aquí la inspiració del relat.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina

Benvinguts al racó!