Hi ha una frase antiga que deia: "A carrers mullats, calaixos eixuts". Admirable i bonic Haiku. Per cert, la foto és de la plaça de la Independència de Girona, oi?? Aferradetes, Paula!!!
La foto transmite ese frío y humedad que expresas en el poemita. Zennet me encanta y además lo acompaña ese gran Machado, al que conozco un poco, fue amigo y compañero en el trío de metales de ketama durante muchos años de mi hermano, desgraciadamente ya fallecido. Un abrazo Paula
Frío hacía y humedad... había llovido. ;-) Zenet y Silvia dos voces que me encantan. Cuando las voces son buenas, con que sean acompañadas por pocos excelentes músicos es suficiente, como es el caso. Gracias por compartir este dato emotivo y triste a la vez... Aferradetes, Fernando.
Una plaza sin apenas presencia humana que transmite una sensación de nostalgia de aquellos lugares que hace tiempo que no visitamos y que parecen ser descubiertos por primera vez. Abrazo
Unos muy bonitos haikus, Paula y perfectamente ilustrados con tu foto, que por cierto me recuerda mucho a la Plaza de la Constitución de Donosti. Un petó :)
Ai, Girona, que preciosa és! Com Anglaterra, encara que sigui amb fred i pluja. El teu haiku crec que és fet de manera normativa, com els "autèntics". Jo no en sé.
A mi Anglaterra no em fa el pes, amb tanta pluja i foscor no hi podria viure. Pel que fa als haikus, intento fer-los com sé, tampoc miro massa les normatives. Vull dir amb això, que hi ha haikus que no s'ajusten als 5-7-5 i em semblen igualment preciosos. Aferradetes, Helena.
Breu però intens poema carregat d'imatges sensorials. La plaça, que normalment és un lloc de trobada i de vida, es presenta aquí com un espai desert, on el fred domina, connectant el paisatge exterior (fred i buit) amb l'interior humà (emocions i records). Enhorabona, Paula!!👏🤗😘(Ara sí!!😉I disculpa la badada 🙏!!)
Tot el que succeeix a fora, ens capgira per dins... almenys a mi... tot i que de vegades no m'agrada que sigui així. Moltes gràcies! Aferradetes, Alfons! 😘🤗
PS: No passa res, ho he vist a les sis del matí i ho he aprovat pensant que en tornar ho arreglaria, però te m'has avançat.😉
Temps de fred, temps d'haikus.
ResponElimina... temps de records. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Que m'has seguit les passes, avui😉?
ResponEliminaAvui, la plaça
també humida i grisa,
era ben plena.
Aferradetes, preciosa!
Ui!... tant de bo te les hagués pogut seguir! ;-)
EliminaAquesta foto ja té els seus anyets, nina.
Moltes gràcies pel haiku!
Aferradetes, bonica.
Hi ha una frase antiga que deia: "A carrers mullats, calaixos eixuts".
ResponEliminaAdmirable i bonic Haiku.
Per cert, la foto és de la plaça de la Independència de Girona, oi??
Aferradetes, Paula!!!
Una frase que jo no coneixia.
EliminaMoltes gràcies!
Doncs sí, és la plaça de la Independència de Girona de fa uns set o vuit anys.
Aferradetes, Joan!
La foto transmite ese frío y humedad que expresas en el poemita.
ResponEliminaZennet me encanta y además lo acompaña ese gran Machado, al que conozco un poco, fue amigo y compañero en el trío de metales de ketama durante muchos años de mi hermano, desgraciadamente ya fallecido.
Un abrazo Paula
Frío hacía y humedad... había llovido. ;-)
EliminaZenet y Silvia dos voces que me encantan. Cuando las voces son buenas, con que sean acompañadas por pocos excelentes músicos es suficiente, como es el caso. Gracias por compartir este dato emotivo y triste a la vez...
Aferradetes, Fernando.
Tristesa d'una plaça buida, sense la gent, que li dona vida.
ResponEliminaBona foto, Paula.
Aferradetes!
N'hi havia, molt poca la veritat, hi feia molt de fred.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred!
A very quiet town square
ResponEliminaCert, pel lloc que és, és molt estrany trobar-la tan tranquil·la.
EliminaSalutacions, James.
Una plaza sin apenas presencia humana que transmite una sensación de nostalgia de aquellos lugares que hace tiempo que no visitamos y que parecen ser descubiertos por primera vez.
ResponEliminaAbrazo
Algo así pasó.
EliminaLo cierto es que sólo la he visitado una vez y ahí está en el recuerdo...
Aferradetes, Luis.
Great Haiku and
ResponEliminafantastic melancholic photography!!
Loved the music too!!
M'alegra que t'hagi agradat tot. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
Tens un do especial pels haikus.
ResponEliminaAplaudiment.
Petons.
Deu ser per l'únic que ho tinc! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Excel·lent imatge amb la plaça pràcticament buida (quina meravella).
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
En la plaza vacía, nada vendía el vendedor... Y aunque nadie compraba
ResponElimina🎼🎵
Besos.
🎵¿Quién quiere vender conmigo
EliminaLa paz de un niño durmiendo,
La tarde sobre mi madre.
Y el tiempo en que estoy queriendo?🎵
Besos, Sara. ;-)
Hoy aquí se supone que iba a llover, pero al final se quedó en nada. Solo nubes.
ResponEliminaBeso
Nunca llueve a gusto de todos... ;-)
EliminaBesos, Tony!
Aquest record fa esgarrifar una mica de fred i tot ! : )
ResponEliminaBon cap de setmana i que vingui més càlid !.
Les interpretacions de vegades enganyen. ;-)
EliminaBon dissabte, Artur!
El recolliment hivernal es propici a la nostàlgia i els records.
ResponEliminaSobretot si és forçat. ;-)
EliminaBona tarda, Risto!
Unos muy bonitos haikus, Paula y perfectamente ilustrados con tu foto, que por cierto me recuerda mucho a la Plaza de la Constitución de Donosti.
ResponEliminaUn petó :)
Moltes gràcies!
EliminaNo conozco la de Donosti, de momento. Ésta es la de Girona. ;-)
Petonets, Gumer.
Ai, Girona, que preciosa és! Com Anglaterra, encara que sigui amb fred i pluja.
ResponEliminaEl teu haiku crec que és fet de manera normativa, com els "autèntics". Jo no en sé.
A mi Anglaterra no em fa el pes, amb tanta pluja i foscor no hi podria viure.
EliminaPel que fa als haikus, intento fer-los com sé, tampoc miro massa les normatives. Vull dir amb això, que hi ha haikus que no s'ajusten als 5-7-5 i em semblen igualment preciosos.
Aferradetes, Helena.
El que vull dir és que aquest haiku és com els dels japonesos de sempre, que copsen l'instant, que són molt senzills.
EliminaNo ho havia entès, m'agraden les coses senzilles. ;-)
EliminaGràcies, nina!
Breu però intens poema carregat d'imatges sensorials. La plaça, que normalment és un lloc de trobada i de vida, es presenta aquí com un espai desert, on el fred domina, connectant el paisatge exterior (fred i buit) amb l'interior humà (emocions i records). Enhorabona, Paula!!👏🤗😘(Ara sí!!😉I disculpa la badada 🙏!!)
ResponEliminaTot el que succeeix a fora, ens capgira per dins... almenys a mi... tot i que de vegades no m'agrada que sigui així.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
PS: No passa res, ho he vist a les sis del matí i ho he aprovat pensant que en tornar ho arreglaria, però te m'has avançat.😉