La confiança, aquest bell miratge al desert de les relacions humanes. És com un gos petit: si el maltractes, et mossega!. És essencial, com el wifi: si no funciona bé, tot es torna un caos.
La confiança és com deixar els teus secrets a algú que té un historial d'oblits i que, en aquell moment, es converteix en un magnífic narrador. És clar, sempre hi ha un -amic- que diu: "Explica-m'ho! No ho diré a ningú". I així, confiem, buscant aquesta connexió genuïna amb tots els més propers, mentre ens aferrem al mantra que “un cop trencat, sempre trencat”. Però bé, almenys tenim el somriure irònic amb què rebem cada traïció...
Això sí, sempre acabarà sent millor a la propera vida.
El millor secret és el que mai s'explica.
ResponEliminaJo no em refio ni de mi mateix.
Petons.
Vaig posar aquest exemple, encara que la confiança suposa moltes més coses.
EliminaPetonets, Xavi.
Sin duda es muy difícil saber en quién confiar, a veces mejor callar. Me ha encantado el texto. Un abrazo
ResponEliminaYo confío, quizás demasiado, en el ser humano...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Núria.
No tinc gens de ganes de saber-ho en cap altra vida, amb les traïcions atrapades en aquesta vida, en tinc prou, sense somriures però tampoc amargant-se gaire pel passat.
ResponEliminaPetonets, sa lluna.
El text, com has pogut comprobar, és un pèl irònic...
EliminaPetonets, Alfred.
El tiempo y la experiencia te va guiando en a quien entregar la confianza,todos necesitamos confiar sin miedo,no hacerlo suma el lado negativo de vivir,si hay traiciones,que sean! ya que de ello aprendemos como todo en la vida.Me ha encantado leer tu texto.La cancion es preciosa.Un gran abrazo!
ResponEliminaEsa confianza de la que hablas es mi bandera, a priori confío en todo el mundo, incluso si me la pegan sigo confiando una vez más, hasta que no me queda otra que retirarme...
Elimina¡Muchas gracias!
Una aferrada, Menta.
Un text magnífic i una imatge que l'acompanya perfectament.
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda, Josep!
EliminaAferradetes.
I malgrat tot, no podem viure sense confiança i la tornem a donar un cop i un altre.
ResponEliminaFins i tot a les persones que m'han traït, sempre penso que potser han tingut un mal moment i els hi dono una altra oportunitat... una més i prou!. ;-)
EliminaAferradetes, bonica!
ResponEliminaAferradetes, preciosa!!!
EliminaEs lo máximo tener en quien confiar.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
Tiene que "ir" y "venir" para que funcione bien.
EliminaAferradetes, Sara.
Trust, that fragile yet vital thread we keep weaving despite the frays, reminds us with each break that hope often outweighs caution in the pursuit of closeness.
ResponEliminaA mi em guanya l'esperança...
EliminaSalutacions, James.
Buen relación entre fotografía y texto. Bien lograda esa nocturna
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaDon't trust anyone who demands trust.
ResponEliminaTrust is a gift.
Que és un regal, així ho entenc jo... o s'és confiable o no...
EliminaRealment si no hi ha confiança, tampoc hi pot haver-hi una relació, sigui del tipus que sigui.
El teu consell és molt encertat, moltes gràcies!!
If someone tells your secret, it's because you told it first, right?
ResponEliminaVaig voler posar un exemple amb el secret. La confiança és molt més que els secrets.
EliminaI parlant de secrets, jo en tinc guardats uns quants d'altres persones que no explicaré mai, fins i tot de persones que sí m'han traït a mi. 🤷♀️
La confiança és un bé preuat que s’ha de saber donar, però, sobretot, s’ha de saber rebre. No tothom sap estar a l'altura de la responsabilitat que implica que algú hi confiï. I, malauradament, sovint no te n’adones fins que ja és massa tard.
ResponEliminaPer anar bé, ha d'anar i tornar, vull dir que ha de ser per les dues parts... tot i que sóc de les persones que me n'adono tard, sempre hi torno...
EliminaAferradetes, Mac.
En el momento en que cuentas un secreto ya deja de ser tal. Ahora solo queda confiar en eso... "La confianza"
ResponEliminaBeso-
Soy una persona confiada y confiable que tiene secretos, como casi todos, y que esos secretos (de otros y míos) se irán a la tumba conmigo. ;-)))
EliminaBeso
ResponEliminaTu foto acompaña perfectamente al texto, con el niño a hombros de su padre supongo. Qué forma tan ingeniosa de diseccionar la confianza! Me he reído con lo del "magnífico narrador", y también he asentido más de una vez... Al final, sí, nos queda esa sonrisa irónica como escudo.
Un petó, Paula :)
¡Muchas gracias!
Elimina¡Hay tantos narradores en este mundo!... y qué fácil es atraparlos, muchas veces...
Si no pongo un poquito de ironía en el asunto, me pasaría el día llorando como una Magdalena. :-)))
Petonets, Gumer.
Quan algú explica un secret, inconscientment (o no) potser el vol propagar?
ResponEliminaSi és inconscientment no ho crec i si ho és, dependrà a qui els expliqui.
EliminaEls secrets són secrets i són d'un mateix. ;-)
Hay personas que merece tu confianza y otras que ya sabes de antemano que no saben guardar ningún secreto. Si quieres que se difunda una noticia solo hay que recurrir a estas últimas.
ResponEliminaUn abrazo.
Los secretos, secretos son... la única forma de guardarlos és no difundirlos...
EliminaAferradetes. Antonia.
Pues no sé, tendría que contarte algo, pero no me fio...
ResponEliminaQuizás otro día...
Un abrazo, amiga
¿De ti o de mí?
EliminaSi quieres contarme algo, no otro día, sino mejor en privado... ;-)
Aferradetes, amic.
Hay algo en mí que hace imposible recuperar la confianza en alguien que me ha fallado. El texto, como todos los tuyos, nos hace reflexionar, aún dentro de una pizca de ironía que me parece entrever.
ResponEliminaAbrazos.
Sí, lleva su ración de ironía. ;-)
EliminaMe hace feliz que te sirva para reflexionar.
Un abrazo.
"Secret de dos, és perillós; secret de tres, no val res".
ResponEliminaAquesta frase és molt certa, però encara que ho he posat d'exemple, xerrava de la confiança en totes les seves accepcions.
EliminaAferradetes, Helena.