Me hizo recordar tu entrada a una amiga desde que teníamos la edad de esas de la foto, continuamos con nuestra amistad, pero ayer reímos por primera vez en nuestra historia de amigas. Un abrazo.
Vull pensar que la naturalesa humana tendeix de partida a les complicitats amb tot allò viu. Després, però, creixem, i només algunes persones elegides segueixen conservant per sempre aquesta facultat. La majoria l'oblidem, però diuen que pot recuperar-se; no és fàcil, però tampoc impossible... Preciosa la imatge, i el poema. Abraçades, Paula!
Crec que si tens un pensament que t'hi dugui, ja és una passa que fas per recuperar-ho. Aquest peu nu trepitjant l'herba, no necessita més paraules. Moltes gràcies! Aferradetes, Pep!
M'agrada molt veure als nens jugar a la natura, acostumats a parets i pantalles aquests moments els omplen de noves experiències i de salut. Aquest dia hi havia unes quantes famílies amb infants i no hi va haver cap baralla, la màgia de la complicitat va brillar a l'ambient. ;-) Aferradetes, nina.
El corrector de texto predictivo, al comentarte desde el móvil, me hace muy malas jugadas. Quise decir que por primera vez esa amiga y yo "reñimos" y quedó "reímos". Ahora mismo al hacer la aclaración, tres veces me cambió la palabra a reímos. Besitos.
¡Cierto, manías de la edad! ;-) Aún así hay que intentar llegar a un acuerdo y, si no se consigue, por lo menos ser comprensibles la una con la otra. Besos, Sara.
Quina foto més bonica! Vora el mar o sobre l'herba, la complicitat sempre entre elles…
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Elles estaven molt lluny de tot el que les rodejava.
EliminaMoltes gràcies, Carme.
Aferradetes còmplices!
Preciosa composició de foto i text.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Alfred.
These two are so adorable together
ResponEliminaEn aquestes edats ho són tot(e)s. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Ah! So the two continued their conversation on land. ;-)
ResponEliminaLovely continuation of the two's conversation on Carme's seashore.
Aferradetes, Paula.
Elles a lo seu, que no era altra cosa que passar-ho bé juntes. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Me hizo recordar tu entrada a una amiga desde que teníamos la edad de esas de la foto, continuamos con nuestra amistad, pero ayer reímos por primera vez en nuestra historia de amigas.
ResponEliminaUn abrazo.
No conservo a mis amigas de esas edades, aunque siguen estando en mis recuerdos. Me alegra saber que hubo risas ayer. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Un momento único y absolutamente improvisado entre esas dos jovencitas.
ResponEliminaAbrazo
Las tenía muy lejos de donde estaba, pero me llamaron la atención sus juegos casi todo el tiempo que estuve allí.
EliminaAferradetes, Luis.
What fun imaginations they have.
ResponEliminaPodien jugar a ser el que volguessin...
EliminaPetonets, Mimi.
El encanto de la niñez. Su natural sabiduría.
ResponEliminaAbrazos, Paula.
Así son ell@s, naturales y con la mirada limpia.
EliminaAferradetes, Ernest.
ResponEliminaNo hauríem d'haver crescut.
Quedant-nos per sempre fora del món adult...
Petons.
Com més gran em faig, més hi penso...
EliminaPetonets, Xavi.
El mundo de los niños, lleno de implicaciones sin las cargas de la edad adulta. Me encanta la foto Paula. Un abrazo
ResponEliminaCasi todos quieren ser adultos, yo nunca quise serlo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Ángel.
Qué preciosa fotografía, me transmite paz, viendo a los niños, esa inocencia que transmiten, es lo más bonito, Paula, gracias por esta preciosidad.
ResponEliminaQue estés pasando un feliz día.
Besos.
Me podría pasar horas contemplando como juegan, eso sí, sin entorpecer sus juegos.
Elimina¡Muchas gracias!
Feliz noche, María.
Besos
Vull pensar que la naturalesa humana tendeix de partida a les complicitats amb tot allò viu. Després, però, creixem, i només algunes persones elegides segueixen conservant per sempre aquesta facultat. La majoria l'oblidem, però diuen que pot recuperar-se; no és fàcil, però tampoc impossible... Preciosa la imatge, i el poema. Abraçades, Paula!
ResponEliminaCrec que si tens un pensament que t'hi dugui, ja és una passa que fas per recuperar-ho.
EliminaAquest peu nu trepitjant l'herba, no necessita més paraules.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Pep!
En tres línies ho expliques tot!
ResponEliminaLa foto resulta molt entranyable.
Aferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Maravillosa.
ResponEliminaBesos.
Gràcies, Tony!
EliminaBesos
Se sienten felices y eso es importante en la niñez.
ResponEliminaUn abrazo.
Es lo más importante para todos ellos... incluso para nosotros.
EliminaAferradetes, Antonia.
Amb tota la vida per davant.
ResponEliminaAlmenys és allò que s'espera...
EliminaAferradetes, Xavier.
I que bonic quan hi ha complicitat, sorgeix una màgia especial.
ResponEliminaSens dubte la fotografia desprèn tendresa i innocència.
Aferradetes, preciosa.
M'agrada molt veure als nens jugar a la natura, acostumats a parets i pantalles aquests moments els omplen de noves experiències i de salut.
EliminaAquest dia hi havia unes quantes famílies amb infants i no hi va haver cap baralla, la màgia de la complicitat va brillar a l'ambient. ;-)
Aferradetes, nina.
El tendre haiku va de la mà de la bonica fotografia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
En aquest cas ho havia de ser, tendre vull dir.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
El corrector de texto predictivo, al comentarte desde el móvil, me hace muy malas jugadas. Quise decir que por primera vez esa amiga y yo "reñimos" y quedó "reímos".
ResponEliminaAhora mismo al hacer la aclaración, tres veces me cambió la palabra a reímos.
Besitos.
No sabes cuanto lo siento, espero que tenga solución; después de tantos años sería una pena perder esta amistad.
EliminaBesos, Sara.
Espero que podamos superar la diferencia. Con los años algunos nos vamos haciendo más contundentes e intolerantes.
ResponEliminaBesitos.
¡Cierto, manías de la edad! ;-)
EliminaAún así hay que intentar llegar a un acuerdo y, si no se consigue, por lo menos ser comprensibles la una con la otra.
Besos, Sara.
Però no lluny de la mirada de la teva càmera, veig. És molt tendra, aquesta fotografia.
ResponEliminaEl zoom de la càmera és molt indiscret. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Helena!