Està bé passar d'ells com si no hi fossin; no cal regalar-los ni un minut de protagonisme. Però, al mateix temps, no hauríem d'oblidar mai que sí que hi són i que la indiferència, per si sola, no els farà desaparèixer. Al contrari, mentre molts miren cap a un altre costat, ells no paren de guanyar terreny.
Ya me he fijado. La señora después se ira a misa seguramente. Para los demás si te fijas bien en la foto simplemente no existen. Pero lo que me extraña un montón es la foto de abajo y las banderas que cuelgan. Hay algo que no me cuadra.
Con algunos, será mejor que no coincidan las miradas.
ResponEliminaBesos de anís
¡Gracias, Paula!
Ignorarlos, como si no estuvieran.
Elimina(Que es lo que pasó con todos los que paseaban por allí)
¡Gracias a ti!
Besos, Sara
Està bé passar d'ells com si no hi fossin; no cal regalar-los ni un minut de protagonisme. Però, al mateix temps, no hauríem d'oblidar mai que sí que hi són i que la indiferència, per si sola, no els farà desaparèixer. Al contrari, mentre molts miren cap a un altre costat, ells no paren de guanyar terreny.
ResponEliminaAbraçades.
He fet el mateix quan he vist parades d'ells en algun lloc: passar de llarg, ni acostar-m'hi.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Es bonito sacar fotos y observar lo que hace cada uno. Yo no sé lo que haría jajaja. Pero desde luego que no me pararía.
ResponEliminaMe alegra volver a estar en tu casita después de mi larga ausencia, Paula.
Besos.
Molt partidari de la segona opció. Ignorarlos es el menyspreu més gran que se'ls pot fer.
ResponEliminaAferradetes Paula
Ya me he fijado. La señora después se ira a misa seguramente. Para los demás si te fijas bien en la foto simplemente no existen. Pero lo que me extraña un montón es la foto de abajo y las banderas que cuelgan. Hay algo que no me cuadra.
ResponEliminaBesos.