Està bé passar d'ells com si no hi fossin; no cal regalar-los ni un minut de protagonisme. Però, al mateix temps, no hauríem d'oblidar mai que sí que hi són i que la indiferència, per si sola, no els farà desaparèixer. Al contrari, mentre molts miren cap a un altre costat, ells no paren de guanyar terreny.
Ignorar-los en aquest espai, no vol dir que no facis res per combatre'ls o per no pensar el mateix que ells. Vam muntar la paradeta i no entenia res, ni pel dia que ho feren, ni què hi feien a les afores del poble, ni quin sentit tenien les banderes que portaven... Tot i així, vaig estar contenta que no es parés ningú a xerrar amb ells. I mira que vaig fer temps entre adonar-me'n, preparar la càmera i fer les fotos. Doncs això va ser tot, al moment ja no hi eren. ;-) Aferradetes, Mac.
Jo vaig voler immortalitzar el moment, si els hagués trobat pel carrer, tampoc m'hi hagués apropat. Vaig alenar quan vaig fer les fotos i vaig veure que replegaven, no hi havia res a fer.;-) Aferradetes, bonica.
Ya me he fijado. La señora después se ira a misa seguramente. Para los demás si te fijas bien en la foto simplemente no existen. Pero lo que me extraña un montón es la foto de abajo y las banderas que cuelgan. Hay algo que no me cuadra.
Seguramente todos fueron a misa después y a otros lugares que no se pueden nombrar. ;-) Estuve a punto de quitarla con el Photoshop, sentí vergüenza ajena de ver como manipulan todo... Besos
Tant de bo, fos així de fàcil.... però més aviat, és amagar el cap sota de l'ala..... com diu en McAbeu, em de recordar que hi son .... Una abraçada !.
Com li he dit a ell, parlo de la situació que vaig fotografiar. Malauradament tots sabem que hi són, però el fet de que no es parés ningú, a mi em va deixar molt satisfeta. Aferradetes, Artur!
Con algunos, será mejor que no coincidan las miradas.
ResponEliminaBesos de anís
¡Gracias, Paula!
Ignorarlos, como si no estuvieran.
Elimina(Que es lo que pasó con todos los que paseaban por allí)
¡Gracias a ti!
Besos, Sara
Està bé passar d'ells com si no hi fossin; no cal regalar-los ni un minut de protagonisme. Però, al mateix temps, no hauríem d'oblidar mai que sí que hi són i que la indiferència, per si sola, no els farà desaparèixer. Al contrari, mentre molts miren cap a un altre costat, ells no paren de guanyar terreny.
ResponEliminaAbraçades.
Ignorar-los en aquest espai, no vol dir que no facis res per combatre'ls o per no pensar el mateix que ells. Vam muntar la paradeta i no entenia res, ni pel dia que ho feren, ni què hi feien a les afores del poble, ni quin sentit tenien les banderes que portaven... Tot i així, vaig estar contenta que no es parés ningú a xerrar amb ells. I mira que vaig fer temps entre adonar-me'n, preparar la càmera i fer les fotos. Doncs això va ser tot, al moment ja no hi eren. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
He fet el mateix quan he vist parades d'ells en algun lloc: passar de llarg, ni acostar-m'hi.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Jo vaig voler immortalitzar el moment, si els hagués trobat pel carrer, tampoc m'hi hagués apropat. Vaig alenar quan vaig fer les fotos i vaig veure que replegaven, no hi havia res a fer.;-)
EliminaAferradetes, bonica.
Es bonito sacar fotos y observar lo que hace cada uno. Yo no sé lo que haría jajaja. Pero desde luego que no me pararía.
ResponEliminaMe alegra volver a estar en tu casita después de mi larga ausencia, Paula.
Besos.
Normalmente hago fotos de lo que me gusta y de lo que no. ;-)
EliminaFeliz de tenerte de nuevo por aquí, María.
Besos.
Molt partidari de la segona opció. Ignorarlos es el menyspreu més gran que se'ls pot fer.
ResponEliminaAferradetes Paula
Vaig estar molt contenta quan vaig veure que no s'hi aturà ningú. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Ya me he fijado. La señora después se ira a misa seguramente. Para los demás si te fijas bien en la foto simplemente no existen. Pero lo que me extraña un montón es la foto de abajo y las banderas que cuelgan. Hay algo que no me cuadra.
ResponEliminaBesos.
Seguramente todos fueron a misa después y a otros lugares que no se pueden nombrar. ;-)
EliminaEstuve a punto de quitarla con el Photoshop, sentí vergüenza ajena de ver como manipulan todo...
Besos
Tant de bo, fos així de fàcil.... però més aviat, és amagar el cap sota de l'ala..... com diu en McAbeu, em de recordar que hi son ....
ResponEliminaUna abraçada !.
Com li he dit a ell, parlo de la situació que vaig fotografiar. Malauradament tots sabem que hi són, però el fet de que no es parés ningú, a mi em va deixar molt satisfeta.
EliminaAferradetes, Artur!