(I)
Un detectiu ha estat avisat després que un alumne descobrís un estrany missatge mentre feia un treball sobre una nova espècia picant. Segons li han explicat, el jove s'havia aturat a pensar com acabar la cartolina quan, en fer servir les tisores i la cola, va trobar un petit pegat amagat sota una fotografia. Al costat hi havia uns números escrits a mà que ningú no sabia interpretar. Tot i estar una mica trist perquè el treball havia quedat interromput, l'alumne va acompanyar el detectiu fins al pati, després d'haver-se menjat un plàtan... —Era més important no deixar l'esmorzar a mitges!— va pensar, mentre el mirava de reüll...
La investigació es va allargar fins al vespre. Amb la llum d'una làmpada, el detectiu va observar que l'ombra d'un arbre assenyalava un punt de la gespa verda, il·luminada pels últims reflexos daurats del sol. De moment, la policia no ha volgut revelar què hi van trobar.
- - - - - - - - - - - - - - -
(II)
En una tarda ombrívola, la Marta es va asseure al seu escriptori sota la llum daurada de la làmpada. Pensar no era fàcil, els números als seus apunts semblaven un caos. Tenia tisores i cola a prop, intentant armar un collage d'espècies per oblidar la tristesa que la envaïa. Damunt la taula, un plàtan verd semblava l'únic toc de vida en aquell espai monòton. Mentre retallava trossos de paper, un pegat de tela va caure de la butxaca, recordant-li el pantaló trencat que encara no havia arreglat. El silenci era dens, però necessari. No hi havia respostes clares, només fragments dispersos que intentava ajuntar amb paciència. Va mirar la seva obra sense esperar que resolgués res, només va sentir un lleu alleujament. El vespre es colava per la finestra, il·luminant suaument aquella habitació grisa. Tot i que cansada, no cedia davant la malenconia, simplement continuava, concentrada en la seva tasca, fins a acabar allò que havia començat...
*Proposta a River
Paraules: 1.espècia 2.pensar 3.tisores 4.cola 5.números 6.trist 7.pegat 8.plàtan 9.vespre 10.làmpada 11.ombra (ombrívol) 12.daurat
Color: verd
Les mateixes paraules, dues atmosferes ben diferents. Si n'hagués de triar només una, em quedaria amb la primera. M'ha divertit aquesta història de detectius tan misteriosa. Però, per sort, no cal triar i podem gaudir igual de la segona, més calmada i intimista.
ResponEliminaUn cop més, repte superat amb nota. Enhorabona per la creativitat!
Abraçades.
Tens per triar i si ho fas res a dir. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Tots dos són molt bons.
ResponEliminaTens el do de crear ambients que semblen molt reals amb paraules.
Et felicito.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!
EliminaTu que em mires amb bons ulls. ;-)
Petonets.
Tão lindas inspirações,Paula! Belos momentos de leitura proporcionaste!
ResponEliminabeijos, ótimo fim de semana, chica
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaBon divendres, chica!
Petonets.
Se’t dóna bé escriure, tot i que a mi la poesia em fa més el pes:))
ResponEliminaA mi m'agraden les dues coses, prosa i poesia. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Magnífico texto Paula, encajaste las palabras a la perfección. Un abrazo y feliz fin de semana
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaAferradetes i bon divendres.
Una obertura (vull creure que en una paret) original i capritxosa. No sé exactament quina finalitat té pero es tremendament fotogènica.
ResponEliminaAferradetes Paula
Crec que era una gelosia o respirador de pedra clara incrustada en una façana d'estuc de color ocre. El que no sé si estava a l'edifici de l'ajuntament d'Alcùdia o d'alguna casa senyorial del nucli antic, ja que fa molts anys que la vaig fer i no ho recordo bé.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Cumpleixes amb el repte amb escreig.
ResponEliminaEnhorabona!
Aferradetes, Paula!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Alfred.
Hola, me resultó muy interesante lo de utilizar los mismos motivos para cambiar el significado en cada una de las partes. Esos detalles que en la primera parte impulsaron una investigación detectivesca, en la segunda aparecen simplemente como parte de lo cotidiano, sin ningún misterio.
ResponEliminaMuy bueno.
Abrazos.
Dos versiones completamente diferentes, eso quise hacer. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Que bé que fas les teves dobles propostes.
ResponEliminaM'agraden totes dues, però jo, al contrari d'en Mc, tincpreferència per la segona, trobo que t'ha quedat un relat ben rodó i ben acabat.
Aferradetes, preciosa.
Poques vegades passa això de deixar-ho acabat. ;-)
EliminaCom li vaig dir a ell, hi ha per triar, així que res a dir.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Muy buenos ambos, Paula. Me encanta como imaginas situaciones y las logras de maravilla. Un abrazo.
ResponEliminaTengo que dar gracias por mi imaginación, es lo único que aún conservo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Gil.
Especially that very shadow is intriguing. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Per tot on hi hagi una ombra, el misteri està servit. ;-)
EliminaPetonets, Sean.
You wrote two excellent stories from the same prompts, that's talent.
ResponEliminaDe vegades només és sort o tenir un bon dia. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
I que n'és de maca i rica la nostra llengua!
ResponEliminaMolt i molt maca... Imagino que com cadascú la seva. ;-)
EliminaBona tarda, Xavi.
Te vuelves a lucir de nuevo. Hay que reconocer que esto se te da bien.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaDepende, hay días en que sí y otros que muy mal, como en casi todo. ;-)
Besos
Two wonderfully surreal variations of the same scattered clues: one turning them into a playful mystery, the other into a quiet meditation on sadness, patience, and the healing power of simply carrying on.
ResponEliminaPodria veure's com el yin i el yang? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Salutacions, James.
Molt bones les dues!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, amic.
Buenos los dos trabajos. Yo me quedo con el primero, que es donde tu navegas más a tus anchas. Suspenso, enigmas, etc. Te gusta y nos contagias.
ResponEliminaBesitos, Paula!
¡Muchas gracias!
EliminaMe gusta eso de que os contagio. ;-)
Besos, Sara!
Com que la Carme, si m'he de quedar amb un trio el segon també, sense desmerèixer el primer en què ens deixes amb intriga: què deu haver trobat la policia?
ResponEliminaEn el segon relat imagino la noia, en el seu dia a dia, amb la malenconia que l'acompanya però concentrada amb la tasca creativa amb què està immersa. A vegades, per oblidar allò que se sent es recorre a la creativitat, que sempre alleugereix una mica.
Molts bons textos tots dos, enhorabona!
Aferradetes, preciosa.
Podeu escollir, faltaria més! ;-)
EliminaA hores d'ara encara la policia no ha dit res i, pel que fa a la noia, és cert que això de fer coses de vegades alleuja les penes...
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
El primer relat ens recorda que la curiositat pot convertir qualsevol fet quotidià a l'inici d'una aventura, i que els petits detalls sovint amaguen històries inesperades. El segon suggereix que les veritables investigacions també es poden desenvolupar a l'interior d'una persona, quan intenta ordenar els pensaments, reparar les ferides i trobar una mica de serenitat. Repte superat per partida doble!!👏🤗😘
ResponEliminaSí, però el jove sap quines són les seves prioritats. ;-)
EliminaPel que fa al segon, en aquests moments, val més tenir la ment ocupada i si són treballs que has d'estar molt atent, molt millor...
Moltes gràcies, Alfons! 😘🤗
Un collage de paraules, que acaben formant dos relats ben misteriosos.
ResponEliminaEspero que força diferents. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Té mèrit fer-ne dues versions, fer més del necessari.
ResponEliminaAixò ve com ve, de vegades ve just fer-ne un i d'altres et troba inspirada. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Helena!