Leuven. België. Abril 2026. Fujifilm X-H2 de Miquel Àngel Vich
[ I ]
Feia dies que el dent de lleó esperava. No sabia què, ni quan. Només notava com el vent passava de llarg, una vegada i una altra, sense endur-se res. Fins que un matí, gairebé sense fer soroll, una alenada va desfer aquell petit univers blanc. Les llavors es van enlairar en direccions diferents, giravoltant entre la llum i l'aire. Només va quedar la tija, quieta, despentinada i lleugera... com si encara recordés el pes de tot allò que havia sostingut...
Ningú no va veure el moment exacte en què va començar. El vent només va acariciar la flor i les llavors van entendre que havia arribat l'hora. Van marxar sense pressa, com qui coneix el camí sense haver-lo recorregut mai. Algunes es van perdre entre la llum; d'altres es van fondre amb l'horitzó, fins a esdevenir invisibles.
La tarda va continuar igual que sempre, en silenci.
Només el prat sabia que alguna cosa havia canviat.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
[ II ]
Un buf de vent, un dolç sospir,
i el món sencer es posa a riure.
Les llavors dansen sense por,
escampant vida i escalf al cor.
Quan el vent comença a bufar,
mil somnis es posen a volar.
Cada llavor porta un destí,
un nou camí per descobrir.
No tinguis por de deixar anar,
que tot allò bo pot tornar.
La vida floreix amb il·lusió
quan hi ha esperança al cor.
(Juliol ~ 2016]
Aplaudindo daqui! Lindo demais e só o prado soube...
ResponEliminaAdorei! beijos, óimo dia, chica
Moltíssimes gràcies!
EliminaBon dissabte.
Petonets, chica.
Aquestes flors fan un canvi tant dràstic que sembla increÏble que no puguem veure a simple vista pas per pas. És com si juguessin a "a què no m'enganxes moure'm".
ResponEliminapodi-.
Tenen un punt màgic, potser sigui per això. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Precioso!!!
ResponEliminaEl diente de león, así como el girasol, me maravillan. Son de las plantas, las más felices y desenfadadas. Mágicas además. Además con grandes beneficios para el organismo humano.
Un gran abrazo, Paula.
¡Muchas gracias!
EliminaA mí también me gustan las dos por su movimiento tan visible. Una por ser tan generosa al desprenderse de sus flores y la otra por girar-se hacia el sol... aunque tanto una afirmación como la otra, es sólo invención mía. ;-)
Besos, Sara.
Quin gran 2x1! El conte i el poema es complementen perfectament, ambdós estan plens de sensibilitat. Una combinació molt ben trobada!
ResponEliminaAbraçades
Moltes gràcies!
EliminaAhir estava fanera.🥵
Aferradetes, Mac.
Un poema preciós, carragat de futur i optimisme.
ResponEliminaM'agrada!
Petonets, Paula!
Moltíssimes gràcies!
EliminaPetonets, Alfred.
La imatge il·lustra de forma extraordinària com viatja el vent!
ResponEliminaAferradetes Paula
És una foto d'en Miquel Àngel Vich i tens l'enllaç a dalt.
EliminaAferradetes, Josep.
Últimament estas molt inspirada i molt activa, es nota que l'estiu i la calor t'agullona!!! Ben fet!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
No creguis, acostumo a fer una entrada cada tres o quatre dies. El que passa és que al Sr. Blogger li agrada retrasar les actualitzacions, així com li ve de gust i de vegades en surten dues molt seguides o fins i tot ni apareixen...
EliminaFa moooolta calor i s'està molt malament a l'ordinador.🔥🥵
Moltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
M'encanta aquest conte tan poètic. Una descripció dels fets que ès pura poesia i que commou.
ResponEliminaI què dir del poema, preciós, tendre i esperançador.
Moltes gràcies per participar. M'enduc l'enllaç al meu post
Aferradetes dobles, avui, pel teu dos per un!
Moltes gràcies a tu per fer-nos jugar!
EliminaMalgrat les onades de calor que semblen que no s'aturen mai, som aquí! ;-)
Un saquet de petonets, preciosa.
Si no vols poesia, dues tasses !! : )
ResponEliminaRació doble de poemes , que donen més ganes de desitjar....
Felicitats, una abraçada !.
Avui el raconet estava generós. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
This letting go is why there are pretty dandelions everywhere.
ResponEliminaSón ben generoses. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Els mecanismes secrets de la natura.
ResponEliminaQuin és el moment exacte de cada canvi?
Ningú ho sap.
Petons.
Només ho sap ella mateixa.
EliminaPetonets, Xavi.
Some of life's most profound transformations happen quietly, carried by the gentlest breeze, while the world continues on in peaceful silence.
ResponEliminaT'ho compro fins a "les transformacions més profundes de la vida succeeixen en silenci, portades per la brisa més suau", això de que el món continua en un silenci pacífic, no sé jo...
EliminaSalutacions, James.
M'agrada aquest combinat d'història i poema, Paula! Un sense l'altre i l'altre sense l'un no serien el mateix. La veritat és que el poema dona esperança. Jo la trobo especialment en allò que diu: un buf de vent i el món sencer es posa a riure, o bé: quan el vent comença a bufar, mil somnis es posen a volar. Deu ser per la calorada que estem patint, que una bufada de vent sembla impossible. I ara deixant les bromes tontes, és un molt bon poema!
ResponEliminaAferradetes!
Com els he parit jo, et diré que m'agrada més el relat que el poema, però ho diré fluixet no sigui cosa que s'enfadi. ;-)
EliminaPer aquí és terrible, això d'arribar a 41ºC no ho havia vist mai, que bufi el vent però que siga fresquet, si us plau!
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Hi ha un moment en què se sap quan és moment de marxar, i així ho van fer les llavors. M'encanta el teu relat ple de poesia.
ResponEliminaI m'agrada l'optimisme i l'esperança que desprèn el poema, sense por de deixar anar, amb el desig que allò que sigui per a cadascú tornarà, i si no torna, senyal que havia d'anar-se'n.
Molt bona aportació, nina, i per partida doble.
Aferradetes, preciosa.