Les dues eren bessones, les més grans de casa, no obstant una d'elles era molt diferent a les altres germanes, fins i tot amb la seva bessona. Els seus pares ja ho deien, "no hi havia manera de fer-la anar com la resta, era tant rebel"... Cridava l'atenció amb els seus colors, però es sentia tan bé no fent tot el que feien els altres. Ella no entenia perquè s'havia de vestir sempre de blau, de dilluns a diumenge i avui se n'havia posat un molt maco que li donava forca per menjar-se el món... o almenys, fer-ne un tast
