04 de novembre 2012

DEsENCÍS - 259è joc literari



Edward Hopper/ 259è Joc literari d´en Tibau





 

Després de la trucada, aquella mateixa tarda, les paraules dolces i la seva invitació per prendre un cafè, veure'l aparèixer amb una noia agafats de la mà, li va semblar tan cruel ...

"com si l’aire s’hagués tornat vidre soluble durant la nit".

20 comentaris :

  1. Caram, la situació és molt propensa al desencís...
    Si que és un moment ben cruel i no m'estranya que li costés de respirar...Suposo que ell no la va veure!
    Petonets i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo fotut és que ella si l'ha vist.

      Bessets.

      Elimina
  2. OH! doncs sí que és un desencís, ben gran!

    La teva participació m'agrada... malgrat que els desencisos no gaire!

    Aferradetes de bona nit, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El desencís deixa mal regust, no de boca precisament.

      Bessets i bon dia!

      Elimina
  3. ostres quina poca mà esquerra aquest paio....potser li volia refregar alguna cosa per els morros

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... o li agradava enlluernar a totes.

      Bessets!

      Elimina
  4. a mi aquests desaires em motiven especialment per prendre forces extres per superar.los.
    Bona nit guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal respirar profundament i després seguir endavant, pensant que no es mereixia ni un minut del seu temps.

      Bessets!

      Elimina
  5. Quina mala llet.
    Cruel es poc....


    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fos un dels teus personatges te'l cargarías en un tres i no res ;)

      Bon dia, guapo!

      Elimina
  6. Vaya, amiga, veo que escribiste con un cuchillo de afiladisimo filo...

    Magnifico, magnifico...

    Un abrazo fuerte, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay cosas que hacen muuuuuuuuucho daño.

      Gràcies, amic...bessets!

      Elimina
  7. Que ben lligat el desencís amb la cua del joc d'en Tibau!

    ResponElimina
  8. Caram, quina situació tan difícil... Molt trist per ella... però, i ell? que no s'havia adonat dels seus sentiments? potser sempre la va veure només com una amiga?
    Quantes històries podem imaginar a partir d'aquest relat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si no la tractava només com amiga? ... moltes històries tan reals com ara la vida.

      Aferradetes ben fortes!!

      Elimina
  9. Per donar-li gelos? Algun motiu ocult? Potser era la seva germana i li volia presentar... Poden ser mil històries enmig del vidre soluble... (m'ha agradat aquesta imatge), bona nit soluble!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria tingut un final feliç si hagués estat la seva germana, oi?

      Gràcies nina, aferradetes!

      Elimina
  10. Sí que és cruel, jo en tinc prou que em parlin d'una altra relació per sentir-me malament, imagina't si apareix agafat de la ma amb una altra noia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de molt mal gust parlar d´una altra relació...o així ho penso jo també.

      Una aferradeta!

      Elimina

Benvinguts al racó!