29 de novembre 2012

LA BIBLIOTECA


Aldovega, disseny d'interiorisme a  Relats conjunts
M'agradava buscar informació sobre castells antics per veure les seves grans biblioteques. Quan vaig omplir l'imprès per a la sol·licitud de més informació sobre la més exòtica biblioteca que mai havia vist, anava acompanyada  d'una nota   on   se  sortejava  entre  els  seus sol·licitants dos passis per a una visita i posterior lectura d'un dels seus llibres. Es recomanava portar roba de bany,  per si ens venia de gust llegir al jacuzzi instal·lat a la mateixa biblioteca. Ho vaig considerar poc seriós, però em va treure un somriure aquesta absurda idea.
Qui m'ho havia de dir? Tindria l'oportunitat de visitar-la, gràcies a una d'aquestes recerques, i encara que no podia creure-ho, m´havia tocat a mi!!
Quan em vaig despertar vaig pensar si havia de posar-me el bikini  sota la roba, vaig dubtar mitja hora fins que al final vaig decidir que , total ningú ho sabria i potser després me´n penedís de no portar-lo.

Havia quedat amb el Sr. Jones que passaria un cotxe a buscar-me a les deu en punt. Amb una puntualitat excel·lent va trucar a la porta, es va presentar com a Jimy,  i cortesament em va obrir la porta del cotxe. Així com ens anàvem acostant al castell, els meus ulls s'anaven obrint més i més, i un formigueig s'enfilava per les camesEn arribar,  va baixar per obrir-me de nou la porta i em va dir que de seguida seria atesa. Un majordom molt seriós em va passar a una petita sala,  convidant-me a seure uns minuts. Havia passat hora i mitja i ningú havia vingut a rescatar-me d'aquell lloc. Em vaig dirigir a la porta, guaitant vaig poder comprovar que tot el que estava a l'abast estava desert, ni rastre del Sr. Jones, ni de Jimy,  ni del majordomIntranquil·la vaig decidir seguir el passadís a la recerca d'alguna explicació a la plantada. I allà estaven, dues grans portes que semblaven l'entrada a un gran saló o potser a la mateixa biblioteca. No ho vaig pensar dues vegades i després de donar dos copets a la porta i que ningú em donés pas, vaig obrir. La sorpresa va ser majúscula quan vaig veure, al fons al costat de la llibreria, el jacuzzi i dintre un senyor!. No sé com vaig cridar i el senyor em va tranquil·litzar dient-me que era l'altre afortunat del sorteig, que a ell també l'havien anat a buscar a les deu,  que quan va arribar el van passar directament a la biblioteca i estava llegint el seu llibre. En el moment que anava a sortir d'allà, demanant disculpes, l'home es va aixecar del jacuzzi dient-me que no em preocupés, que ell podia seguir més tard i que em cedia el lloc ... havia sortit de la banyera completament nu! Vaig ensopegar amb tanta mala sort que el meu cap va anar a parar a un morter de pedra que servia de test.

No  recordo  res  del  que va passar des d'aquell moment. Em vaig despertar  al  llit d'un  hospital,  amb el cap embenat, envoltada de roses,  i una nota a la tauleta que deia ...
 
Benvolguda senyoreta Cristina.
Sento molt haver-li causat tan mala impressió, em sento culpable de la seva caiguda.
Espero que es recuperi ràpidament per poder disculpar-me, convidant-la a passar uns dies al castellSerà un gran plaer per a mi atendre'la  personalment, accepti si us plau!
Atentament.
Edward Jones

34 comentaris :

  1. Ja pensava que el desconegut de la banyera la convidaria amablement a entrar-hi. Però és clar, això no seria propi d'un bon amfitrió, oi? Bona història! Caram amb el senyor Jones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que, en certa manera, la va convidar a entrar-hi. El que no sé és si la resposta d'ella era un si o un no, el que si és cert és que va perdre el sentit. :)

      Bon dia!

      Elimina
  2. Què farà?? Hi anirà o amb una ensopegada ja n'ha tingut prou? Se'n recorda del que va veure del cos nu davant seu? hehe, quina història. És suculenta, m'agradaria que fos més llarga, m'ha encantat ;)

    Una abraçada, senyora Jones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé jo si li perdonarà l'atreviment i que la fes esperar tant de temps.
      Sembla que si la va impactar el que va veure. ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Llibres i cos nu, quin contrast!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...tot i que un cos nu és com un llibre obert. :)

      Bessets!

      Elimina
  4. quina mala sort que en caure no podés arrapar-se al sr de la banyera. La propera vegada que hi vagi amb casc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no va saber controlar la direcció de la caiguda, en el pitjor dels casos s'haguessin mullat tots dos. ;)

      Bessets!

      Elimina
  5. Jo diria que si accepta tornar-hi, ja sap de sobres que s'hi trobarà que sembla que ho ha vist tot ben clarament. Per tant, segur que s'estalvia la sorpresa i una nova ensopegada. En aquest sentit pot tornar-hi tranquil·la, en un altre sentit ja no n'estic tan segur. ;-))
    Bon relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que amb tants llibres, no en trobaria un que li agradés?? ;)

      Gràcies,Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Ai, que divertit, però un jacuzzi a la biblioteca d'un castell...no sé, no sé...Ara que el podien haver compartit, encara que només fos per llegir, que els senyors dels castells són uns cavallers...
    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ell ho va oferir no gaire discretament ... si hagués portat banyador!!

      Bessets, nina!

      Elimina
  7. Vaja, vaja, quines coses que "et passen" :) Les biblioteques que conec només solen tenir normalment una bibliotecària malhumorada :) M'ha agradat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria que m'hagués passat a mi, segur que no hagués caigut, jejje
      Per aquí hi ha castells amb biblioteca, jacuzzi i senyor nu ??

      Aferradetes!

      Elimina
  8. He, he, he... molt bona història! Segur que hi va... ja veureu com sí! a veure la biblioteca! Que es va quedar amb les ganes! ;)

    Bona nit, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquest cop no portarà bikini, n´estic gairebé segura!!

      Bon dia, preciosa!

      Elimina
  9. Bueno, asi es el mundo... La maravilloso (un hombre en una situacion tan inusual) y lo prosaico (un coscorron que nos hace perder el sentido) conviven deliciosamente... Asi es la vida... Delicia pura...

    Un abrazo, amiga Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si estos dos van a "convivir", o se quedarà el hombre con su situación inusual y ella con el sentido...común.

      Abrazote, amic!

      Elimina
  10. no se que pasa però darrerament anau fora fua. aqui amb s éxcusa de llibres i castells.

    J aem diras a quin castell de mallorca, no millor , de les balears hi haun jacuzzi o una banyera dintre i manco un llibre i manco una biblioteca .Ara , açò si homos despullats a qualsevol platja n´esta ple , enga boxau i sia u feliços .
    Potser que per Inca hancremat un aplantació de maria i d´aqui l´al.lucinada. Ho he endivinat qüasi tot ?
    Ei que m´ha agradat i fet riure . Gràcies.
    Salut i per si acas el tornes a veure aferrat´hi i no el amollis. Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que em pensava que em diries que a Menorca n´hi ha un!! :(
      Gairebé tot, menys la maria, quina llàstima!! Però t´he de dir que jo sense ella també puc imaginar, sortosament!

      Salut i bessets!

      Elimina
  11. ben be podria ser el guió d'una gran pel·licula! aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria, encara que no sé si trobaríem castell amb jacuzzi i senyor tan ben plantat;)

      Aferradetes!

      Elimina
  12. Tot un cavaller el senyor Jones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es va tallar ni un pèl per aixecar-se...

      Bessets!

      Elimina
  13. Jejejeje! De vegades, les coses no van com les esperem, però d'una caiguda en pot sortir una bonica relació, no?

    Petooons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que li haurà de regalar més roses, jejje


      Bessets!!

      Elimina
  14. Amiga, para desearte tambien una feliz semana...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abrazos Antiqva i bessets, també. :)

      Elimina
  15. Encara em pregunto que hi feia un morter a la Biblioteca.
    A pertir d'ara quan faci all-i-oli pensaré en la Cristina i Mr Jones, als quals després de conèixer-se de "cop" els desitjo una magnífica relació literària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No has vist mai un morter de preda per decorar? Clica AQUÍ. Si és gran es pot utilitzar com a portatestos.

      Aferradetes!

      Elimina
  16. Osti quin mal al cap, no, amb un morter? I jo que em pensava que aquí hi podia acabar havent cacauet... en fi, la carta final em deixa una finestra d'esperança!

    ResponElimina
  17. Sempre hi ha un fil d´esperança perquè tot acabi bé, que hi acabi o no és un enigma!!

    Aferrades!

    ResponElimina
  18. Quin esglai!!seny i rauxa, junts dins d'una banyera.

    ResponElimina
  19. jejje ... ja tens raó!

    Aferradetes!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!