26 d’octubre 2022

PRECS

Aïllats, en silenci i en un entorn apropiat, tots en algún moment ens hem dirigit als nostres "déus", per donar gràcies per tot el que ens envolta o per implorar el perdó per malgastar la vida o simplement per tenir un moment profund amb nosaltres mateixos. Paraules molt íntimes, cadascú les seves, creant un misteri i una màgia, tot i saber que un dia hem de morir (encara que vivim com si fóssim immortals)...  i no creure en el poder d'un mateix. 

40 comentaris :

  1. Nem sempre a solidão e/ou o silêncio são más companhias. Adorei ouvir e ver a Tina Turner cantar para as crianças.
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no sempre.
      El que canta la Turner és un mantra.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. Hi ha llocs que t'hi indueixen,
    a la reflexió, meditació, divagació.
    No som immortals,
    però tampoc no sabem que pintem aquí.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim massa preguntes sense respostes.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Doncs anar vivint...almenys mentre hi som, gaudim-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig els teus comentaris però no sé per què no es publiquen. No tinc cap filtre ni res...no ho entenc. Gràcies!!

      Elimina
    2. Sabent la força que tenim.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  4. * Al blog has de tenir on són els comentaris. Allà podràs veure quin tipus de comentaris tens. Només has de mirar els del spam i acceptar-los si són de gent coneguda.

    ResponElimina
  5. Lamentablement, ens creiem immortals massa sovint. Només canviem de pensament quan desapareix algú proper i reflexionem.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. O quan perilla la nostra vida.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Anònim26.10.22

    Una de les coses que em fa sentir millor és aquest agraïment per la vida que tenim i per les coses bones de les què podem gaudir. Quan trobo el moment adequat que tu descrius molt bé, sempre en primer lloc agraeixo. A qui? No t'ho sabria dir, a la vida, a l'univers o a algun déu que encara em pugui quedar molt amagat per dins. O a vegades a altres persones.

    No considero en cap cas que malgasti la meva vida ... per aquest costat no em cal demanar disculpes. Les disculpes les guardo per a les persones concretes a qui he pogut molestar amb alguna paraula o errada o potser per oblidar alguna cosa important.

    Cal buscar i trobar aquests moments de calma i de reconstrucció interior.

    Una aferradeta agraïda, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agrair o pregar a tots els "déus" que simbolitzen l'ordre, la pau i l'amor universal, la ment, l'intel·lecte, l'ego i la consciència, la laboriositat, el coratge, la bondat, la devoció, la sensibilitat i la humilitat; a tots els que ens fan bé...
      Demanar perdó als que haguem pogut ofendre amb paraules o fets.
      Tan senzill i complicat alhora, però hem de trobar aquests moments en nosaltres mateixos.

      Aferradetes de tot cor, nina.

      Elimina
  7. Vivimos atados a demasiadas cosas y por demasiado tiempo. Vienen bien estos momentos de conexión interior para saber lo que en realidad somos, dónde estamos y por cuánto tiempo. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esos momentos son muy necesarios para todos.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  8. Pues claro que ya somos inmortales, hemos pasado nuestras células a un ser nuevo con lo que siempre quedaremos ahí.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seremos inmortales hasta que no haya más descendencia...

      Besos

      Elimina
  9. La encertes de ple , un cop més !.
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur!.

      Aferradetes de pau.

      Elimina
  10. Som tan fràgils, tan vulnerables, tan efímers... que a vegades no n'hi ha més remei que cercar ajut imaginari.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, hi ha molt poca gent (jo diria que ningú) que en un moment o altre no hagi cercat aquesta "ajuda".

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  11. L'espiritualitat no està renyida amb l'ateïsme. Hi ha moments que sense saber perquè entres en estat de gràcia.
    (Per cert, no coneixia aquesta cançó. Ben diferent del que acostumava a fer Tina Turner. L'escoltaré sovint)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tracta d'un mantra per la pau, que diu així (més o menys):
      Que en tot hi hagi benestar
      Que en tot hi hagi pau
      Que tot sigui ple
      Que tot sigui pròsper

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Desconectar de todo es muy necesario y sobre todo muy saludable para la mente. El mantra tan sorpresivo de Tina Turner es una herramienta estupenda para ello.
    Muy buena instantánea para esa estupenda reflexión.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. El hombre estaba en su tiempo de oración. Aunque no lo parezca, la hice a mucha distancia para no invadir su espacio.
      Cada uno busca su espacio y su momento.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  13. Preciós tema que ajuda a reflexionar sobre paraules d'aquesta tarda. I és que potser hem de viure més el present, no parlo ja de viatges, aventures o luxes sino del simple fet d'estimar-nos i ser conscients que avui hi som, amb el perill de no ser-hi demà, sense donar res per segur, ni negatiu ni positiu; gestionem els nostres presents.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no hi ha res segur, tot es pot desfer en un segon. Per això és molt important estar en pau amb un mateix i amb el món.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  14. One can only think and mediate alone. Introspection.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, no cal donar-li més voltes.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  15. Avui em tremola el pols
    per la presència de pensaments
    que em costen de pronunciar.
    Paraules arrebossades de sauló
    com quan l’herba no creix
    per un anar i venir de petjades.

    No sé conversar amb el futur,
    els mots encara no han nascut
    i el diàleg del passat no serveix.
    Tot es mou per l’intrincat present
    que sovint amaga desgrats camins
    sembrats de sentiments que fan emmudir.

    És dins d’aquest llibre d’emocions
    on són tangibles els capítols.
    Ara no escriuria ni l’inici de l’hostil,
    m’oposo d’acceptar el que no vull.
    Les lletres de l’amor s’escriuen
    amb llàgrimes que mullen i desfan el traç.

    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per compartir aquest bell poema!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  16. Aquest home segur que ha treballa't unes quantes hores i ara descansa i aprofita per pensar en que pot millorar i agraeix a qui sigui ( abans es deia, qui no creu en Deu, creu en les bruixes) que pugui gaudir de la vida i la pau envaeix la seva ànima...
    Petonrts, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'hora de resar i va triar un lloc apartat de la feina per fer-ho. Des d'on era jo no podia escoltar cap paraula, ni tampoc volia interrompre'l en les oracions.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  17. Jo procuro regalar-me cada dia a casa, encara que no sempre ho aconsegueixo, uns vint minuts de silenci i relaxació, una cosa semblant a la meditació, practicant la respiració abdominal. El soroll físic i mental que ens envolta per tot arreu és esgotador, i la meva ment agraeix aquests minuts de tranquil·litat. L'home que apareix a la teva foto sembla prendre uns moments de relaxació abans de començar a treballar, pels artefactes que té al costat. Shanti, Paula!!🙏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop és més difícil trobar aquests instants, massa renou ens envolta. Desgraciadament el meu carrer és de trànsit i és un no parar, fins i tot a les nits, sobretot a l'estiu que tinc les finestres obertes. Per tant els moments de pau són pocs i tot i que té altres avantatges (de llum i més o menys cèntric), em manquen aquests instants.
      L'home estava en un parc, estaven talant arbres.

      Shanti i aferradetes, Alfons.🧘‍♀️😘🤗

      Elimina
  18. Em quedo amb "per donar gràcies per tot el que ens envolta". Jo tinc una sort que no me l'acabo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que et duri, nina!.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Que cierto es. Solemos pedir y también agradecemos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanto una cosa como la otra son muy necesarias.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  20. Anònim30.10.22

    Que necessari és fer un exercici d'instrospecció per adonar-se del camí recorregut, per agrair, demanar perdó a qui hàgim pogut ofendre i demanar-nos-el a nosaltres mateixos (aquest és el més difícil molts cops). Uns moments de silenci i calma que ens reconnectin i recarreguin per continuar.
    Coneixia el mantra però per la Tina Turner no l'havia sentit, m'ha agradat!

    Aferradetes de pau, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest món de sorolls va bé fer una pausa per connectar amb una i saber tot el que ens manca, agrair el que tenim i/o demanar perdó a qui correspongui.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!