01 de novembre 2022

FiL DE FUM


Un fil de fum travessa 
la memòria de la pell,
és com tenir ulls 
i no veure-hi.

En passar, 
no quedarà res.
No hi seràs... no hi seré.
[Octubre ~2022]

36 comentaris :

  1. Foto e poema em perfeita harmonia poética
    .
    Feliz dia de todos os Santos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Doncs esperem que trigui molt a passar aquest fil de fum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, no s'hi pot fer res... té vida pròpia.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  3. Breve pero hermoso.

    Besos

    ResponElimina
  4. A reverie in shadow reflection

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan poc real com el reflex.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  5. ...pero lo nuestro es pasar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé com el fum...

      Aferradetes, somnis.

      Elimina
  6. Pero el fum, ha deixat testimoni.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que deixar testimoni, ha trencat tot allò que hi havia.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  7. No hi serem.
    Ningú.
    Com si no haguéssim existit.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedarà la pols què ho cobreix tot.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Curt i alhora intens poema.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que sóc de poques paraules.

      Moltes gràcies, Joan!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Com es habitual en aquest blog, una magnífica combinació d'imatge i poesia... i sempre amb bona música.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els tríptics.😉

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina

  10. Así es, ni más ni menos...
    Interesante foto y bonito tema de Silvio
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una foto de un documental que pillé en la tele, hablando de los campos...
      De ahí su imperfección.😅

      ¡Gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Si només és un fil de fum, no ens taparà gaire el paisatge, però si s'ho emporta tot, malament rai !!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquest era molt espès i ben negre.😅

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Y será como no haber pasado. ¡Silvio!!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como si se borrara todo.

      ¡Grande Silvio!.
      Besos, Sara.

      Elimina
  13. Maravilloso, gracias por compartir amiga mía. Un abrazo desde Cantabria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias a ti por pasar!.

      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  14. Anònim4.11.22

    Breu però intens i punyent.
    Quan aquest fil de fum passa tot ho canvia i ho descol·loca de dalt a baix.

    Bona fotografia i cançó per acompanyar-ho.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho descol·loca, ja mai més serà res de la mateixa manera.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  15. El terra n'està ple
    de restes
    de records
    i les parets
    es reparteixen
    entre marcs i portes
    om mots i imatges
    mantenen viva
    la poca memòria
    que ens queda
    d'aquell ahir
    el qual de vegades
    no vàrem conèixer.
    Si el dia fos fred
    com abans,
    en respirar
    veuríem l'alè
    que se'ns escaparia.
    Un fum propi
    que en esvair-se
    li dona la raó
    a l'entorn,
    sobre lo breu
    i escapadís
    del nostre ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades sols és un miratge,
      d'altres un record que se'ns escapa.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  16. La foto és misteriosa. El poema també, l'una i l'altre formen un bon conjunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs... deixarem que parli el misteri.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. Jo tampoc l'entenc gaire, però m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sigui quin sigui el motiu, lo que importa és que t'agradi.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  18. Memòria tàctil d'una absència. El passat és allò que vam ser, no allò que som. El fum del record és cada cop més dens, massa dens. Aferradetes ventilades, Paula!!🌬️😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. La memòria de la pell és molt punyetera, fins i tot et fa dubtar si era ahir o és avui.

      Aferradetes, avui més fresquetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!