A mesura que la vida avança, una s'adona que aquestes passes, tot i que són solitàries, són les que realment compten. Ah, la llibertat de decidir on anar sense haver de preguntar! I què ens importen les mirades alienes? Pots ser l'ànima a la pista de ball o la reina del supermercat, tot mentre camines amb aquesta elegància de qui ha viscut prou per ignorar les opinions...
La crítica rau en la manera com la societat idealitza la independència, sense reconèixer el pes emocional d'avançar sense companyia. Cada passa que fem es torna significativa, carregada de reflexions i temors. La pressió per ser autosuficients ignora la necessitat de connexió humana...
Al final del dia, mentre les teves passes esdevenen més estratègiques, com si cadascuna fos un moviment d'escacs en un joc que ningú més entén; el més important és que, encara que estiguis sola, sempre podràs ensopegar amb estil!
La libertad individual debe ser defendida por cada uno de los humanos, aún a costa de que el resultado sea la soledad, aunque es muy difícil vivir solo en un mundo que constantemente está juzgando al otro.
ResponEliminaUn abrazo.
Hola Paula,
ResponEliminaqué reflexión tan honda y necesaria la que compartes. Creo que la verdadera elegancia está precisamente en esos pasos que damos, aunque a veces pesen más por la soledad o por las dudas que por el camino en sí. Quizás tropezar con estilo, como dices, sea también un acto de rebeldía, de recordarnos que no todo tiene que ser perfecto, que la vida también se compone de esas caídas.
Gracias por recordarnos que la independencia no es solo brillo, también es carga, y que reconocerlo ya es una forma de caminar más libres.
Un petó :)
Your words beautifully capture the paradox of independence
ResponEliminaWe were made for relationships and interdependence. The independence is in deciding with whom to share our lives.
ResponEliminaAlone and lonely are such very different things. I am more likely to feel lonely in a crowd.
ResponEliminaUn dilema importante y de difícil resolución este que planteas. La soledad, la independencia? Cada cual valorará según sus experiencias, sus vivencias. No hay un solo camino. Buen tema para la reflexión
ResponEliminaYou've been outdoing yourself lately, Paula. Kudos!
ResponEliminaAs someone who has cared for relatives for years – and quite a while 24/7 – I can confirm how awful it is to be dependent on other people, no matter how well-meaning they may be.
Not that they ever made me feel that way. I felt it myself! The thought of having my son-in-law wipe my bottom is horrifying to me.
Aferradetes, Paula!
Bueno, ya se sabe, la vida es un libro que al final siempre termina mal... Digan lo que digan los sabios...
ResponEliminaUn abrazo, amiga, y cuidado con caerse...
És un text que fa reflexionar. La llibertat és molt important i necessària, però sovint la tenim tan idealitzada que no ens parem a pensar en la soledat que pot implicar ni en el cost emocional que comporta. La teva és una mirada honesta i real. Gràcies per compartir-la.
ResponEliminaAbraçades!
Quin text i quina reflexió més encertada i més profunda. Me l'he llegit tres vegades per captar-ne ben bé tots els matisos. Quanta raó que tens en cada cosa i en cada idea de els que expliques tan bé. Se m'acudia que també es podria fer el text “invers", vull dir les paradoxes i les contradiccions de viure ben acompanyat.
ResponEliminaEm trec el barret, preciosa… Aferradetes dolces.
Tens estil per donar i regalar.
ResponEliminaLa teva intel·ligència emocional és envejable.
Petons.
Profunda reflexión, amiga Paula. Cargada de cierto realismo...
ResponEliminaCierto que a estas alturas de la vida las cosas de uno son lo que realmente importan.
Alma o reina, al gusto! Si bien la "sociedad" cuenta, no hay porque cargar con ella siempre.
De hecho, creo, es como un caballo desbocado. En críticas ajenas, galopa sin mucho sentido. Y más en los tiempos actuales.
¡Ancha es Castilla! ¡Deja que galopen!
Abrazos, mujer de Inca.
Quina reflexió tan bona ens ofereixes, Paula👌 Potser el repte no és caminar sola, sinó fer-ho sense perdre el desig de compartir el camí. Perquè la independència no hauria de ser sinònim d'aïllament, sinó una plataforma des d'on escollir amb qui volem caminar.
ResponEliminaAferradetes.
A mi no m'agrada d'estar sola ni acompanyada. "En todas partes cuecen habas".
ResponElimina