La primera vegada que vaig veure la serp, només en vaig distingir un reflex entre un arbust verd. Va desaparèixer sense fer soroll, com si el vell mur se l'hagués empassada. Entre les branques s'obria una escletxa per on s'endevinava un tros de cel d'un blau impecable. Vaig deixar la jaqueta de lli sobre una pedra, el rasclet, un raspall de pues suaus i la motxilla, on duia un tros de pastís que havia sobrat del dia anterior. Amb unes tisores vaig retallar les branques seques que amagaven una part del mur. A poc a poc aparegué una lletra gravada a la pedra. M'hi vaig apropar per llegir-la, però l'erosió només en deixava entreveure el contorn. Em preguntava quina matèria podia conservar una inscripció durant tant de temps... Em sentia cansada i me vaig seure per menjar el tros de pastís i va ser com posar oli en un llum! Abans de marxar, vaig passar el raspall per damunt de la molsa. La lletra continuava incompleta...
—Qui sap si un altre dia!— vaig pensar quan guardava les eines.
Vaig tornar pel mateix camí, mentre l'heura tornava a ocupar el seu lloc.
Paraules: 1.serp 2.lli 3.pastís 4.cansat 5.lletra 6.retallar 7.raspall 8.matèria 9.rasclet 10.blau 11.arbust 12.llegir
Color: verd
Maravilhosa tua inspiração e fiquei curiosa para saber a última letra que faltou,rs
ResponEliminaADOREI! beijos, chica
Ets molt amable, gràcies!
EliminaPetonets, chica.
La natura te el seu ritme, per amagar les coses.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Sí, algunes queden ben amagades.
EliminaAferradetes, Alfred!
Diuen que amb la panxa plena tot es veu més clar, però sembla que aquest cop no n'hi ha hagut prou. El misteri de la lletra gravada i de la serp que la vigila continuarà amagat sota l'heura d'aquest jardí tan intrigant.
ResponEliminaAbraçades!
No li va servir de molt el tros de pastís, però crec que no serà la darrera vegada que hi torni. ;-)
EliminaAferradetes, Mac!
Ets genial muntant aquestes històries amb paraules tan diverses.
ResponEliminaEl misteri es manté…
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies!
EliminaDe moment el misteri queda guardat per l'heura i... per la serp. ;-)
Aferradetes, nina!
Ets la reina del misteri.
ResponEliminaLa serp, la lletra...
L'heura és la guardiana del secret.
Petons.
M'agrada i no hi puc fer res. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Magnífiques textures tant de la pedra com de les fulles!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaÉs dels murs dels Jardins dels Alemanys de Girona.
Aferradetes, Josep.
Aquesta serp vigila una lletra i no mossega. Hi ha lletres que sí que mosseguen.
ResponEliminaI molta gent també. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Lo de la tarta me ha gustado mucho, es que soy muy goloso, lo reconozco.
ResponEliminaBesos.
Cada uno puede ponerle el gusto que más le apetezca,
Eliminala mía sería de crema o de chocolate. ;-)
Besos
En algunos misterios toda revelación es escasa, aún cuando la búsqueda es paciente. Creo que el intento de descifrar el pasado generalmente queda inconcluso, tarde o temprano la naturaleza borra todo.
ResponEliminaBuen texto, que desnuda un sentido enigmático, frágil, melancólico.
Abrazos.
Admiro muchísimo a los arqueólogos por su paciencia.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Sempre ens queda el dubte de si la lletra és fruit de l'atzar o part d'un missatge que algú un dia va voler escriure. En tot cas, l'heura l'acabarà cobrint de nou i la serp continuarà la seva vida.
ResponEliminaPer això mateix ho deixo obert, cadascú pot imaginar com segueix. ;-)
EliminaAferradetes!
Buenísima foto!
ResponEliminaLa serpiente... Tan fácil que ellas se esconden y si son figuras de rocas, bastantes impresionantes, como sea y ser mimetizan y oh, sorpresa. Les temo.
Un abrazo grande.
A mí tampoco me hacen mucha gracia, mejor lejos.😥
EliminaPetonets, Sara.
Sue's death has changed a lot. Anyway:
ResponEliminaI didn't spot a snake in your ivy wall, but I did see several animal faces with attentive eyes. ;-)
Aferradetes, Paula.
Molt cert que tot ha canviat des de la seva mort...
EliminaLa serp havia desapareguda, però m'agrada que hagis vist les ànimes del mur. ;-)
Petonets, Sean.
Una foto potent i un esplèndid text, com ja ens tens habituats.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Molt agraïda per les teves paraules, Joan.
EliminaAferradetes!
Si te descuidas un rato, la naturaleza se hubiera comido la tarta... Y hubiera echado la culpa a la serpiente, como siempre.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Tot és possible, amic! ;-)
EliminaAferradetes!
L'heura torna al seu lloc i el misteri es manté tapat per aquesta heura.
ResponEliminaLa natura sempre guarda misteris i fins i tot sorpreses...
EliminaAferradetes, Helena.
Me gustó esa manera de narrar una observación detalladamente y como convertiste una escena simple, sencilla, en toda una experiencia sensorial.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias por tu observación!
EliminaAferradetes, Valdo.
Muchos misterios esconde la hiedra. Me gustan esas semiescondidas.
ResponEliminaUn abrazo.
Nunca sabes lo que te puedes encontrar detrás de ellas. Yo hace años encontré el refugio de unos gatitos recién nacidos, bueno, más que encontrarlo fue la gata que me permitió verlos.;-)
EliminaAferradetes, Laura.
Jo diria que el text parla, al fons, de la nostra relació amb el passat. La protagonista intenta recuperar una empremta que el temps ha anat esborrant, però descobreix que no tot es pot recuperar. No obstant, aquest fracàs no resulta negatiu: n'hi ha prou d'haver descobert que allà hi ha una història. Un relat sobre el temps, la memòria, la naturalesa i la fugacitat, comptat amb una gran economia de mitjans, marca de la casa. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaCom és habitual, n'has captat molt bé el sentit.😉
EliminaTret del que va trobar o no en aquests murs amb tanta història, sembla que va quedar satisfeta, tot i que no descarta tornar-hi.
Moltes gràcies, Alfons!😘🤗