20 de juliol 2021

INOBLiDABLE . . .

RELATS DE LA CARME ~ Juliol 2021

Havia de ser un viatge inoblidable, d'aquells que fan història i ...
Tot va començar quan Mariola vingué més contenta que un gínjol, dient que havia trobat un lloc magnífic per a les nostres vacances.
- Cel, aigua, poca gent... va, digués que sí, qué t'agrada molt, què serà un bon viatge!.
Arribà el dia, ella sempre amb aquest esperit nerviós, anava amunt i avall, intentant fer veure que feia alguna cosa de profit, mentre les maletes estaven sense omplir. Per no discutir, vaig fer tot el possible per a no fer tard a l'avió.
Desprès de, gairebé, vuit hores de vol arribàrem on seria el nostre paradís. De moment només havíem posat peus a terra, però ja s'intuïa una xafogor asfixiant. Recollirem les maletes i un noi, cartell en mà, ens esperava per dur-nos a l'hotel. Realment era un indret preciós, la benvinguda va ser bona i, en un parell de minuts, ja estàvem en una habitació ample, fresca i amb un paisatge idíl·lic.
- Veus?, això és preciós, ja t'ho vaig dir que t'agradaria.
Com de costum, ella anava amunt i avall, xerrant pels colzes i provant les fruites que ens havien deixat com a benvinguda. Ja volia sortir a trescar, però li digué que en desfer les maletes i descansar n'hi havia prou després d'un llarg viatge. I així ho férem, un sopar lleuger i cap el llit.
Em vaig despertar amb la llum del dia. Després d'ubicar-me, des del mateix llit, vaig veure que Mariola ja s'havia aixecat... On serà aquesta noia?. Vaig estirar les cames, mentre l'anava cridant.
- Mariola!, ets al bany?, al balcó?, va no juguis, on t'has ficat?.
Una dutxa i preparada per a sortir, vaig treure el nas al bacó, ni rastre!. La vaig trucar al mòbil... sense cobertura. Vaig decidir baixar i desprès de donar una volta per les instal·lacions de l'hotel sense resultats, em vaig dirigir a recepció.
- Perdoni, han deixat cap nota per a mi?.
La noia em respongué que no, sense alçar massa el cap. M'estava començant a posar nerviosa i vaig insistir. Em digué que hi havia programada una sortida en patí de pedals, a primera hora del matí, al nom de Mariola Alemany Bruguera. I afegí, que ja tocaria haver tornat.
Aquesta darrera frase em retronava al cap, una i altra vegada. Vaig anar al moll, preguntant a tothom que passava al meu costat si l'havien vist. Ja era migdia, no podia ser que no hagués tornat, no podia ser que em deixés així tirada sense dir res... i si... Vaig tornar a recepció, hi havia moviment de monitors, aparentment nerviosos, xerraven entre ells d'anar a buscar-la.
- A buscar a qui?, esteu parlant de Mariola?, què ha passat?
Un d'ells, intentant tranquil·litzar-me, em va dir que m'assegués al vestíbul, mentre un altre em va portar una infusió.
- Estem intentant localitzar-la, no s'amoïni. Quedi's aquí tranquil·la i li anirem dient coses.
Les hores anaven passant i ja no sabía què fer i on anar. S'enfosquia i un remor de gent, cada vegada més fort, s'anava acostant. I entre la gent, vaig veure la carona de la Mariola, encesa com una tomàtiga que no deixava de plorar. Desprès de que el metge la tingués unes quantes hores en observació, la deixà tornar a l'habitació.
En tot el camí no vam dir res, ella seguía plorant.
- Ara a dormir, demà m'ho expliques tot i deixa de plorar dona!.
No vaig pegar ull en tota la nit. Ella, de tant en tant, gemegava i tornava agafar la son. Al matí la vaig deixar dormir fins que, de sobte, va pegar un bot del llit dient,
- No, ajudeu-me, no vull quedar-me aquí!.
Li vaig passar la mà pel front, intentant tranquil·litzar-la i es va tornar a dormir. Quan a la fi es despertà, tot van ser disculpes. Què no volia despertar-me i que decidí fer un tomb, què com era tan prest es va quedar adormida al patinet i que quan es despertà estava a alta mar. Què estava molt asustada i penedida de tot el que m'havia fet passar. La vaig abraçar, no sense fer carusses pel dolor que va sentir per les cremades.
Gairebé tres dies i encara no havíem començat les vacances!.

34 comentaris :

  1. Quin començament de vacances més accidentat!!! Un bon relat, que fa patir, però com que acaba bé ens deixa amb aquest "re" començament de vacances. ës aixícom s'ho haurien de prendre, deixar enrere els dos dies i començar de nou.

    Moltes gràcies per participar, ja m'enduc l'enllaç al post, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com passa de tot al principi, doncs (suposo) la resta anirà tot bé.

      Gràcies a tu per fer-nos jugar!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  2. No en dius l'edat, però tot indica que aquesta Mariola no és una nena com els protagonistes del relat de la Carme i, per tant, trobo que la seva inconsciència ja no és tan disculpable com en aquell cas. En fi, sort que al final tot ha acabat bé i, per fi, podran gaudir d'unes vacances que, sens dubte, ja s'han guanyat el qualificatiu d'inoblidables de bon començament.

    Com sempre, molt ben escrit. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns vint i pocs tenen les dues, una amb més seny que l'altra. 😉
      Crec que les recordaran tota la vida, sobretot Mariola.

      Gràcies, Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Intrigante. A la luz de la luna no se habría quemado.

    Yo ayer me torre un poco pero yo tomo mis precauciones con el sol (con esta piel...)

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tomar rayos de luna, mucho mejor que achicharrarse al sol. 😉
      Con mi alergia, no puede rozarme ni un sólo rayo.

      Aferradetes, Erik.

      Elimina
    2. "Tintarella di luna", broncejat de lluna que dirien al país del costat.

      Molt ben relatat, intrigant i tot i ser una dona adulta, és clar que mereix - si més no en aquest instant de retrobada - mostres d'estima i comprensió.

      podi-.

      Elimina
    3. Sona molt dolç en italià això de tintarella di luna. 😉

      Després d'una experiència així, cal ser comprensius. Espero que no en faci d'altra!.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  4. Un bon relat ben intrigant fins el final !... i jo que pensava que s'havia fugat amb el monitor ! hehehe
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis, encara no han acabat el viatge... qui sap?

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. M'agraden les històries que acaben bé... malgrat el patiment.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'agraeix un final feliç en totes les històries.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Encara sort que no li va passar res irreparable.
    La Mariola és molt agosarada... clar que això ho cura el temps.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res, uns quants dies de cremes hidratants i com a nova.
      Els anys ho curan tot... crec. 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Vaya comienzo de vacaciones...
    El relato es estupendo, te tiene con el alma en vilo hasta el final.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intriga y acción, ¿que más se puede pedir?. 😉

      ¡Gracias, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Alguna cosa bona en podíen treure, ara no li caldrà prendre més el sol, ja la pres per totes les vacances...Una mica inconscient aquesta Mariola!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, crec que estarà un bon temps sense poder posar-s'hi.
      Aquesta història m'ha fet pensar en les que vaig fer jo en els meus primers viatges... no comment!

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  9. Buen relato, amigo, con buen final, que no es poco.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol te ha nublado la vista... ¡eiii, que soy yo!, la teva amiga mallorquina... jejeje.
      Menos mal que el relato tiene un buen final. 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. Doncs és un començament d'infart, Paula. Però res de tornar cap a casa, sinó a quedar-s'hi perquè altres bons records esborrin l'ensurt.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor és que aquestes coses s'han menjat, gairebé, la meitat de les vacances!. Veurem com acaben, un mica passades sí són.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  11. Viatjant s'agafa gana, son i nervis... però l'aventura és l'aventura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona aventura te fa oblidar tots els malsons.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  12. Que un mal principi no et faci malbé unes bones vacances.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot passar em qualsevol moment i, això, no ens atura de seguir endavant.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  13. La Mariola es refarà i d'aquí un temps, com ja has fet al teu raconet, serà una anècdota per explicar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Mariola té poc seny, a força de sabatades li entrarà... com a tots. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  14. Anònim23.7.21

    Com m'has fet patir amb la Mariola! I quina manera de començar les vacances, són dies per desconnectar, relaxar-se, gaudir... i m'has deixat intrigada pensant com continuaria la història, hehe, aquí cadascú hi pot posar la seva imaginació.
    Molt bon relat, malgrat amb l'ai al cor constant.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, la història de la Mariola segueix oberta per a totes les vostres imaginacions.

      Gràcies, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Surprises can come while on holiday.
    There is no mere drug of happiness.
    It's life, between adversities ..
    it highlights those moments of happiness.
    Greeting

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí, la vida ens pot sorprendre en tot moment, per a bé o per a mal. Per això s'ha de gaudir dels bons i aprendre dels dolents.

      Aferradetes, Liplatus.

      Elimina

Benvinguts al racó!