30 de gener 2022

ELS PESCADORS

 
Michael Ancher, 1879, Vil han klare pynten?

Conta la història que, en aquell petit poble de pescadors, havia desaparegut un veí una nit de tempesta, no es parlava de res més. Van ser molts els capvespres que el temps no els permetia sortir a feinejar, que els homes s'aproparen a la platja, amb l'esperança de trobar algún indici que permetés esbrinar què li havia passat. Mentre un explicava que l'havia vist sortir en una barca, al poble, les dones pensaven que s'havia marxat amb una dona rossa que estava de vacances quan ell va desaparèixer. Els pescadors pensaven que eren xafarderies de dones i seguien mirant cap a l'horitzó per si rebien un senyal. I així van passar gairebé tres anys, les dones ja ni en parlaven i els pescadors amics ja el donaven per mort, tot i que apareixia de tant en tant en els seus records. 
A l'altra banda del món, distants d'aquells pensaments, una parella passejava de la mà per la vorera de la mar. Tots dos gaudien de la fortuna que, la dona rossa, havia heretat del seu difunt i estimat marit.

38 comentaris :

  1. Hi ha qui no anava mal encaminat !...
    Bon diumenge !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim molt bon ull...😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  2. Ei, què bonic!! D'altra banda, és veritat que allò que s'emporta la mar, sigui abruptament que d'una manera voluntària, sembla com si qualsevol dia hagués d'aparèixer i en perfectes condicions... La mar no certifica morts - si no retorna els cossos -, per tant sempre hi ha una certa esperança.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, si no hi ha cossos, sempre hi haurà esperança.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Final feliç, com els que a mi m'agraden…. Una bona història, Paula. M'has fet somriure, al final les dones (xafarderes o no) sempre acabem tenint raó. Ha quedat demostrat un cop més.

    Una abraçada, bonica…

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el pensament d'uns quants homes bregats pel sol i el mar... les dones sempre tenim raó.🤭
      M'agrada treure't un somriure.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Hi ha qui no vol fer conèixer el seu nou estat ni la seva nova parella.
    Així s'eviten xafarderies i explicacions.

    Aferradetes sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, de vegades, en provoquen moltes més. No calia donar explicacions, amb un adéu hagués estat suficient.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. Muy apañado el pescador.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. En un plis-plas, resolvió todo su futuro.😉

      Besos, Toni.

      Elimina
  6. Com sempre un relat molt interessant i amb un desenllaç sorprenent.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. No expliques d'on era aquesta dona rossa. Així i tot, jo aposto per una turista estrangera. M'ho indica clarament el fet que aquest parell van marxar "a la francesa". :-DD

    Trobo que no calia fer patir els amics, però me n'alegro que els hagi anat bé. Bon relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fos d'allà on fos, ja eren ben lluny del poble i sembla que molt bé. Però això no treu que un simple adéu no hagués estat bé, més que res per no fer patir als seus amics.
      Gràcies!.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  8. Estupenda entrada, el cuadro es magnífico y tu relato me ha encantado, con que poquito cuentas una gran historia.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo bueno si breve, dos veces bueno.😂
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  9. Les dones tenien raó.
    Quan els homes anem elles ja hi tornen.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tret d'alguna excepció... tens raó!.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Anònim31.1.22

    Un relat breu i ben intens, quin final!
    Les dones tenien bon ull ;)
    Molt ben trobat, m'ha agradat.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones, gairebé sempre, tenim molt bon ull.😉

      Gràcies, bonica!.
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  11. Les rosses no són tan beneites com les pinten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho semblen (no sé el perquè!), però de ser-ho a semblar-ho hi ha un bon tros.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. El món de la pesca té els seus riscos. I el món de les dones rosses també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què no té riscos?, saber mesurar-los és una bona opció.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  13. Sempre m'ha fascinat el relat de qui desapareix de sobte i fa creu i ratlla a l'altra part del món

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan era més joveneta hi pensava molt, però s'ha de tenir més que valor per fer-ho.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  14. Mira que bé, ja el poden anar buscant...És clar que no hagués estat estrany que s'hagués ofegat al mar...Molt bonic aquest relat senzill i tendra, com les paraules d'amor!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant una cosa com l'altra hagués pogut passar.

      Moltes gràcies, Roser!.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Això deu ser el que es diu "fer bona pesca". Siga dit sense donar per pressuposat qui va pescar a qui...

    Bon relat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van fer una bona pesca, pel que es veu.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  16. Pensa mal i no erraràs, diu el refrany. És clar que primer caldria definir què és pensar mal...!!😅 Almenys els amics s'haguessin merescut un avís que es trobava estupendament bé, per no deixar-los tan preocupats!!😅 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones tenim un sentit que ens fa errar poques vegades.🤭
      També penso que un adéu hagués estat molt bé i no fer-lis passar mals moments.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  17. La sort del pescador no tenia res de dramàtic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va fer el ple!.😉

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  18. Tots patint per ell, i ell xalant de valent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que no li preocupava res més.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

  19. ·.
    Bonita pintura.
    Historia bien contada.
    Creo que muchos de esos pescadores se hubiesen animado a desaparecer si conocieran el final del cuento... y hubiesen encontrado a la rubia, claro.
    Un abrazo Paula

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy de acuerdo contigo, pocos se hubieran resistido.😉

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina

Benvinguts al racó!